Confessions en el meu aniversari....

Confesso, de manera laica, no us espanteu, que avui faig 48 anys, que estic passant un estiu gaire bé perfecte, que em sento, i em veig, estupenda, malgrat haver recuperat algun quilet entre París i Mataró, que no tinc ganes de tornar a la feina, que em fa mandra pensar en veure, i escoltar, segons qui, però també tinc ganes de veure i sentir moltes altres persones que anyoro aquest estiu.
Confesso haver menjat més gelats dels "convenients", haver obert el meu cor i deixat entrar l'amor.... les carícies i les passions, malgrat haver deixat ben clar que mai més podré viure amb ningú.
També admeto haver calmat l'esperit i buscat solucions, actuat, mogut i impulsat, obert camis nous a noves participacions i col.laboracions, ja toca recuperar la "meva vida" i la meva solidaritat tant oblidada per motius diverssos. Aquest any col.laboraré de manera activa amb l'organització de la Caminada per l'Alzehimer a Mataró.
Ara, just estreno els 48, una bona edat al meu entendre, ara, deia, em confesso enamorada, no sols d'aquest nèt que he gaudit molt i molt totes les vacances, crec que ja ha descobert que te una iaia "diferent", dels fills i joves, del País Basc, de Queralbs i Ribes de Fresser, de Cadaqués, on ja preparem guardiola amb en Martí per l'any que ve... em confesso enamorada, feliç i amb ganes de tornar a començar, amb el cor ple i content, ni que sigui a mig gas....
Bona manera d'enfrontar una nova edat no?, ni que per tenir lluny part dels què tant estimo, no els penso cel.lebrar fins d'aqui una setmana!
48?... això va què vola!!