diumenge, 6 de setembre de 2015

Un any en campanya....


Seguit, esgota a la més pintada!
Gener ja era campanya, les municipals comencen més de 6 mesos abans. "Acabar" al juliol amb nomenaments, electes etc... fer vacances i entrar al 150% doncs ara venen les autonòmiques el "El messies" ha convocat per la seva glòria i divinitat.
Per acabar el panorama en Rajoy, ufffffff!!!!!,  comenta que si el 20 de desembre,  que si tot va com cal seré a Dubai, generals...
No hi cos, ni ànims, ni paciència, ni economia, que suporti aquest any. S'han tornat bojos del tot.
Total, ara, més que mai, aquest any vull dir, em cal relax, em calen caps de setmana "fora" per saber que no cauré en la temptació d'anar al despatx doncs no acabo mai, MAI!, la feina...
Aquest cap de setmana ha estat molt especial, en Dídac, el meu nét gran, ha vingut de Sant Cugat per anar al cinema amb la iaia, jo, i s'hi van afegir la meva jove "petita" Ester i en Martí, cosa que ho va convertir en una nit molt especial. Vam dormir, anar a esmorzar a Ca la Núria, i anar amb tren a Barcelona i ferrocarrils a Sant Cugat, per ell, amb els seus 6 anys, tota una aventura!.



Passar el dissabte amb el fill gran i la seva família a Sant Cugat, que hi viuen, i a la tarda que en Dídac vulgui venir a visitar el nou museu Cal Gerrer, Fundació Cabanes, ja va ser estupend.
Un museu, reconstruït d'una casa gairebé derruïda, amb els detalls de la vida de la família Cabanas, artistes, pintors i poetes... Conté la colecció més gran de records originals de la Marilin, curiós també.
Jo el vaig trobar original, bé val una visita. Les vistes sobre Sant Cugat i sobre el Monestir, des de el mirador del museu, som impresionants. Per en Dídac crec que ha estat el seu primer museu.
Tarda agradable que va culminar amb un bon gelat i bona conversa, que ja és un homenet...
I són aquestes coses que fan gran una família, que em fan feliç i em fan oblidar, per unes hores, que aquest és un dels anys més durs, laboralment, que jo recordo, en tots els aspectes. 






I seguim en campanya.... si... ja ho crec. Imposible fer una foto del monestir sense que sortís l'Estelada.




5 comentaris:

Oliva ha dit...

ELS NETS QUINA GLORIA¡¡¡,A MI HAN FAN TORNAR SENTIR JOVE....
CAMPANYA?...AIXO NO ES RES,PER CATALUNYA LO QUE CALGUI,JO M'HI PASSAT LA VIDA EN CAMPANYA,O SIA QUE AMB EL SOMRIURE ELS LLAVIS,LA LLENGUA AFILADA I EL CAP CLAR...

joan gasull ha dit...

Ja veig que la Joana avorrida no existeix....almenys a Mataró

Quim ha dit...

Joana, tots els treballs tenen els seus ats i uts....
La família es el que de veritat omple i tu en tens molta i t'estima, el demés es .... intranscendent.
Muaksss

Loreto Giralt Turón ha dit...

Dona, doncs no queda malament l'estelada en el monastir ;) Segur que estas fent una bona feina!

Conchi ha dit...

Hola Joana!! Cal qui agafis tots el dies que puguis de vacances, perquè com tu dius es un any de molt treball i cal tenir molta paciència. Aprofita el temps amb la família tan fantàstica que tens. Una forta abraçada.