Us sona aquesta frase?, no se per quin motiu, moltes persones que tractes sovint, son encantadores, properes etc... de cop, amb un càrrec "segur" i una cadira, també "segura", pujen o bé es tanquen a Torres d'Ivori.
És a dir, amb el càrrec a la butxaca, deixan de ser les mateixes persones que durant molt de temps has tractat i creieu, els hi passa a molts i moltes.
Sense distinció et diuen que ells no ho faràn, que sempre seràn propers i si mai deixen de ser.ho, et preguen els hi diguis... No creieu que és veritat, mai escolten, no volen sentir el que has de dir. Volen, la cadira. Què cony deu tenir la mateixa?.
Sempre m'ha fet riure això de "l'eròtica del poder", m'ha fet riure perque he viscut molt a prop i mai l'he vist ni l'he sentit. Mai he trobat emoció ni "cuques a la panxa" per ser aprop d'un "pope", quan en veig un per la Casa del Poble, veig un company, mai un càrrec, fa dos dies eren tan de base com jo mateixa que soc el "darrer mico".
Tota aquesta reflexió ve al cas perque en els darrers temps, si no ho veus igual que "ells", vol dir que estàs en contra d'ells, i jo flipo, sense pendre res, perque les ideies, no tenen titularitat, perque ens cal fer neteja i ser una mica més oberts en les mateixes, el debat obert i lliure enrriqueix, perque discrepar no és necesariament enfrontar, pensar i veure les coses des de fora, hauria de ser més respectat, i no ho és gens, però ni mica!.
Llavors venen els "morritus", les males cares, els escrits victimistes o bé triunfalistes i el tancament en Torres d'Ivori, això que algú, no fa massa temps, em demanava un "mastegot dels teus (dialèctic per suposat)", soc una senyora i no donaré noms, imagineu si ho faig.....
És a dir, amb el càrrec a la butxaca, deixan de ser les mateixes persones que durant molt de temps has tractat i creieu, els hi passa a molts i moltes.
Sense distinció et diuen que ells no ho faràn, que sempre seràn propers i si mai deixen de ser.ho, et preguen els hi diguis... No creieu que és veritat, mai escolten, no volen sentir el que has de dir. Volen, la cadira. Què cony deu tenir la mateixa?.
Sempre m'ha fet riure això de "l'eròtica del poder", m'ha fet riure perque he viscut molt a prop i mai l'he vist ni l'he sentit. Mai he trobat emoció ni "cuques a la panxa" per ser aprop d'un "pope", quan en veig un per la Casa del Poble, veig un company, mai un càrrec, fa dos dies eren tan de base com jo mateixa que soc el "darrer mico".
Tota aquesta reflexió ve al cas perque en els darrers temps, si no ho veus igual que "ells", vol dir que estàs en contra d'ells, i jo flipo, sense pendre res, perque les ideies, no tenen titularitat, perque ens cal fer neteja i ser una mica més oberts en les mateixes, el debat obert i lliure enrriqueix, perque discrepar no és necesariament enfrontar, pensar i veure les coses des de fora, hauria de ser més respectat, i no ho és gens, però ni mica!.
Llavors venen els "morritus", les males cares, els escrits victimistes o bé triunfalistes i el tancament en Torres d'Ivori, això que algú, no fa massa temps, em demanava un "mastegot dels teus (dialèctic per suposat)", soc una senyora i no donaré noms, imagineu si ho faig.....
Resten tancats com els cargols i... així anem...
4 comentaris:
Hola Joana, esto me recuerda que un día pululando por la red, entro en el Blog de un recien Regidor, solo acabado de elegir, y me fijo, que la foto que estaba allí antes, en donde sale en plan amigo, cercano, campechano, ya no está. Había una con traje, corbata. Y ya sabes, que como soy, y le digo en el blog, ostras, ni dos días de regidor y has cambiado la foto aquella tan cercana, normal e informal, por esta con corbata, ni que pareces ya otro. No se, me gustaba más la otra, era más cercana al ciudadano. Ha sido salir elegido, y zas. Cambias la foto.
Y me comenta el flamante regidor, que no, que quería cambiar la foto y como desde el ajuntament solo enía acceso a esta tan oficial y seria, puso esta en plan provisional. A los pocos días la cambió por otra donde sale en plan desenfadado, etc.
Nadie cambia una foto, desde el aunament de su blog, de forma provisional, para días después y a raiz de un comentario mío, colocar otra, más amigable.
Lo sabía antes, pero alli me di cuenta co solo llegar, cambiaban muchas cosas incluso la foto desde un ordenador del ajuntament y es que no podía esperar a llegar a su casa y que va el Regidor, me cuanta una milonga y como lo puse en evidencia, cambió la foto oficial. Asi que no creo tenga ni muchas cosas claras ni mucha personalidad.
Evidentemente se dió cuenta que me di cuenta del cambio rápido, entendió que era un error, si llevaba meses y meses con la foto simpática y siendo uno más, que al salir elegido, zas, ni dos días tardó. Yue conste que el blog, su foto, es suyo, y me hace caso, lo que me demostró, que no tiene mucha persdonalidad. Si la cambias y te pillan, la dejas, que es lo que debería heber hecho, no contarme una milonga y colocar otra nueva.
Dice que no cambian. Y no es cierto. Ya lo he dicho alguna vez, comienza el mesianismo la predestinación, es Ud. no sabe con quien estoy hablando, etc. Como otra Regidora, que la conoco desde segundo de la egb de ir a su clase hasta hoy del barrio, y un día me dice que la llame Sra. Regidora, no como simepre, y es que había gente dlante. Una payasa. Bueno una Sra Regidora payasa. No sea que lea esto.
Un saludo
Sembles en Santamaria de la política...jejeje.
Molta gent pensa com tu però no ho diu, o almenys tan obertament. Tens tot el meu suport, opinar és la gràcia de la democràcia. Opinar, dialogar, discutir, proposar... sempre que sigui amb respecte i positivisme.
Espero no haver format part de la torre! però tens raó, en política, com en les desfilades triomfals romanes, els nomenaments hurien d'anar acompanyats d'una mosca collonera que, constantment, repetis al nomenat/da, tot aguantant la corona de llorer, allò de "recorda que ets humà". Clar que hi ha qui sap escoltar i qui sordeja.
Jo tampoc tin "cuques a la panxa" per ser a prop d'un "pope", potser davant la persona.
Publica un comentari a l'entrada