diumenge, 5 d’abril de 2020

I aquí estem...











Curiosa la vida....
Sovint argumento que no escric, ni llegeixo més, per manca de temps.
Ara mateix, que tinc tot el temps del món, poc escric, per no dir res, i les dues primeres setmanes de confinament, el meu cap, no es concentrava per llegir, gens ni mica.
De fa una setmana, això ha millorat, molt, aquesta setmana he llegit Un perfecto caballero, de Pilar Eyre, i avui començo La cara norte del corazón, de Dolores Redondo, a part, miques de poesia i cuina, molta, molta, MOLTA, cuina vegetariana.
He tingut la gran sort de passar el confinament amb en Martí, el fill petit, el vegetarià, i està sent, del tot, interessant. Ell pot fer teletreball, jo no, per tant jo cuino, i camino pel menjador, i faig "trote", 150 voltes al mateix cada dia.
Fem llargues xerrades, tots els àpats junts, alguna cigarreta perduda, alguna copeta de vi...
Fem, també, vídeo trucades amb la resta de fills. Que gran això de poder veure la seva cara, el seu somriure, de Rubí, a Sydney passant per l'Avinguda Recoder de Mataró. Tots a l'hora!
No diré que no estic, certament, enyorada, tinc tantes ganes de petons i abraçades que em desperto somiant amb això, però em porto bé, molt bé, surto a la compra i a casa.
No estic avorrida, gens ni mica, tan sols trobo a faltar la meva vida social, que no és massa activa, però si afectuosa.
És evident que quan es pugui, portaré a terme tots els plans, idees, viatges, sopars, dinars, escapades que el cos m'accepti, que deixar les coses per més endavant, no tornarà a passar pas.
Mentrestant, truco amics i amigues que viuen sols, que no ho passen bé, que es desanimen, i intento, amb la paraula i alguna idea boja i distreta, que les hores siguin lleus, que treguin un somriure, ni que també els insisteixo, molt, queda't a casa....
No desespereu, llegiu, sortiu a la finestra, mireu fotos, sortiu al balcó, cuideu la gent gran del vostre voltant, veïnes grans i soles, feu un xic d'esport...



La vida ens espera, és lent, cert, però allà fora hi ha molta gent que treballa per solucionar-ho, perquè puguem, de nou, gaudir.
Tanta gent que m'estimo, vull que hi sigueu tots i totes a la tornada.

3 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

Per aquí estem bé. Cuida't.

Albanta ha dit...

Bona nit Joana, quant de temps sense llegir-vos!! Sembla que has fet una crònica del meu confinament, de semblants que en son.
Fins i tot estem llegint el mateix llibre... i les videotrucades amb els fills, que ens fan estar a prop estant lluny.

Cuideu-vos molt!! Una abraçada des del sud

Garbí24 ha dit...

Tot passarà, malauradament algú faltarà, però hem de continuar sigui com sigui