Tenir "barra", "jeta" o "morro".

Ahir, tot llegint el diari, vaig veure una notícia que em va deixar ben emprenyada.

Una milionària australiana diu que la gent envegem els rics, els qui tenen més, que és injust que els facin pagar més impostos i que el que han de fer els treballadors és "que passin menys temps bevent, fumant i passant-s'ho bé, i més treballant fort"...

Algú li pot explicar on i de què si no hi ha feina enlloc?.

El que ella no explica és que la major part de la seva fortuna la va heretar del seu pare, sembla ser que te més de 14.515 milions d'euros, costa, fin i tot d'imaginar.

Li podria posar molts exemples de persones que han treballat dur, tota la seva vida, que han passat penúries, fred i fins i tot, de vegades gana. Però em limitaré a la meva mare.

Ella va començar a treballar amb 13 anys, i fins la seva jubilació als 65 anys, no va deixar mai de fer-ho.

Enmig de tot aquest temps, va canviar de feina diverses vegades, fins i tot en va compaginar dues a la vegada, amb més de 10 hores al dia per poder tirar endavant la seva família. Ha tingut 10 fills, i cap mare ni pare que li donés una mà, va passar moments molt durs i això li va fer un caràcter eixut i un xic esquerp, però va tirar endavant la família lo millor que va saber i poder.

I ara, amb 83 anys, li comencen a treure el que tants anys va treballar, comença a pagar receptes i tal com ella diu, acabarà pagant per sortir al carrer.

Ella és un clar exemple de persona que ha treballat dur i que no pot sortir del gasto ordinari si vol arribar bé a final de mes.

Aquesta senyora australiana no te vergonya, no te coneixement de la realitat social, del dia a dia de milions de famílies.

Jo la posaria a viure, dos dies, sols dos dies, a qualsevol barraca amb una família desnonada i amb canalla que dia a dia han de patir per donar de menjar els nens.. A veure si quan surt pensa el mateix.

Què ho fa que tants rics i riques sols es veuen el melic?.

(Per cert, ahir varem fer el sopar de final d'estiu de la família, sant de la mare que em va parir, va ser una nit molt agradable, encara amb emocions a flor de pell, però agradable. A la foto la meva mare, Ramona. Tenim tanta sort amb aquests fills que ens treuen sempre un somriure...)