Plaers i carícies confesables....







_bg.jpg)



Per el nostre futur inmediat, per una millor Autonomia, perquè en un futur el millorarem, i perquè aquest moment és el moment del SÍ, siguem positius i mirem endavant.

Avui, darrer dia de campanya i dia "estressant" com pocs, massa gent, massa telefòn i massa feina, parlo de lectures...., ni que vagi cansada, ni que tingui son, he de llegir, això si.... avui encara puc dir.... SI, jo votaré SÍ, gran, contundent i rotund, com jo.
La meva companya de feina em va recomenar un llibre que duu per nom, La pell freda, el vaig agafar a la Biblioteca i el vaig llegir en 48 hores, tot un cap de setmana "eganxada", tal com sona, quina neura de llibre...., això si, t'enganxa des de el primer moment, no saps si és cert o no tot el que passa, fins la darrera pàgina, el recomano, una novel.la molt bona, sembla que jo la he descobert tard.
Sempre que vaig a la Bibioteca de Mataró, busco un llibre i surto amb tres, mira que intento no fer.ho, no oblido que apart en compro cada mes, però sempre en trobo algun d'interessant, així que aquest cop vaig agafar un llibre de la Jean Austen una novel.la magnífica, Sentit i Sensibilitat , escrita al 1811, amb un munt de tendresa, afecte, amors i desamors.... sensibilitat i tendressa al límit diria jo. Les dones d'avui ens costa una mica entendre el comportament de llavors... esperant que l'home es decidis etc...., però si fas l'esforç de situarte en aquells anys quan vas llegint, gaudeixes molt. M'agrada comprovar que els nervis i l'estrés habitual de les campanyes no han minvat la meva capacitat d'emocionar-me i estar emotiva i és que en el fons.... soc una romàntica.
Avui he rebut notícies d'una persona molt apreciada, sempre que em fa arribar un missatge m'agrada, ho fa poquet, però hi pensa, a la fi... els amics han de ser.hi quan cal i quan no, estic segura que ell és d'aquests, hi son sempre. Jo he tingut molta sort amb els amics i amigues, quan ha calgut eren aqui, aprop meu, he rebut consol, petons i ànims, això no te preu. Així que he aprofitat una foto que m'envien i la faig "lligar" amb una poesia que he trobat, del tot preciosa..... duu per nom Dedicat a tu, la dedico a a tots/es vosaltres, els que d'alguna manera sou amb mi, i com no... a tu en especial...ja saps...
Dedicat a tu
Ets amb mi,
ets dins meu,
no te'n vasvius aquí.
Sempre tens un lloc reservat,
uns minuts dedicats,
mentre miro el meu inconscient
que retorna instintivament a tu.
Ets amb mi,
ets dins meu,
no te'n vasvius aquí.
Existeix l'amor fugaç?
No ho sé,
jo crec que pot ser
tu què en penses?
Vull saber el teu parè
Vull que em siguis sincer,
Visc jo en tu?
Hi tens un lloc per mi?
Tant se val,
El teu amor preval
Per sobre de totes les coses
L'esperança sobreviu a tot!
Ets amb mi,
ets dins meu,
no te'n vasvius aquí.
En moments de soletat
El pensament i jo restem junts
Contradient-nos constantment
Amor fugaç?
Però per sobre de tot
Preval l'amistat
Que, amb amor o sense
Sempre hi sera!
SUNSET

