Els poses tots. Tanques portes i finestres, agafes l'abric i tapes bé el cos, aixì no arriben les carícies, un casc, res de petonets al cap, un aïllant, per asegurar, taps a les orelles, per no escoltar paraules dolces, ullleres de cec, de no veure res de res, ni els llavis de qui parla.
Un cop "protegida", tanmateix com si fossis dins un condò gegant. almenys t'ho penses, seus freda i estirada, ni escoltes, ni sents ni pateixes....
Però... l'etern però....
Una llum impertinent traspassa les ulleres, una música suau i dolceta fa caure els taps, una calor inesperada, i no és del solet, et fa treure part de la roba, el casc rellisca per la suor i també cau, una mà tendra i forta t'acarona, unes paraules suaus a les orelles et fan baixar la guàrdia, un petonet al coll t'esgarrifa i allà on deies mai més cauré, i vas de cap, de cop, i de cul.
I ja no penses en el passat, ni en el dolor, ni en les llàgrimes, sols penses en gaudir d'aquest instant, de disfrutar fins dir prou, no puc més, no hi tornis....
I llavors veus un altre cop aquell somriure i en vols més....
Les emocions!
Un cop "protegida", tanmateix com si fossis dins un condò gegant. almenys t'ho penses, seus freda i estirada, ni escoltes, ni sents ni pateixes....
Però... l'etern però....
Una llum impertinent traspassa les ulleres, una música suau i dolceta fa caure els taps, una calor inesperada, i no és del solet, et fa treure part de la roba, el casc rellisca per la suor i també cau, una mà tendra i forta t'acarona, unes paraules suaus a les orelles et fan baixar la guàrdia, un petonet al coll t'esgarrifa i allà on deies mai més cauré, i vas de cap, de cop, i de cul.
I ja no penses en el passat, ni en el dolor, ni en les llàgrimes, sols penses en gaudir d'aquest instant, de disfrutar fins dir prou, no puc més, no hi tornis....
I llavors veus un altre cop aquell somriure i en vols més....
Les emocions!
4 comentaris:
Tocada per un sentiment, tocada per l'amor?
A mi aquesta pel·lícula i aquesta música també m'esgarrifen; precissament ahir llegia la notícia que l'actor (no em facis dir el nom) està malalt, la vaig reviure.
Has tornat a caure... jo he dit moltes vegades mai més! La carn és dèbil.
Gaudeix!
Ai!! aquests sentiments, Joana, com podriem fer per que no ens atrapessin??
Perquè l'amor fa mal, sempre, si el vius intensament fa mal, i si l'has perdut, també fa mal.
Podriem deixar un terme mig, potser aniria bé per algú. Per mi no, segur, jo visc els sentiments massa intensament.
La cançó i l'escena que has triat... un 10.
Saps el que es deia ja fa molts anys "lo que se tengan que comer los gusanos que lo disfruten los cristianos; i si no son cristiants tambe aixo es de cosecha propia La carn és dèbil diu la Gloria que hi farem?
teresa
Publica un comentari a l'entrada