No penso pas justificar que en "Mas" em cau fatal, ni penso ni tinc perquè fer-ho.
Però estic indignada amb un munt de coses, sovint em costa d'entendre, potser soc massa directe, no se.
Un cop més. CiU ha manipulat fins l'infinit, ha fet seves la senyera, els segadors, el púlpit del Parlament de Catalunya per fer el primer míting de campanya electoral, la manifestació....
La resta, els que no pensem com ells som, senzillament, mals catalans i catalanes.
Ningú parla de les retallades, dels hospitals on falta personal i llits. De les escoles i instituts on hi sobre canalla i falta espai i mestres de suport.
Tampoc dels centres de disminuïts que no cobren, residències d'avis, ajuts a menjadors i gent necessitada.
Això, ara mateix, ja no és important, aquí sols estem a una, la independència!
Eppss... i enteniment, que si com jo, dius, en petit comitè... és que jo estic en contra de posar fronteres i portes al camp... aíííí, ja està, estic en contra de Catalunya!!
No companys, no és això....
Però sí reconec que dins de les meves preocupacions, aquest tema en concret és dels que menys m'importa. Jo respecto, si la majoria ho decidís doncs perfecte. Però que ningú oblidi que en "Mas" ha manat dos anys amb el suport del PP, els dos han estat còmplices de retallades i pèrdua de drets, entre els dos han mat-xacat el sistema sanitari i educatiu públic i ara ens hem de creure aquesta comèdia?.
Tenim un país assetjat per les forces policials, un país on sortir a defensar els teus drets et pot dur a l'hospital, ho se, els d'aquí al costat, però a dia d'avui en formem part i el pp va guanyar ajudat també per vots catalans, un país on dir o fer pot acabar amb tu a la presó. On els militars borden i ni el president del govern, ni el ministre de defensa els fan callar. I Mentre en Rajoy fuma puros per Estats Units, es gasta mil euros en un sopar i viu tant content, aquí, a aquesta Catalunya magnífica que en "mas" ens vol vendre, seguim tenint famílies que no poden pagar els llibres ni donar sopar als seus fills.
Ara, ens volen distreure de tot això venent que la independència és la solució, lo pitjor és que molts s'ho creuen. Soc catalana, socialista i d'esquerres convençuda, ni que els meus em fan emprenyar de valent, jo vull primaries, era una promessa i m'haurè de fotre, però no per això soc menys catalana ni estimo menys la meva terra.
Que ningú sigui tant simple com per pensar que hi estic en contra, senzillament, no m'interessa, em preocupen molt més els temes socials que ni arreclen els d'aquí, ni els d'allà.
Algú em pot dir a quin any estem?. He de començar a fer les maletes per ser "roja"?.
10 comentaris:
Sí noia, sembla que les retallades per a alguns i algunes han passat a segon terme, i totalmment d'acord amb tu amb el tema del la Independència, jo passo l'Ebre sovint i torno. Bon i valent post, Joana.
No estic d'acord amb tu ja ho saps, Espanya ens ha fet caure en aquest forat i sinó solucionem això ja a pitjor que anirem. La gent n'és molt conscient de les retallades i en Mas segur que il.lusió no li fa manar sense un puto duro, qui disfruta putejant al poble? La independència no deixa de ser una conseqüència de tot plegat. El PSC està demostrant no estar a l'altura i ser un altaveu de Madrid i si no ho volen entendre tenen un problema.
Hola Joana, tens part de raó, però per a mi tant important es que tinguem un, anomena'l com cadascú vulgui, jo el comparo amb els EEUU, jo crec que cada estat, comunitat, país, etc... haguera de tindre el dret a, per exemple, a la llei o no de l'avortament, o un iva independent de la resta, sàpiguen sempre que havem de tindre respecte amb els altres.
Al final un estat d'EEUU amb un altre estat la diferencia esta en tindre un la llei amb pena de mort i un altre la te abolida, però es respecten, es el poble el que te que tindre clar que en un estat pots morir i en altre no.
Aquí salvant les diferencies hauríem els catalans pogué escollir quines lleis, normes, etc... volem això es llibertat, sàpiguen que els altres et respecten.
el mes fotut de tot es que ara per ara ningu te la solucio, ningu. I els qui remenen el calaix estan tots a una, tenir la clau per poder fotra-hi ma.
Des de fa milenis que el poble es qui pateix les consequencies i amb tots aquests anys hem tingut governants de tots colors.
El dia que els politics treballin per el poble i no per el seu interes, començarem a anar be. Malauradament aixo no ho veurem, els milenis ens ho demostren
Estimada, amb tot el respecte que et tinc, jo tampoc no estic d'acord amb tu. Jo voldria un procés d'independència tranquil, raonat, pensat i dialogat, però a l'altra banda hi veig una paret que, al darrere, està plena de xuleria i mala llet. I això m'entristeix molt, moltíssim.
No parlaré de cap partit polític, no miliot en cap. Amb una mica de tots (excepte del PP) potser en faria un de bo, però sé que això no es pot fer. Ara: el PSC - segons el meu humil entendre- ha estat i està massa subjecte al PSOE. I això el perd.
Repeteixo, Joana, que saps que t'estimo molt: amb tot el respecte!!
I si, jo hauria preferit no saparar-me d'Espanya, el problema és que ells no m'hi volen!!! (o que només m'hi volen per una cosa)
aix, les presses: on diu "miliot" volia dir "milito"!!
Saps què, Joana?
Estic una mica cansat de sentir la dicotomia independència/temes socials.
Sóc del parer, potser perquè tinc cervell femení en gran part, que no cal que ens quedem amb un sol tema: es pot fer més d'una cosa alhora.
No entenc la queixa, força estesa entre sociates i iniciativeros, de sentir-vos "mals catalans". Sembla com si els dretans de ciu us ho freguin a la cara a la més mínima... Però dóna'm un exemple gràfic d'això, algun enllaç a declaracions en aquest sentit... perquè jo no n'he vist ni una.
Parles de temes socials, i estic d'acord amb tu. La societat catalana encara no està prou collada ni prou conscient del retrocés social que patim gràcies a les polítiques econòmiques d'ultradreta que va aplicar CiU mesos abans que el PP. Però... en compte! Per fer polítiques socials calen diners. Si vols, suposo que ja l'has llegit, mira't aquest article publicat a la Vanguardia que va reproduir Josep Huguet al seu blog:
http://in.directe.cat/josep-huguet/blog/7686/la-transcripcio-dun-mal-negoci
Estàs segura que si fes 20 anys que fóssim independents estaríem com estem ara?
I encara... quin futur ens espera units a Espanya? 20 anys més de misèria? 20 anys més de morts a les carreteres que no es poden arreglar perquè s'ha de pagar l'AVE de Galícia? Això és solidaritat? Va... no fotem!
Em fot també el tema de les fronteres tal com l'exposes i tal com l'he llegit en altres blogs.
Em sembla que va ser en Llach qui deia que només podem ser universals si ens deixen ser qui som. Les fronteres són necessàries per respectar la idiosincràsia dels altres. Com deien més amunt... si a Espanya volen mantenir els judicis sumaríssims em sembla correcte. Però que no ens els imposin. Si volen viure amb aeroports sense estrenar i hi volen fer corrides de toros, no els hi criticaré. Però que s'ho paguin ells. Si volen tancar -com fan- biblioteques a tort i dret per evitar una mica més la cultura de la gent que ho facin; però jo no vull que m'identifiquin amb ells.
Si la Belén Esteban els ha de representar, que els representi. Però a mi, aquesta senyora, no em diu res.
Oi que ens entenem?
JO TAMBE SOC D'ESQUERRES,I ESTIC PATIN A CASA,ATUR I RETALLADES,PERO EN LES ACTUALS CIRCUNSTANCIES,DAVANT UNA COLLA DE MACARRAS,I PARTITS PREOCUPATS PELS GALDOSOSO VOTS...AMB TOT I PER TOT AMB EL PRESIDENT
No et falta raó, amiga blocaire
La majoria dels mortals ens veiem imbuïts per una mena de regressió permanent causada per uns pocs, amb la connivència de la classe política.
Però sóc de l'opinió que tot forma part d'una mateixa cosa: el reclam de la independència i l'exigència d'una solució als problemes que patim tenen molts elements comuns.
que el mas ara és tan oportunista com pot, no crec que es pugui discutir. ara bé, precisament per l'oportunisme del psc quan era al govern, ara tenim la situació econòmica que tenim.
la independència no ho arreglarà tot, però al menys ens treurem un bon llastre de sobre.
Publica un comentari a l'entrada