He notat el teu tacte i la teva calidesa al moment. No demanes permís i entres per totes les escletxes que la meva vestimenta permet, per l'escot, per la panxa, per sota els pantalons.
Per un costat m'agrada, per l'altre em poses una mica nerviosa.
Tens habilitat per posar la meva pell de "gallina", les esgarrifances van en aument i gaudeixo, molt, a la fi he vingut fins el passeig marítim per estar amb tu i se com les gastes...
Aixeques la meva camisa fins un punt indiscret, les tires del sostenidor queden a la vista i em poso del tot vermella, d'altres persones em miren però tu no li dones importància, segueixes, tocant, acariciant, posant la pell al límit, els mugrons enxerinats i..... uffff, però m'agrada i per tant em resisteixo a dir prou...
Potser, el proper dia que tingui una cita amb tu, millor em poso un jersei de coll alt, així no podrás posar tan nerviosa la Joana, estimat vent de Llevant.....
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
Per un costat m'agrada, per l'altre em poses una mica nerviosa.
Tens habilitat per posar la meva pell de "gallina", les esgarrifances van en aument i gaudeixo, molt, a la fi he vingut fins el passeig marítim per estar amb tu i se com les gastes...
Aixeques la meva camisa fins un punt indiscret, les tires del sostenidor queden a la vista i em poso del tot vermella, d'altres persones em miren però tu no li dones importància, segueixes, tocant, acariciant, posant la pell al límit, els mugrons enxerinats i..... uffff, però m'agrada i per tant em resisteixo a dir prou...
Potser, el proper dia que tingui una cita amb tu, millor em poso un jersei de coll alt, així no podrás posar tan nerviosa la Joana, estimat vent de Llevant.....
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
8 comentaris:
picaronaaaaaaaaaa!!!
mira que és indiscret el vent de llevant!, sort que no era tramuntana!
Boníssim!
Ja ja ja, aquesta vegada no m'has enredat, dolenta; he vist venir el llevant,pequè... a mi també m'ha acariciat.
Un petó.
la lleantadatots l'estavem esperant...però de la manera que tu ho dius...
una abraçada,
molt maco, joana!
El vent de llevant sempre es empipador, per mi, a mi no men agrada cap de vent. Pero llegint el teu bloc em vindria de gust sentir totes les sensacions que et provoca aquest vent.
Res, Joana que en saps un munt de jugar amb les paraules i es un plaer llegir el teu bloc.
Doncs aquest llevant semblava ben be tenir mans.
Publica un comentari a l'entrada