Follia
Desfulla'm
amb tota la força
del teu ventre
i agafa'm
abans no defugi
aquest vertigen.
Enceba'm d'amor
fins l'infinit,
fes-ne filagarses
dels meus cabells
i giravolta amb
aquestes mans
que et besen
a frec de pell.
Liba'm amb força
i tota l'esma
per regar la teva flor
i besa'm fins que
els teus llavis plorin
sang d'amor.
Enric Umbert, del llibre Boscos.
( I és que em cal recordar que soc aquí, que tinc vida, ni que la tingui aparcada i res millor que una bona i sensual lectura per aquest propòsit)
3 comentaris:
bona manera de recordar.........
segurament que no cal recordar... només, voler adonar-te'n!
:)
ostres, el que llegeixo no s'adiu qmb l'actualització que tinc al blog (preguntes que no et vols contestar)
però és igual: el poema és magnífic, com correspon a un diumenge que ha acabat esdevenint assolellat i d'allò més bonic!
Publica un comentari a l'entrada