dissabte, 15 de novembre del 2014

Quiero un amor de todos los instantes...


Fa molt que no poso poesia, aquests dies he llegit algunes, rellegit d'altres i com estem a la tardor, sovint he dit com em poso de tendre amb la mateixa, he escollit aquesta que m'ha semblat tendre, amable i sobretot, passional.
Que mai ens falti la poesia, no sols la seva lectura, que mai ens falti a la vida, a la pell, als sentiments. No és senzill trobar qui ens faci petons a l'ànima...


Quiero un amor de todos los instantes

Quiero un amor de todos los instantes,
aunque no sea un amor para la vida;
quiero un amor con la ansiedad del antes
para después del ansia desmedida.

Quiero la fe de todos los amantes
en este solo amor, ver contenida:
tumulto de horizontes trashumantes
y luego, claridad de agua dormida.

Quiero un amor transfigurado en fuente
de todo florecer: fruto y simiente;
a tal único amor, mi amor sentencio:

aquél de la impaciencia y el latido
y la fiebre y el grito y el gemido
y el difícil momento del silencio.



4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ben trobat el poema, d'una poeta que desconeixía.

En Joan Salvat té uns quants poemes sobre l'amor.


salut

Garbí24 ha dit...

més enllà del contacte físic és on realment és difícil l'amor

Relatus ha dit...

Doncs no vol poc... Preciós poema

Conchi ha dit...

Una poesía preciosa Joana, no conocia a Julia Prilutzky.
Un abrazo.