Ahir era una data important i emotiva per el PSC, els "meus" que em diuen algunes persones.
Una data molt especial, 30 anys de militància, un sopar ideal per deixar de costat discrepàncies i punts de vista diferents, més de 1300 persones a sopar però una de les persones més importants en aquests anys, una de les que més ha fet, en Pasqual Maragall, no va estar convidat, increible!.
Ell, tants anys d'alcalde, el primer en aconseguir la generalitat, amb una dedicació total al partit i mireu....
Ho se, va demanar la baixa, ja no milita etc... però tant hauria costat quedar com uns "senyors"?, tant costa agraïr la feina feta?, seguiu "pagant" malament les persones que pleguen, ho he vist a "casa" i ho veig en general.
Si ell no hagués acceptat, doncs sempre serà la seva decissió, però ni tan sols convidar.lo.... no tenen cap sensibilitat els que varen cursar les invitacions?, una pena.
Antoni Castells, gràcies, ets dels pocs que defensen un PSC semblat al que jo sento i pateixo, per sort, no soc la única.
Una data molt especial, 30 anys de militància, un sopar ideal per deixar de costat discrepàncies i punts de vista diferents, més de 1300 persones a sopar però una de les persones més importants en aquests anys, una de les que més ha fet, en Pasqual Maragall, no va estar convidat, increible!.
Ell, tants anys d'alcalde, el primer en aconseguir la generalitat, amb una dedicació total al partit i mireu....
Ho se, va demanar la baixa, ja no milita etc... però tant hauria costat quedar com uns "senyors"?, tant costa agraïr la feina feta?, seguiu "pagant" malament les persones que pleguen, ho he vist a "casa" i ho veig en general.
Si ell no hagués acceptat, doncs sempre serà la seva decissió, però ni tan sols convidar.lo.... no tenen cap sensibilitat els que varen cursar les invitacions?, una pena.
Antoni Castells, gràcies, ets dels pocs que defensen un PSC semblat al que jo sento i pateixo, per sort, no soc la única.
3 comentaris:
potser no hauria pogut venir, però realment, hauríeu quedat com uns senyors!
Una abraçada, Joana, des del nostre mar i des de la nostra pluja!
Jo crec que el tindrien que haver in vitat, per tota la seva trayectoria inclus tenin en compte la seva malaltia d'ara , pero igual als seus botxins ambiciosos; , als traidors botxins ( Nadal) els hagues fet sentir incomodes tenir-lo aprop.
Joana potser alguna de les meves paraules t'incomoden pero enxangat molts cartells, vaig viure un espatarrant conges a Girona i crec que puc permetrem aquesta opiniò.
Ja se sap Joana, moltes persones sols tenen feina a fer mirades al melic, per si canvia de lloc o el seu aspecte és més rodo, com sol dir-se, la cadira transforma l´eròtica del poder al ridícul dissimulat.
De totes maneres, de Senyor i de Porc és ve de mena i alguns fan esforços per ensenyar la ceba, és comporten com aviram dintre d´un galliner.
Publica un comentari a l'entrada