diumenge, 19 de juliol de 2015

"La Patri"....


Tinc una neboda, bé, en tinc més d'una, però en tinc una que per mi és com una filla nouvinguda, potser perque des que va néixer hem tingut un tracte molt estret, potser perque les dues estem un xic boges, potser... la cosa és que sempre ens entenem molt bé i quan li he de dir que alguna cosa no m'agrada, li dic i se que ella no ho agafa com una crítica, sinó com una empenta.
"La Patri", que és com li diem a casa, és afectuosa, és simpàtica, divertida, alegre, un xic esbojarrada, bona amiga, cosina sempre preparada per anar de festa, bona cuinera, estilosa, "choni" segons ella, perruquera, sense exercir però titulada, té un tipus estupendo, una família que l'estima, una tieta, jo, amb qui parla quan vol, del que vol... però... La Patri no te feina.
Ha estat a prova, coses de Nadal i poc més, no ha tingut sort en aquest aspecte, com tants joves avui en dia, i això li ha provocat certa inseguretat, en molts aspectes. Entenc que viure i dependre dels pares amb 24 anys, no és la millor manera de tenir autoestima, per això, jo, sempre li recordo "nena, tu vals molt", però encara no ho has pogut demostrar.
La cosa és que La Patri marxa a Alemanya, amb un acord d'aquests de formació, estudi i a la vegada feina, doncs tindrà un sou, i això ens té una mica revoltats, sobretot a la seva mare que no entén que la seva filla hagi de marxar per poder treballar. I te raó la Rosa, però es tracta d'una bona oportunitat, tornarà, si ho fa, amb estudis de cuina, un títol i parlant alemany. Crec, sincerament, que l'experiència val la pena i Alemanya... no és Austràlia. Ja sabeu perquè ho dic.
Cert que el govern d'aquí hauria de preveure estudis d'aquest tipus, formació, pràctiques i un sou, per petit que sigui, però noi... si són uns inútils, jo poc puc fer.
Estimada Patri, saps que et vindré a veure, ni que sigui un cop aquests tres anys, saps que et trobarem a faltar, molt, però el més important és que TU VALS MOLT, ho pots fer, demostra que ets la dona que jo conec i se que pot amb aquesta aventura, projecte. Gaudeix, però aprofita el temps, tres anys, no són res davant una vida de futur.
El Coki, Pals, els teus pares i germà, la família, aquí t'estarem esperant!

3 comentaris:

joan gasull ha dit...

És trist que hagin de passar aquestes coses, però creu que si ara val molt, quant torni valdrà el doble.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Que tingui sort, segur que aprendrà molt de l'experiència.

Josep ha dit...


Doncs jo estic convençut que el millor que pot fer un jove és sortir a l'estranger (no de qualsevol manera, però sortir) I no ho dic per la crisi, no, sempre.
A l'estranger no només aprendrà una llengua, també tindrà una experiència personal increïble, i amb això un gran avantatge. Anar-se'n a estudiar i treballar l'estranger li proporciona un ventall de possibilitats enorme; s'enriqueix acadèmicament, culturalment, socialment...
Li desitjo molta sort.