divendres, 16 d’octubre de 2015

Allò que mai mencionem…..


I és que tenim paraules que són tabú. Potser pel que impliquen, potser per ignorància, potser, tan sols, per complexa i tradició, la cosa és que malgrat que les pensem, poques vegades les mencionem.
Ho podem fer amb amigues, amb persones discretes, fins i tot amb família íntima, però en general, són paraules que considerem que dir-les, ens situen en un grup al qual no volem pertànyer.
Jo, que sóc moltes coses, bones i dolentes, però si alguna no sóc, és tradicional, en el seu més ampli context, poques vegades amago què vull dir i ho acostumo a fer alt i clar, que tothom pensi el que vulgui, però jo sé què vull dir i ho expresso.
Una paraula, que aquests dies he escoltat sovint, referida a la meva persona, és menopausa, sí, poques dones en volen parlar, com si parlar de la mateixa ens fes menys dones….
A causa d'unes molèsties reiterades en diverses parts del meu cos, he anat a visita a 3 metges d’especialitats diferents, ben diferents, ginecòloga, oculista i endocrina i la resposta, per part de les tres doctores ha estat la mateixa, Joana, tens la menopausa.
Bé, direu… i què té d'innovador?, doncs, que mai hagués dit que aquesta “situació” afectés tantes parts del meu cos.
No penseu, són molèsties lleus, punyeteres, a més, em diuen que donat l’estrès laboral d’aquest any doncs s’han accentuat i he de tenir paciència.
A veure, siguem serioses, m’ha d’aturar una paraula?, una qualificació o cicle hormonal?, no pas!, a moltes dones aquesta paraula les estigmatitza, les bloqueja, per sort a mi no.
Estic preparada des dels 35 anys que em van haver de treure la matriu via urgent. Estic preparada pels símptomes, per les conseqüències i en penso parlar, ja ho crec!, que sols és una paraula, no una definició de vida!
Apa noies, dones, senyores, no passa res!. Res tan greu que no ens permeti gaudir de la vida, del sexe, d’entrar i sortir i de fer esport, fins i tot de gaudir d'algun manso...
És, tan sols, una nova etapa.
Eps... que jo estic divina ok? 54 i?.


3 comentaris:

joan gasull ha dit...

etapes de la vida que s'han de passar....tu no tinguis manies i continua fent de tot, que els anys només són experiències acumulades.

Conchi ha dit...

Joana, opino igual que tu, nunca tuve problemas para hablar del tema y era con 47 años, mi vida continuó como siempre.

Un abrazo guapa.

Josep ha dit...

Ànim!