dissabte, 22 de desembre de 2012

Ara que l'any s'acaba....



Diria moltes coses, donaria molts petons i abraçades, i ho faig quan us trobo. Per els que no puc trobar, els rebeu virtuals.
No hi ha cap dubte, bé ho sabeu, que ara mateix la font més important de felicitat d'aquesta Joana, son en Martí, fill petit, i els néts, aquests parell de marrecs que em treuen un somriure fins i tot quan els veig en imatges.
Sort, us desitjo molta sort, feina i amor.... tot ajuda una mica no?.
Bones festes!


ARA QUE L’ANY S’ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciati 
abandonat.

Propòsits?
Quins propòsits?

Miquel Martí i Pol

4 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Igualment, maca... una mica de tot no fa pas mal.
Un petó

Glòria ha dit...

Molt maca la foto i l'escrit. Bones Festes en família, Joana. Avui petó virtual ;-)

joan gasull ha dit...

que passis molt bones festes tu i els teus, crec que tots les tenim ben merescudes.
Bé....tots ja sabem que no....

Daniel ha dit...

Bones festes!!