Una de les coses amb les que he estat més pesada amb els meus fills, entre moltes altres.... ha estat que no deixessin de llegir.
Des de ben petits els hi he comprat libres, en cada moment i edat els que m'ha semblat els podien enganxar, però molt em temo que amb els tres grans, malgrat que encara insisteixo, he perdut aquesta "guerra".
En Martí encara llegeix, gaire bé sempre per obligació de l'institut, però mica a mica li vaig trobant els gustos, vaig cercant i sempre trobo alguna història que l'enganxa. Li agrada que llegim els dos junts, al vespre, al meu llit i ni que ho podem fer poques vegades, estem massa cansats, els caps de setmana no falla. És clar que manté una dura lluita amb les noves tecnologies...
A mi em costa admetre haver perdut aquesta "batalla", jo, que m'he sentit "convidada" del darrer llibre que hi ha a la meva habitació. Que he patit amb la "Lisbet", la seva persecució, que m'he perdut al "cementiri dels llibres oblidats", que he viscut un gran amor amb "Noah", que he "sentit" el fred amb una "conspiració", que m'he esgarrifat d'emoció amb les poesies d'en Francesc.....
Potser, amb el temps, recuperen les ganes de llegir, a mi, avui, les lectures, m'apassionen, em fan companyia, m'inspiren, m'hi perdo....
Des de ben petits els hi he comprat libres, en cada moment i edat els que m'ha semblat els podien enganxar, però molt em temo que amb els tres grans, malgrat que encara insisteixo, he perdut aquesta "guerra".
En Martí encara llegeix, gaire bé sempre per obligació de l'institut, però mica a mica li vaig trobant els gustos, vaig cercant i sempre trobo alguna història que l'enganxa. Li agrada que llegim els dos junts, al vespre, al meu llit i ni que ho podem fer poques vegades, estem massa cansats, els caps de setmana no falla. És clar que manté una dura lluita amb les noves tecnologies...
A mi em costa admetre haver perdut aquesta "batalla", jo, que m'he sentit "convidada" del darrer llibre que hi ha a la meva habitació. Que he patit amb la "Lisbet", la seva persecució, que m'he perdut al "cementiri dels llibres oblidats", que he viscut un gran amor amb "Noah", que he "sentit" el fred amb una "conspiració", que m'he esgarrifat d'emoció amb les poesies d'en Francesc.....
Potser, amb el temps, recuperen les ganes de llegir, a mi, avui, les lectures, m'apassionen, em fan companyia, m'inspiren, m'hi perdo....
5 comentaris:
Una batalla perduda. A casa els costa molt agafar un llibre i sempre ens han vist llegir i no sabria què dir-te. No perdo l'esperança. Jo vaig començar als 17 i no he parat!
nanit wapa!
Bones Joana, t'entenc. A casa som dos i dos, triomfem les dones! Ells ha de ser un tema dels que dominin perquè els enganxi un llibre, nosaltres com tu, de gairebé tot. Fixa-t'hi, a mi no m'agrada la ficció i ara estic acabant un força llarg. Com diu ma filla: sort que no t'agrada la ficció!
Tot i estar cansades i no tenir molt de temps, sempre hi ha una estona per obrir un llibre.
A casa sempre he vist com els meus pares llegien. De petit llegia còmics i llibres infantils, tot el que em passava pel davant. Durant l'adolescència ho vaig deixar bastant. Però quan "el pavo" va ser lluny, ho vaig reprendre. Jo no em preocuparia!
*Sànset*
Com diu el sanset són époques....si tenen la base de petits hi tornaran segur. Confiança dona.....
Jo soc mes fan de llegir blogs i Noticies que no pas agafar un llibre i acabar-lo, s'em fa molt pesat.
Publica un comentari a l'entrada