dimecres, 24 d’octubre de 2012

Entre llençols.... confidències....

Ella sempre havia trobat ben curiosa la manera de relacionar-se que tenien, sense perdre mai les ganes i l'emoció del retrobament, hagués passat una setmana o un any.... No li disgustaba pas, era una relació diferent, sols això.
Aquella primera entrada directe, al grà, els dos sabien què volien, com i la manera de  conseguir-ho, poques paraules, unes espelmes, una bachata, un llit ben depejat i menys roba, no calía res més.
Una mica ràpid, ben cert, però si conèixes bé el cos desitjat, saps on cercar el plaer....
Després d'aquella primera suada, venien les abraçades, la tendresa, les confidències a cau d'orella, les preguntes, com va tot, què has fet aquest temps, la família, els fills......fins i tot sobre menjar, les diferències culturals porten plats diferents i s'explicaven secrets culinaris com qui seu en una tertúlia, sols que era un llit....
Parlen dels darrers aconteixements, de dinars que s'organitzan, de cinema.....
L'habitació fa olor de canyella, les bachates omplen les orelles i els sentiments, ell s'aixeca i balla, nu, sols per ella que no li treu els ulls del damunt.
Després, ja poden repetir, amb més calma i dedicació, la primera urgència s'ha calmat, ara queda l'afecte i la tendressa, mai l'obliden.
Entre llençols, i consentit, tot s'hi val....

(la imatge és de Carles Vergés)

1 comentari:

joan gasull ha dit...

completament d'acord....