Vaig tornar dissabte de passar gaire bé una setmana a París.....
He anat acompanyada per els meus fills Daniel i Martí, un viatge molt diferent del què vaig fer fa un munt d'anys i per sort, un viatge que no m'ha dut cap record, per tant he gaudit i molt.
Els dos primers dies, concessió inevitable quan viatges amb jovent, varem ser a Disney, bueno... no va estar malament ni que jo no vaig aguantar el ritme d'ells i el primer dia, després de 6 hores llargues de sol i cues, vaig marxar a l'hotel a llegir i gaudir dels jardins del mateix. Ho tenen molt ben organitzat, això sí, però com a mi no m'agraden les atraccions...
El tercer dia varem arribar a París a la tarda i apart de sopar, poc més, ja era tard i estavem esgotats.
Una cosa si m'ha cridat, i molt, l'atenció a París, els trens son molt vells, el què varem anar de Disney a París no tenía aire acondicionat, els seients d'escai d'aquell que aqui ja no veiem gaire bé mai, per sort per nosaltres.
Els metros i accessos als mateixos, ben poques estacions, son adaptades a minusvàlids i cotxets, vaig ajudar una pobre dona amb una bessonada que no sabia pas com baixar. Tampoc tenen aire condicionat, de tots els metros què hem agafat, potser dos en tenien, una calor de mort!.
He descobert que no tenim res de res què envejar d'allà en aquest sentit.
Hem caminat molt, allà és la millor manera de veure coses, hem begut litres i litres d'aigua, caríssima per cert, i hem anat dels barris "populars" o gaire bé ningú és blanc de pell, fins el luxós i "finet" Marais, també a Montmartre per visitar el Museu Dalí, a la Madeleine per comprar galetes a Fauchon, a Lafayette per contemplar la seva magnífica cúpula, els nens han pujat, com no!, a la Torre Eiffel, en fí... una mica de tot.
Encara tenim mal de peus!!
Ha estat un viatge molt agradable i estem fescos com "roses".
He anat acompanyada per els meus fills Daniel i Martí, un viatge molt diferent del què vaig fer fa un munt d'anys i per sort, un viatge que no m'ha dut cap record, per tant he gaudit i molt.
Els dos primers dies, concessió inevitable quan viatges amb jovent, varem ser a Disney, bueno... no va estar malament ni que jo no vaig aguantar el ritme d'ells i el primer dia, després de 6 hores llargues de sol i cues, vaig marxar a l'hotel a llegir i gaudir dels jardins del mateix. Ho tenen molt ben organitzat, això sí, però com a mi no m'agraden les atraccions...
El tercer dia varem arribar a París a la tarda i apart de sopar, poc més, ja era tard i estavem esgotats.
Una cosa si m'ha cridat, i molt, l'atenció a París, els trens son molt vells, el què varem anar de Disney a París no tenía aire acondicionat, els seients d'escai d'aquell que aqui ja no veiem gaire bé mai, per sort per nosaltres.
Els metros i accessos als mateixos, ben poques estacions, son adaptades a minusvàlids i cotxets, vaig ajudar una pobre dona amb una bessonada que no sabia pas com baixar. Tampoc tenen aire condicionat, de tots els metros què hem agafat, potser dos en tenien, una calor de mort!.
He descobert que no tenim res de res què envejar d'allà en aquest sentit.
Hem caminat molt, allà és la millor manera de veure coses, hem begut litres i litres d'aigua, caríssima per cert, i hem anat dels barris "populars" o gaire bé ningú és blanc de pell, fins el luxós i "finet" Marais, també a Montmartre per visitar el Museu Dalí, a la Madeleine per comprar galetes a Fauchon, a Lafayette per contemplar la seva magnífica cúpula, els nens han pujat, com no!, a la Torre Eiffel, en fí... una mica de tot.
Encara tenim mal de peus!!
Ha estat un viatge molt agradable i estem fescos com "roses".
5 comentaris:
Hola Joana!!! La primera visita és per a tu, el mal de peus em sona d'alguna cosa...
Segur que m'explicaràs moltes coses.
Petonet.
És que a parís a l'estiu hi fot un fred queeeeee... Jo m'hi vaig haver de comprar un parell de "rebequetes", quan hi vam estar! per això no tenen aire condicionat. Per quatre dies que fa calor...
Però París sempre serà París, oi que si?
petonet
Paris i el mal de peus va lligat , però val la pena tot , menys els preus esclar.
Jo tambe vaig pujar a la torre..... tokyo, per cert igual que la de paris de color vermell i 10mts mes alta... jajaja
Bentornada!!!! Això és bonic, estar amb els fills, i a París... Però recoi, les ciutats cansen molt i molt, no trobes? Petons!
Publica un comentari a l'entrada