Un equip, una causa....
Proposar en Joan Antoni Ciller com a Mataroní del any, és proposar un col.lectiu. Però aquest no se si arribaria tan lluny sense en Ciller.
He parlat d'ell en altres ocasions. No se com el seu cos aguanta tota aquesta feina, apart de treballar per ell mateix i notar la crísi com la patim qualsevol.
Epma solidària és un gran i enorme col.lectiu, enorme d'esperit, de força i de ganes.
Ell és el cap visible, però darrera hi ha una junta que impulsa i treballa.
La Caminada de l'Alzheimer, amb més de 3000 participants l'any passat, no seria possible sense la dedicació, la falta de descans i el gasto enorme d'energia que li dedica.
Mica a mica s'ha deixat acompanyar i ajudar per altres persones, la seva alta responsabilitat fa que es preocupi per cada detall, cada instant, cada entrepà...No és només la caminada, acaba de tornar de Nicaràgua, ell s'ha pagat el viatge i gastos, d'innaugurar el projecte "Salvando el Nido". Després el teatre també solidàri.
Per mi és l'amic, el confessor, la ma que sovint m'empeny, el que sempre està disponible per donar una mà...
Sempre el trobareu treballant.
Crec que mereix, i molt, aquest premi.
El voteu?, és la darrera setmana. No oblideu confirmar el vot al vostre correu!.
Proposar en Joan Antoni Ciller com a Mataroní del any, és proposar un col.lectiu. Però aquest no se si arribaria tan lluny sense en Ciller.
He parlat d'ell en altres ocasions. No se com el seu cos aguanta tota aquesta feina, apart de treballar per ell mateix i notar la crísi com la patim qualsevol.
Epma solidària és un gran i enorme col.lectiu, enorme d'esperit, de força i de ganes.
Ell és el cap visible, però darrera hi ha una junta que impulsa i treballa.
La Caminada de l'Alzheimer, amb més de 3000 participants l'any passat, no seria possible sense la dedicació, la falta de descans i el gasto enorme d'energia que li dedica.
Mica a mica s'ha deixat acompanyar i ajudar per altres persones, la seva alta responsabilitat fa que es preocupi per cada detall, cada instant, cada entrepà...No és només la caminada, acaba de tornar de Nicaràgua, ell s'ha pagat el viatge i gastos, d'innaugurar el projecte "Salvando el Nido". Després el teatre també solidàri.
Per mi és l'amic, el confessor, la ma que sovint m'empeny, el que sempre està disponible per donar una mà...
Sempre el trobareu treballant.
Crec que mereix, i molt, aquest premi.
El voteu?, és la darrera setmana. No oblideu confirmar el vot al vostre correu!.
2 comentaris:
Sense cap mena de dubta es mereix ser el Mataroní de l'Any, Joana.
Un petó a tots dos.
Estic d'acord amb lo dit;t'agraiexo el aclariment de que s'ha pagat el viatge;no saps els rumors i les coses que corren per Mataró
Publica un comentari a l'entrada