quan jo parli, escolta'm...
Son les normes de qualsevol debat, de la democràcia en si mateix i de la bona educació, sense aquesta no hi ha acords possibles.
Ve, aquesta petita introducció, per les actituts del tot desagradables viscudes aquest dijous passat al Ple municipal de Mataró.
Vagi, per davant de tot el que pugui escriure avui, que jo penso que la decissió de tancar el Casal de Joves de Cerdanyola va ser del tot inadequada, quedi clar, Ildefonso te raó, ha perjudicat i molt, la tasca d'un jovent que ja de per sí, no ho tenen fàcil. No entraré a jutjar el tema de les xines, si parlessim de tot.hom que ha fumat un porret... a més d'un i una li treuriem els colors.
No pots anar a un Ple i fer el que varen fer, mentres ells varen parlar els varen escoltar, al moment de les respostes dels regidors corresponents, xiulets, esbroncades i lo pitjor, lo que més m'ha indignat, faltes de respecte del tot masclistes amb una regidora. Ningú pot insultar ni menysprear una persona per el seu físic, en aquest cas agraciat, però si hagués estat jo què haurien fet? cridar calla gorda?, quanta inteligència! i quin masclisme més evident, insultar una persona no per si ho fa bé, o no, sols per ser rossa i guapa?, quins pebrots home!. I encara ens extranya que en aquest país en Losantos fagi escola?. Amb aquesta actitud, per mi, ja han perdut la meitat de la raó que teníen.
Aquesta situació m'ha recordat un conegut "dirigent" veïnal mataroní, del que sempre m'expliquen el mateix, va a les reunions, sigui de la FAVM, sigui de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, demana la paraula el primer, deixa anar la parrafada i fot el camp sense esperar mai respostes, ja ha fet el merder, ja por marxar tranquilet...
Ho sento jovent del Xerinola, ni que no vareu ser els únics a fer això, la bona educació, els acords i les negociacions, passen per deixar parlar el "contrincant", sense això, no hi ha mai un final feliç.
Llibertat d'expressió, faltaría més! i tant, però per tots i totes.
Son les normes de qualsevol debat, de la democràcia en si mateix i de la bona educació, sense aquesta no hi ha acords possibles.
Ve, aquesta petita introducció, per les actituts del tot desagradables viscudes aquest dijous passat al Ple municipal de Mataró.
Vagi, per davant de tot el que pugui escriure avui, que jo penso que la decissió de tancar el Casal de Joves de Cerdanyola va ser del tot inadequada, quedi clar, Ildefonso te raó, ha perjudicat i molt, la tasca d'un jovent que ja de per sí, no ho tenen fàcil. No entraré a jutjar el tema de les xines, si parlessim de tot.hom que ha fumat un porret... a més d'un i una li treuriem els colors.
No pots anar a un Ple i fer el que varen fer, mentres ells varen parlar els varen escoltar, al moment de les respostes dels regidors corresponents, xiulets, esbroncades i lo pitjor, lo que més m'ha indignat, faltes de respecte del tot masclistes amb una regidora. Ningú pot insultar ni menysprear una persona per el seu físic, en aquest cas agraciat, però si hagués estat jo què haurien fet? cridar calla gorda?, quanta inteligència! i quin masclisme més evident, insultar una persona no per si ho fa bé, o no, sols per ser rossa i guapa?, quins pebrots home!. I encara ens extranya que en aquest país en Losantos fagi escola?. Amb aquesta actitud, per mi, ja han perdut la meitat de la raó que teníen.
Aquesta situació m'ha recordat un conegut "dirigent" veïnal mataroní, del que sempre m'expliquen el mateix, va a les reunions, sigui de la FAVM, sigui de l'Associació de Veïns de Cerdanyola, demana la paraula el primer, deixa anar la parrafada i fot el camp sense esperar mai respostes, ja ha fet el merder, ja por marxar tranquilet...
Ho sento jovent del Xerinola, ni que no vareu ser els únics a fer això, la bona educació, els acords i les negociacions, passen per deixar parlar el "contrincant", sense això, no hi ha mai un final feliç.
Llibertat d'expressió, faltaría més! i tant, però per tots i totes.
6 comentaris:
No tenia ni idea... i visc a Cerdanyola. Lo del Casal, no és novetat, ara se n'assabenten? En fi... era vox populi. Però com tu dius... està a l'ordre del dia estiguem o no d'acord. I lo de la regidora... mira, si penso en segons qui, no m'extranya que li hagin dit barbaritats...
Joana,
El texto que se leyó en el pleno estaba consensuado con la junta de la Asociación de vecinos la cual presido. Te puedo asegurar que lo que dijo Manrique no estaba escrito en el papel que tenia que leer. Aun así como soy el máximo responsable tengo que apechugar con lo que se dijo aunque evidentemente no estoy de acuerdo y así se lo dije en el momento que termino la intervención. Lo que pasa es que el mal ya estaba hecho y ahora lo único que me queda es pedir disculpas en nombre de la Asociación y en el mío propio. Lo único que puedo decir es que lo siento y que no volverá a ocurrir ya que no volveré a confiar para que nos represente en una persona que se sale del guión y habla a titulo personal.
Lo siento, pediré disculpas donde tocan que es al Alcalde para que se las trasmita a la Regidora. Por mucho que no estemos de acuerdo con las decisiones que tome estoy de acuerdo que fue una salida de tono que como decía, no volverá ocurrir.
Julián Hernández
Presidente A.VV. Cerdanyola
Antes se me ha pasado por alto no te creas todo lo que te cuentan de ese “dirigente vecinal”, algunas de las que te han contado no dudo sean verdad ya que lo que escribes es cierto pero ojo que el que te lo cuenta no es que sea precisamente un santo. Podría contar también yo ciertas actitudes de tu compañero de partido que te harían sonrojar, no lo hago porque la ropa sucia se lavan en casa. También el va por libre saltándose los acuerdos de la junta a la que pertenecía, digo pertencia, porque ya no pertenece a ella.
Totalment d'acord, Joana; la dignitat de les persones per davant de tot. Es pot jutjar per la gestió, no pas l'aspecte personal; sigui agraciat o desagraciat...
Querida,
un "notición", no sabia que vius aqui!! Jo crec que no podem jutjar les persones per la seva vestimenta ni tipus, a ningu.
Julián,
vaya... casi estoy emocionada con su visita, agradezco su explicación y por favor, no piense usted que me lo cuenta "uno que usted piensa", me lo contó una persona ajena a mi partido al que como puede comprovar, también critico cuando se equivoca.
Debo admitir que sus disculpas le honran, ha subido usted 1 punto en mi escalera de valores.
Glòria, com sempre, pensem el mateix. Per cert, quin esmorzar ahir... ho tenim que fer més sovint!
I més llarg!!!! Vull dir l'estona de parlar, no la de jalar.
Gràcies per la convidada, ara jo quan tu vulguis.
Publica un comentari a l'entrada