dijous, 30 de juny del 2011

El banc de l'oblit...


He pogut escoltar els teus sospirs,
allà, ple de matolls, mig amagat,
enyorança dels amors viscuts,
dels petons, lliures, donats,

ocells al vol en llibertat,
recorden que estàs ben lligat.

Has viscut un passat dolç,
ple de vida i amor,

enamorats i petons,
els veïns han gaudit del teu repòs,
a la fresca de la font.
Ara sols queda esperar,
temps millors,
una mà de pintura,
i més amor....

diumenge, 26 de juny del 2011

Equilibri.....


Soc conscient que em faig gran, no vella, gran, les coses costen una mica més, les campanyes son més dures, ho t'ho semblen, el burofax, habitual abans de vacances, et fa vomitar, directament, tanta imbecil·litat, insensibilitat i mentides juntes, no dona per menys, sembla ser que les dates de vacances dona per fer epístoles.
No se, de vegades és com si costés seguir, però se que tinc la força, el caràcter i la mala llet per fer-ho. Ja he renunciat a massa coses.
Amb en Martí hem fet guardiola un any per anar a Ribes de Fresser, tot un any per poder, per fi, anar als Caçadors, un dels millors hotels que he estat, i no son pocs, el seu menjar, el personal amable i atent, caminar, descansar, menjar, com no!, trobar coneguts i saludar, llegir, els dos, hem llegit un munt.
Dijous varem anar a Núria, i només baixar del cremallera, veure aquesta estampa que veieu a la imatge, els meus ulls es varen negar. Hi vaig trobar l'equilibri, la tranquil·litat, la pau, en definitiva, la felicitat.
Una imatge de boira, des de el mirador una emoció em va estremir, em va colpejar i no ho vaig poder evitar, la felicitat va venir a mi.
L'endemà, el meu sant, Queralbs... caminada per aquest poble que tant m'estimo, i on encara descobreixo carrers nous, camins nous, llarga passejada fins més enllà de la Font del Coronel, tornada acalorada i emoció, un cop més, molta emoció. No sols del paisatge, també de la companyia, de la conversa, dels missatges i trucades per felicitar-me el sant, de les confidències a l'aire lliure....

No se quan podré tornar, però se, ara sí, ja ho tinc clar, que la meva pau personal, interior, passa per la Vall de Ribes, per els seus boscos i la seva gent.
Avui puc dir, alt i clar, soc i estic feliç, tranquil·la i animada.

dimarts, 21 de juny del 2011

Els pèls de punta...



El meu germà Joaquim en fa arribar aquest vídeo que he escoltat dues vegades i les dues, m'ha posat els pèls de punta i ha humitejat els meus ulls.
Cada vegada que algú demana explicacions, sigui en Garzón, siguin les famílies, mirem cap un altre costat?.
Quan de patiment, quantes morts injustes i que ja mai, seran aclarides.
No s'ha fet mai justícia al respecte, i el debat, ara, encara, és si treuen el dictador assassí de la seva tomba o si condemnen el jutge per la seva investigació.
Les famílies ja mai podran vetllar els seus morts.
I els fatxendes segueixen campant tant feliços i la família del dictador viu de rendes, feliçment...
Espanya, ja sabeu.

dilluns, 20 de juny del 2011

La caçadora de cossos....


Ahir vaig acabar de llegir aquest llibre de Najat El Hachmi.
Lo primer que diré és que ja sabia que era un llibre que parlava del sexe, de les relacions sexuals, no anava pas sense saber què trobaria.
Però he de dir que m'ha decebut bastant, la primera part del mateix parla sobre els homes amb que ha tingut sexe i lo important de les olors dels mateixos. Cert, això, al sexe lo mateix que excita a algunes persones, tira enrere d'altres. Les olors les podem gaudir, o bé detestar.
Manté sexe a "tope" a ple de llocs i amb multitud d'homes.
He trobat aquesta primera part molt repetitiva, amb poca varietat i sovintegen les mateixes expressions i similars situacions. I sobre tot, una enorme insatisfacció.
Fins i tot en algunes coses m'hi puc sentir identificada, ella no discrimina ni per raça ni per físic, també creu, com jo, que el sexe no és el "camí" segur cap a la felicitat. (per molt que el puguem gaudir quan el practiquem).
La segona part anima una mica la "trama" i diversifica els espais, però ni que estic contenta d'haver llegit el llibre, no serà dels que quan em faci gran vulgui repetir o bé guardar al meu arxiu personal on hi tinc aquells llibres que mai regalo.
Ha tingut bones crítiques, lo meu, és un apunt.

dissabte, 18 de juny del 2011

Diferents, però no menys desitjades....




Aquesta setmana, i la propera, tinc vacances, per acumulació d'hores, no pas les d'estiu.
Aquests primers quatre dies han estat, si més no, estranys. No he fet vacances típiques, podríem dir que han estat... solidaries.
Bo i que he tingut que atendre coses de feina des de casa, i fer alguna gestió "presencial", els he dedicat a Camina per l'Alzheimer, la campanya electoral i un cert cansament general, no m'havia permès acabar d'entrar totes les dades per preparar la propera, que ja s'ha començat a gestar.
També hem fet un dinar del personal, pleguen dues persones i varem fer un arrós vora el mar, en bon ambient.
El fet que en Martí encara ha tingut institut als matins m'ha permès teclejar i teclejar i teclejar.... entrar les dades de més de tres mil persones, apart de desxifrar lletres i números, que cada persona escriu de manera diferent, però vaig poder entregar els arxius el dijous a la primera reunió i veure, un cop més, la feinada que genera la caminada i quin bon grup de persones, de edats del tot variades, col.labora de manera del tot desinteressada. Consti que en Martí m'ha ajudat quan ha pogut en aquesta tasca.
Això sí, a partit d'avui, res de res, passejar, mirar, cuinar, gaudir, riure i gaudir de la companya d'aquest jove que ja em passa un pam, fa temps...

dijous, 16 de juny del 2011

Moda i complements....



És evident, per mi almenys, que una persona que vesteix una 52, una 54 o més, passada aquesta ja te poca importància, no es veu bé amb segons quina roba. A la vegada, algunes dones si s'hi veuen i ja sabem que lo important és que una mateixa es trobi guapa o bé afavorida.
He donat un parell de voltes cercant una samarreta, alguna cosa tant senzilla està resultat de lo més complicat.
En trobo, la gran majoria ho son, sense mànigues o bé aquestes son super curtes. Dic jo que la majoria que som abundoses en carn no és precisament els braços lo més bonic que tenim. (Em nego a dir grassa, senzillament en tinc més, soc una gran empresa).
He cercat i mirat, poc, ho reconec, mirar roba no m'agrada de manera especial. Però trobo aquest problema a tot arreu.
Després tenim els penjolls adjunts, diguem complements decoratius, però si gastes una 110 de pit, sols et falta alguna floreta, llaç o qualsevol guarniment que augmenti aquesta part...
D'altres, tancades, massa per l'estiu, quan una de les coses més boniques son el meu escot...
Després les faldilles, curtes, massa curtes, val les dones abundoses volem lluir, però tampoc som ximples.
Una dependenta em deia que haig de ser més atrevida, ja ho soc ja, però mai m'han agradat les disfresses. Clar que això m'ho deia des de una talla 38 com a molt!
Dec ser complicada, potser hauré de seguir el consell d'una bona amiga i començar a estudiar disseny, per fer la roba que se m'escau millor. Crec que no està renyit estar guapa i ser abundosa.
Ser una dona "Botero" no està renyit amb la sensualitat.
Però molt em temo que ja m'agafa una mica gran no?. Vull dir lo del disseny, no lo d'estar guapa :)

dimecres, 8 de juny del 2011

A misses dites...


Diu la premsa que "La Gene" és pensa querellar contra els fatxendes racistes de pxc.
Em sembla molt bé, però llavors pensen pactar amb ells per treure alcaldes que han estat els més votats?.
També llegeixo que el Col·lectiu Ronda també els denuncia per propaganda racista, cosa que també aplaudeixo.
La Fiscalía accepta i diu que ara ho pensa investigar, correcte.
Però digueu.... perquè no ho varen denunciar durant la campanya electoral?, jo, el famós xec, com a resident a Rocafonda el vaig rebre, em va fer posar com una moto!, no era llavors el moment de fer les denúncies?, no ho han fet fins que els han vist asseguts als nostres ajuntaments?.
Ja he deixat clara la meva opinió al respecte, i el meu desencís que partits com aquests entrin als ajuntaments, però noi... aneu tard!.
(la foto és de Capgròs.com)

dimarts, 7 de juny del 2011

Indignats, amb 14 anys....


Aquests dies el meu noi ha seguit d'aprop el tema dels indignats.
M'ha fet molta gràcia que tan jove n'estés tant pendent, però llegint els seus escrits veig que malgrat ser tant jove ho te clar, ho veu clar i ho explica encara més clar....
Un reportatge que em fa tenir clar quan diu que vol ser periodista.
Si teniu cinc minuts, val la pena....
El Bloc d'en Martí i la mare que el va parir.

dissabte, 4 de juny del 2011

La regalo....


Tinc una cinta de caminar que vull regalar, ni vendre ni subhastar, qui la vulgui la regalo.
Te uns anys, no és automàtica, funciona per impuls de cames, però està nova. La única cosa que no va, imagino que es pot posar un de nou, és el comptador de quilometres.
Si algú la vol podeu contactar amb mi, això sí, s'ha de venir a buscar, almenys dues persones, doncs pesa lo seu. Plegada te aquest aspecte que podeu veure.
La regalo primer per espai i segon perquè mai he trobat el gust a caminar sobre ella.
El correu: joanato@gmail.com

divendres, 3 de juny del 2011

Cures.....


Et fas una ferida, greu, s'infecta, supura, fa mala olor i a sobre l'emboliques amb una peça de drap brut.
Què passa?, doncs que s'infecta, que fa pus, i cada dia que passa la cosa empitjora. En definitiva, no cura.
Aquestes coses s'han de curar d'arrel, amb una bona ensabonada, desinfectant i molta, molta, higiene, s'ha de tallar d'arrel amb les infecccions i els virus.
Fins i tot, de vegades, cal agafar el bisturí, fa mal, cert, però cura!
Però quan això no és fa bé, quan fas servir els mateixos cotons una i una altre vegada, bruts i infectats, quan no s'arriba al fons de la qüestió, quan menteixes per disimular la incompetència i negligència, no val la pena pensar ni fer, més val passar a una altre cosa.
I aquí, no ha passat res. Com dieun els castellans: Más de lo mismo.
Jo ja m'entenc.

dimecres, 1 de juny del 2011

Revolució!




Ha entrat per la porta amb un somriure als llavis, gaire bé tan gran com el meu al veure'l, allà, ben plantat amb aquestes roses.
Ha fet una important declaració d'intencions: Vull que a partir d'avui comencin els somriures, s'han acabat les males cares, serioses més que res, comença la revolució dels somriures....
La meva cara crec que ja ho deia tot, gràcies, més que res per el detall, per les intencions, per la feina....
La dedicatòria, i la tarja que la porta, preciosa.

Avui deixem de males cares i comencem nova etapa, noves maneres i nous somriures, una revolució d'intencions.
No diré qui les ha dut si ell no dona permís, però una petita pista... com pot seguir solter un amor d'home com aquest? :).
Avui estic ben feliç.
Gràcies, a tu, que si em llegeixes i no t'en amagues, has fet que aquestes roses em fessin venir a casa més lleugera que mai.

diumenge, 29 de maig del 2011

Somnis de poesia....


¿Qué dirías si hoy te invitara a mis sueños?
Tus labios de manzana
sobre la piel golosa de mis ingles
toda la noche -di, ¿qué pensarías?-,
tu saliva frutal levemente aromando
el hambriento contorno de mi vientre...
Qué cosecha tan dulce
(semillas y caricias y extravíos)
para un mundo sin sol.
Dime, ¿no acudirías
si también esta noche te convoco a mis sueños?

Josefa Parra
De "Alcoba del agua" 2002
(Poesia retrobada una matinada d'insomni....)

divendres, 27 de maig del 2011

Professions....


Que mai podria tenir.
Metge: patiría massa per els meus malalts, ho tinc clar.
Política: Sería incapaç d'anar a sopar per Nadal i seure a la mateixa taula, i fer broma, amb els que tot l'any m'han dit de tot als plens municipals.
Treballar de nit: Soc incapaç de estar desperta més enllà de la 1... serà l'edat?.
Advocadessa: No podría defensar ni maltractadors físics, ni psicològics, ni assassins de dones. Més aviat els condemnaria.
Podría seguir, però de moment, aquestes, son ben segures que no les podría fer.


dilluns, 23 de maig del 2011

Voler, vull dir moltes coses.....


Pensar, en penso encara moltes més.
Però no és senzill explicar com sents algunes coses, com valores d'altres, potser no cal parlar tant clar, sols cal assumir i acceptar, ser democràtic ho comporta, però a mi, em dol molt.
No, ni de lluny penseu que parlo de la pèrdua per part del PSC de l'Ajuntament de Mataró, crec que era una cosa esperada.
Parlo de l'entrada de un partit xenòfob, racista, feixista, lo pitjor de lo pitjor, en una ciutat que sempre ha estat més d'esquerres que de dretes, trobar, així, de cop, 3 regidors d'aquesta formació que em nego a mencionar.... això, m'ha deixa del tot feta pols.
Quan vaig rebre la seva propaganda electoral em vaig enfadar de valent, un xec, imaginari, és clar, a nom d'un emigrant, fan servir la mateixa forma de fer que el PP, escampar merda a dojo que alguna cosa queda. No veig que demanin la il·legalització d'aquest partit, però tot el dia fan merder amb Bildu.
Avui, com sempre, he intentat animar, he donat petons a dojo i abraçades, alguna molt sentida.
També he felicitat al Xavier Amor, prova contundent que no valen alguns arguments que avui he escoltat, la davallada te a veure amb el tema "nacional i la crisi". A Pineda de Mar no en tenen?.
Cal renovar idees, missatge, i sobre tot, persones. De moment no ha dimitit ningú i per el que sembla, ningú ho pensa fer. Els queda tant per aprendre....
Com diu en Víctor, ara més que mai, socialista i catalanista.
Tornarà la primavera, tornaré a somriure, sols em calen unes vacances i caminar vora el mar.....

divendres, 20 de maig del 2011

I de vegades pot ser tan bonic....



Un instant, pot omplir tant...
Un cafè inesperat, una conversa tranquil·la, un aire suau i lleuger a la cara...
Un soparet a la fresca, ni que sigui un entrepà, compta amb qui el fas...
Un petó, també inesperat, una ma que acarona, una tendresa als ulls...
Una visita, un munt de capses, un tallat i uns bombons...
Retrobar somriures, complicitats, abraçades, persones que fa temps no veus ni abraces....
De vegades, pot ser tot tan bonic i suau....
Sols cal escollir el moment, i com no, la companyia....

dimarts, 17 de maig del 2011

Paraules en campanya.....

Aquests dies poques vegades puc venir a casa a dinar, massa feina per una de sola.
Però consti que la faig de gust, a mi m'agrada la meva feina.
En anar i venir, és primavera, miro amunt i avall i m'he fixat en els lemes de campanya de gaire bé tot-hom.
La meva frase de campanya preferida:
M'encanta.

La més sosa irreal i que amaga unes estisores:

I mireu que en soc molt de positiva!

Aquesta, més que res, em recorda una famosa frase dels meus, "ara no toca":

No dic parlar d'independència, que no ho soc d'independentista, parlo de per exemple per quin motiu no son només PSC, sense "cueta".

Aquesta m'agrada per dues coses, una, que m'agrada poder decidir i la segona, surt una ex cunyada meva, m'ha fet gràcia.


La pitjor, de lluny, que em fa "yuyu", que sols la he vist en castellà, si aquest senyor vol estar amb mi... deu excloure catalans?, que som a Catalunya cony!!

I per acabar, i treure el mal gust de boca del darrer, una de les que més m'ha agradat dels meus, els socialistes, la "frase" eslogan etc...
"Noves energies, noves il·lusions", potser perquè em sento així. I també perquè son un molt bon equip. Son la candidatura de Canet de Mar!


Per cert, no he vist cap pancarta protegint els arbres, tal i com marca la llei, per evitar mal als arbres, ni una!

dimecres, 11 de maig del 2011

A petició...


Aquest any havíem previst unes vacances a Cantàbria, ho varem parlar i varem començar a mirar.
M'agrada escollir on anirem amb en Martí, a la fi anem junts i ell ha de dir la seva.
Quan semblava que tot apuntava que sí, doncs em va demanar de tornar a Bilbao.
Primer vaig arrufar una mica el nas, i mireu que n'estic ben enamorada del País Basc, però ja hi vaig anar i a la tornada em vaig divorciar... clar que ara... no corro aquest perill!
Total, que ens ho hem pensat i anirem a Bilbao. Ahir varem comprar la guia, ja tenim hotel i bitllets i estem, del tot, delerosos que arribi.
Falta molt, en som conscients, però per mirar què visitarem, quins dies i com, no costa res no?.
Aquesta imatge és de l'estiu de fa molts anys, ara, ja no el puc agafar a coll, ell m'agafa per l'esquena doncs em passa un pam, com a mínim.

dilluns, 9 de maig del 2011

Preguntes que decideixo NO respondre....


Una companya em va venir a trobar divendres i em va dir, un xic enfadada: Perquè no vares venir ahir al sopar d'inici de campanya?, la gent pregunta per tu i ho fan per lo "bajini" donat que si pregunten als que "tu" saps, responen malament. T'enyorem.
Primer sorpresa, després un somriure. Sempre és agradable saber que la gent et recorda, ni que hagin passat gaire bé 2 anys. He recordat lo bé que ho passaba als sopars, quan erem les treballadores les que fèiem la feina, i rèiem, i l'ambient era tant distés...
La meva resposta va ser breu: No milito a Mataró, no tinc res que veure amb l'agrupació, val, si, hi tinc que veure doncs forma part de la Comarca, però no porto res, ja ho saps.
No, ella no ho sabia, no sabia que el meu carnet porta ja fa un temps el nom d'una altre agrupació.
Aquesta pregunta, sumada a d'altres que no responc els darrers temps, ara ve un munt de gent per la seu, ha provocat que algunes persones pensin que m'han "pujat els fums" per haver marxat.
Ni de lluny.
Cada paraula, cada escrit, cada opinió, és revisada amb lupa, és enviada als caps i ja ho vaig dir fa temps, vull viure tranquil.la, vull gaudir de la vida, dels nous ambients i noves maneres de fer, sense "vendetta" cada cop que obres la boca.
Ja ho vaig dir fa temps, la sinceritat, te un preu. Jo l'he pagat amb escreix, però sense perdre ni un xic de la meva essència, ni gota. Jo sí crec en les sigles que defenso, m'entre d'altres les amaguen.
I és que de manar, també s'en ha de saber, no n'hi ha prou amb males maneres, cares i actituds.

dissabte, 7 de maig del 2011

He de recordar.....


Follia

Desfulla'm
amb tota la força
del teu ventre

i agafa'm
abans no defugi
aquest vertigen.

Enceba'm d'amor
fins l'infinit,
fes-ne filagarses
dels meus cabells
i giravolta amb
aquestes mans
que et besen
a frec de pell.

Liba'm amb força
i tota l'esma
per regar la teva flor
i besa'm fins que
els teus llavis plorin
sang d'amor.

Enric Umbert, del llibre Boscos.

( I és que em cal recordar que soc aquí, que tinc vida, ni que la tingui aparcada i res millor que una bona i sensual lectura per aquest propòsit)

dimarts, 3 de maig del 2011

No era el que havia previst.....

Una tarda de diumenge, com qualsevol altre, intento mirar alguna peli suau, que no faci pensar gaire, acompanyada d'en Martí i unes crispetes.
Però aquest diumenge va ser un xic diferent, primer per la visita matinera d'en Daniel, amb un esplèndid ram de flors acompanyat d'algunes sorpreses que mica a mica avançarem.
A primera hora de la tarda una companya te el detall de dur una capsa de maduixes de Sant Iscle, regal de l'Eduard Turon, no vulgueu saber lo bones que son.



Després, a la tarda, en Martí va marxar a fer una volta amb amics/es, això va arribant.
Visita de les meves "nenes", obsequi, conversa, humor, els hi esperen alguns canvis molt positius i jo n'estic encantada.
Un cop vaig tornar a quedar sola, vaig decidir fer la pols dels llibres, les llibreries, de moment son a la entrada del pis, al rebedor.
Vaig começar per els llibres de cuina, son a la part de baix i els petits a la part de dalt. Em va donar per començar a fullejar receptes, vaig descobrir al mig d'alguns d'aquests llibres algunes targetes de viatges rebudes d'amics/es i els fills, i coneguts/des...
Rellegint alguns textos vaig recordar temps passats, Sovint, quan rebo una postal, sí, encara en rebo, la guardo en un llibre. He deixat llibres a algunes amigues que després m'ho han dit, he trobat una postal...
Quan he passat al segon prestatge, per la part de dalt, he trobat poesia....
No hauria d'haver obert el primer dels llibres...he acostat una cadira he començat a fullejar, ara un, ara un altre, sense cap ordre. Saltava d'un llibre a un altre feliçment, recordant aquí trobaré aquesta, aquí l'altre...
He tingut un ensurt en sentir el timbre de la veïna i veure l'hora!.
Total, la pols segueix allà, vaig passar a canviar les tomaqueres de test, era més urgent...
De vegades, en pensem una i acabem fent una altre, però ha estat un diumenge.... superior!