Aquests petits instants que compartim.
Les converses amb els ulls mig tancats, a la llum de l'espelma.
Aquests dits entrecreuats mentre caminem.
Aquests somriures còmplices, mig d'amagat.
El món no ho sap, ... i tu i jo, sí que sabem.
El misteri de descobrir, tantes coses.
Els plats que cuines, i jo em menjo.
La senzillesa dels moments compartits.
Els petits silencis, petits doncs parlem molt, tant a dir.
Els petits gestos del dia a dia, pensar què cuines, si m'agradarà, preparar la tovallola, posar el calefactor...
M'agraden els instants, petits, cert, encara hi ha lligams i ens falta el temps, i quan el tenim, passa volant. Però en gaudim, per petit que sigui.
Que compris tònica saben com m'agrada.
Les excursions que fem, i espero que seguim fent. Besalú serà, ja sempre, especial. L'inici del tot.
Caminar pels nostres ports respectius, a bon ritme, amb els braços agafats.
Aquesta complicitat que dia a dia ens marca el camí correcte, malgrat la por.
Que em vinguis a buscar....
Que grans poden ser les petites coses.
Procura atrapar al vol
les estrelles fugaces de l'amor
quan t'assaltin.
I tingues per a elles, sempre,
un desig preparat.
(Alguer Miquel)
3 comentaris:
Hola Joana, molt bonic ho que has publicat n’hi ha molta tendresa es aquestes paraules. Per cert, en aquest moments estén llegint el mateix llibre.
Una abraçada maca.
ATRAPAR AMB DUES MANS ELS PETITS MOMENTS...
ALLARGAR LA COMPLICITAT...
I UN ADEU FUGAÇ I UN A REVEURE...
les paraules i les mans entrellaçades donen molt de si, busca tots el moment possibles.
Publica un comentari a l'entrada