LLibres!!

Fa bastant que no escric del que llegeixo, reconec que d'ençà del Covid vaig frenar la lectura, no sé el motiu, em costava bastant concentrar-me.

Després m'he "distret" amb coses personals i he llegit, però molt menys.

Fa dies que he tornat a agafar empenta, i el ritme és bo, estic contenta.

A part, alguns amics m'han deixat, o regalat, algun llibre, que demostra que em coneixen prou bé, els estic devorant!

Em van regalar tres llibres de Rupy Kaur, una poetessa que he descobert fa molt poc i em té, del tot, enganxada. No sé si és perquè escriu coses que sento i he viscut, la duresa de les seves lletres, algunes les podria haver escrit jo, sovint, em posa els pèls de punxa, vaig llegir, els tres que em van regalar, en una tarda, no podia parar. Mirarè de llegir alguna cosa més d'ella. Que l'economia, mana, també a la compra de llibres!

Palabras para sanar, Todo lo que necesito existe ya en mí i El sol y sus flores.

 

Després, una amiga m'ha deixat, també, tres llibres, ja he llegit Marí, de M. Mercè Roca i La Modesta, de Rosa M. Moret, una mica durs, però molt encertats i realistes, la vida mateixa. El tercer que m'ha deixat la Marta és Les calces al sol, de Regina Rodríguez Sirvent. En tinc molt bones referències, si tot va bé avui el començo.

Ara en tinc alguns en espera, el de Maruja Torres, l'havia de començar a Navarra, però no tenia el cap per gaires lectures, Cuánta más gente se muere, más ganas tengo de vivir, que serà el primer, ni que és possible que llegeixi dos a la vegada, ho faig sovint.

Ja tinc preparat, La ciutat i les seves muralles incertes, de Hauruki Murakami, i ahir vaig encarregar a la llibreria: Antología poética de Mario Benedetti, estic per la poesia, no hi ha dubtes. 

Per tant, torno a la lectura, que mai he deixat del tot, però amb empenta.

    

         

Sortida “bombolla”

Aquest cap de setmana he fet una escapada a Pamplona amb la meva filla, Elisabet, i la cunyada, i amiga, Rosa. Acabo d'arribar i tenía ganes d'escriure aixó.

La Vall del Roncal i el Batzán, fa temps que en teníem ganes. Estada a Pamplona i el seu enorme ambient.

El tema és que fa molt que ho havíem preparat, una escapada de noies.

Bé, fa uns dies que jo estava com trista, una mica decaiguda de moral i emocions, tenia por que els ànims, que de normal els tinc amunt, sempre, gairebé, positiva, no em deixes gaudir de l’escapada.

He tingut la companyia ideal, han escoltat, hem parlat de tot, m’han donat ànims, m’han aconsellat, i han estat la meva bombolla, la que escolta i abraça, que consola i diu, tot passa Joana.

Les vistes han ajudat, silenci, molta aigua, rius plens, bones vistes, bon menjar, vinets, la boira, les bruixes, caminar i mirar….

No podia haver passat aquest cap de setmana en millor companyia i si, tot passa, i han de quedar els bons moments, les il·lusions viscudes, i tants instants. Però soc molt conscient que no serà senzill, he de treure la Joana més forta que mai.

Mirar endavant, sempre. Em cal temps, i paciència, aquesta que gairebé no conec.

Repetirem!

I és que penso, de tot cor, que quan acaba la música, acaba tot.

Amors d’estiu….

Debat amb dues amigues respecte als anomenats així.

Un amor d’estiu acostuma a ser ràpid, tot va de pressa, té intensitat i passió. Té dinars, sopars, copes… passeigs, i molta pell, una passada de passió i pell.

De normal no van més enllà d’un parell de mesos.

Però pot durar més? Aquí trobem el debat.

Segons la meva experiència, que tampoc és tanta en aquests tipus d’amor, pot, si les dues parts posen el mateix. La mateixa intensitat, les mateixes ganes i voluntat, i en aquest tipus de relació sempre hi ha una part que en posa més. És inevitable.

Pot passar que el que va començar com un joc, es posi seriós, i aquí és on hi pot haver patiment, si no ho senten al mateix nivell ni una de les parts fa el mateix esforç.

No és el mateix, sentir amor, que ser enamoradís, això és un bluf. És a dir, començar a mil i passar a 0.

Quina seria la solució, segons la meva opinió, dir adeu, com més aviat millor, per tal que el mal sigui lleu i et puguis quedar amb els records bons, que segur són un bon grapat.

Recordem els centenars de missatges, trucades, somriures,  petons i….. Passió!

Si t’enamores, fort, d’aquella manera que el penses matí, tarda i vespre, llavors, quan sents la seva veu, el seu nom, i ja somrius, deixa de ser un amor d’estiu per passar a ser un problema, sempre que no sigui correspost. Si és correspost, pot ser enorme. Per quin motiu costa tant a la gent mantenir aquest dessig i passsió inicials?. No ho entenc.

Les dues amigues no creuen en els amors d’estiu, no els han viscut, és evident.

Conec amors d’estiu que han passat a ser, senzillament, amors de vida. Però són tan pocs…

Seria bonic no?

D’aquí el meu nou tato, amor apagat, que no vol dir que no pugui estar enamorada.

Que jo, quan m’enamoro, és a tot i per tot. Intensa? Ja ho crec, no sé estimar d’una altra manera.