dijous, 29 de juny de 2017

Vincles...


Sovint dic que les relacions, del tipus que siguin, s'han de cuidar.
Les amistats, per poc que ens veiem, conservem l'afecte, però sense aquell soparet de tant en tant, aquell missatge de mòbil amb algunes lletres afectuoses, les trucades als aniversaris... són moments, per petits i espaiats que siguin, que donen caliu a les relacions.
Establim vincles amb persones, de vegades, ben diferents de nosaltres, de caràcter, de pensament i tot, però pel motiu que sigui creix l'afecte, la relació creua lligams i de vegades per poc temps, però tenim amistats arrelades a les nostres vides, que formen part de nosaltres.
Les parelles, aquí sempre dic que això és com l'hortet, si no es rega, a poder ser sovint, les flors es marceixen, la falta de tacte, de pell, de tendresa, acaba amb la relació més estable.
El principi de qualsevol relació és passional, molt, si fos sempre així, no hi hauria cos que aguantés....
De mica en mica, les coses es normalitzen, vivim el dia a dia, impliquem els fills i filles i si va bé, i en sabem, en saben, creem una relació estable, una relació per anys, i panys.
Però... aquesta mena de comoditat del dia a dia, aquest acostumar-se a estar junts no ha d'implicar perdre aquests moments especials, s'han de saber tenir, de saber buscar, amb ganes i molta constància, es pot aconseguir, ja ho crec.
No deixem que la mandra, el costum, el pas del temps, apagui, ofegui, limiti, la nostra passió, la il·lusió de veure arribar la persona estimada, de cuinar per ell o ella aquell plat que el va encaterinar, aquell somriure que tant li agrada, aquella carícia, tendresa i com no, atac de passió general, que faci, també sovint, que perdem el senderi.
Gaudim, creem i cultivem vincles i sobre tot això, estimem. Ens pot donar grans instants a les nostres vides.
Jo he estat, exactament deu anys, amb les portes tancades, i un dia vaig pensar…. I si fos possible?, vés per on, abans ho dic i abans passa.
Visqueu aquest estiu de manera diferent, allibereu els vostres esperits, sortiu, prengueu alguna copeta i sobretot, gaudiu, de qui teniu a prop i de qui conegueu, passa, tot, massa ràpid.

(Escrit d'aquest mes a la Revista Skorpio)

5 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Intentarem fer cas al que descrius. Per provar que no quedi.

pons007 ha dit...

Fàcil de dir, difícil de fer.

joan gasull ha dit...

Picar pedra cada dia per mantenir viu el foc....Una feinada, però val molt la pena

Josep ha dit...

I les relacions que no volen ser cuidades?

Conchi ha dit...

Molt interesant les teves propostes Joana, a mes penso que ho hauríem de fer tots.

Petons.