Qualsevol diumenge al matí, a les 9, em podeu trobar en camisa de dormir i un cafè. Fent voltes per aquest "ciber món" i mirant de posar-me al dia llegint els blogs amics, que us tinc molt abandonats...
Per això, una trucada al timbre em sorprèn, vaig en camisa de dormir, acabada de llevar...
I ha vingut a trucar, quan jo ja he decidit que no, que estic lluny de l'amor, de sentiments, estic cansada, estic, mai més ben dit, a règim de sentiments, de complicacions, fins i tot diria, que estic lluny de voler sentir res, que no sigui pels meus nens.
He estat esquerpa, no he obert, però sé que pensa insistir, el conec bé.
Diu la cançó: Dile al amor que no llame a mi puerta, que yo no estoy en casa, que no vuelva mañana, a mi corazón ya le ha fallado en ocasiones, me fui de vacaciones lejos de los amores...
Ara queda que ho entengui, però de moment, m'he de preparar per a la propera trucada.
Potser, si li poso aquesta música que tan bé balla..... ho entengui.
I ha vingut a trucar, quan jo ja he decidit que no, que estic lluny de l'amor, de sentiments, estic cansada, estic, mai més ben dit, a règim de sentiments, de complicacions, fins i tot diria, que estic lluny de voler sentir res, que no sigui pels meus nens.
He estat esquerpa, no he obert, però sé que pensa insistir, el conec bé.
Diu la cançó: Dile al amor que no llame a mi puerta, que yo no estoy en casa, que no vuelva mañana, a mi corazón ya le ha fallado en ocasiones, me fui de vacaciones lejos de los amores...
Ara queda que ho entengui, però de moment, m'he de preparar per a la propera trucada.
Potser, si li poso aquesta música que tan bé balla..... ho entengui.
2 comentaris:
no corre massa de vegades és bo i tot......, cosa que pensar massa ens pot fer escollir erroneament
Però és bonic el que t'ha passat, no? Encara despertes passions...
Publica un comentari a l'entrada