La Vall del Roncal i el Batzán, fa temps que en teníem ganes. Estada a Pamplona i el seu enorme ambient.
El tema és que fa molt que ho havíem preparat, una escapada de noies.
Bé, fa uns dies que jo estava com trista, una mica decaiguda de moral i emocions, tenia por que els ànims, que de normal els tinc amunt, sempre, gairebé, positiva, no em deixes gaudir de l’escapada.
He tingut la companyia ideal, han escoltat, hem parlat de tot, m’han donat ànims, m’han aconsellat, i han estat la meva bombolla, la que escolta i abraça, que consola i diu, tot passa Joana.
No podia haver passat aquest cap de setmana en millor companyia i si, tot passa, i han de quedar els bons moments, les il·lusions viscudes, i tants instants. Però soc molt conscient que no serà senzill, he de treure la Joana més forta que mai.
Mirar endavant, sempre. Em cal temps, i paciència, aquesta que gairebé no conec.
Repetirem!
I és que penso, de tot cor, que quan acaba la música, acaba tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada