dissabte, 24 de maig de 2008

De poesies trobades...


I de com, un cop més, la seva lectura i enteniment m'han dut la pau, un cop més. La bona lectura em provoca això....
Llegiu poesia, provoca reaccions de lo més agradables i acompanyada de bona música... ja és insuperable.


Aquella nit tan llarga

Ara et penso sovint en silenci,
ara em pregunto sovint
Què n’hauríem fet d’aquella nit tan llarga
quan encara no tenies paraules per omplir-la
Parlo dins meu
després d’aquest dolç temps
on tu erets d’una llunyana quietud inassolible .
Parlo del que va ser i és
del temps perdut i la tendresa que hem malversat.
Parlo d’aquella nit tan llarga
de les platges que vam recórrer junts
de les tardes callades
de tot el que vam imaginar i mai va ser
Parlo d’aquella nit tan llarga i tan breu alhora
Tu tan lluny
i a mi a penes em resta l’espai de mi mateixa per recordar-te.

Eva Font Garcia




2 comentaris:

Glòria ha dit...

Noia, estem totes dues d'un romanticisme...
Feliç i dolç dia, Joana!

Striper ha dit...

Oh que romantic i molt bonic.