Crec que amb el temps que fa que ens tractem, podries ser més atenta i afectuosa amb mi.
Hem compartit nits, llargues i fredes, abraçades, lliscant per la meva intimitat com poques persones ho han fet. Acaronant la meva pell, fent calor allà on jo tenia fred. Alguna vegada m'has abandonat a mitjanit, jo he fet l'esforç i t'he buscat, fins que has tornat amb mi, al llit...
M'agrada la varietat, que no sempre siguis la mateixa, els colors amb què il·lumines les meves nits solitàries, les matinades on dono voltes si no puc dormir...
El meu cos ha gaudit amb tu, per això em sorprèn, i molt, que després de compartir tan i tant, durant cinc mesos, cada vegada em facis patir tant, em facis emprenyar i sigui tan difícil negociar amb tu, ets massa tossuda ni que també has descobert que jo.... també ho sóc!
No puc estar sense tu, ho reconec, però de vegades et donaria un parell de faves.
Maleïda funda nòrdica!
6 comentaris:
Je je je, anem bé, Joana, torna la picardia, felicitats.
Jo m'hi he negat, em fa suar posar-la...
és una d'aquelles coses que costa de ficar-la.....però un cop dins, que b,e que s'hi està
uix, a mi tant que m'agrada...
:D
Sóc de flassades que no pesen i de llençols, mira què hi farem!
( em pensava que dormies amb la neu jejej)
nanit wapa!
Molt bo Joana, com sempre molt bo...i un nòrdic sempre és una bona companyia, jejeje
Publica un comentari a l'entrada