diumenge, 5 d’octubre de 2014

Ànima solidària, Cor Alzheimer.


Avui ha sigut, bé, hauria sigut, la VII Mataró camina per l'Alzheimer. Una tromba d'aigua i pedra entre les 7 i quarts de nou del matí, han malmès camins, rieres, el que tantes hores, tantes persones voluntàries i amb moltes ganes havien preparat.
Aquesta nit passada molta gent no ha dormit, els que feien entrepans, els que vetllaven material i estris....
D'altres han fet matinades importants, en Martí a les 6 era fora de casa, per preparar punts d'avituallament, altres, més relaxades doncs la seva feina començava més tard, jo mateixa, sortíem amb el cor encongit en veure el que ha caigut, en llegir el desànim de moltes persones al Facebook i Twitter de la caminada...
Però jo he decidit anar a la Plaça Santa Anna, el meu lloc, a vendre cava! M'he dit jo mateixa. Cava solidari, si en venem 5, benvingudes siguin!
I allà, com cada any, ja hi havia els primers companys i companyes, cares llargues de pena, la preparem amb tantes ganes...
Però de mica en mica, mitjançant els anuncis a xarxes socials hem avisat que fèiem un esmorzar, entrepans, (els que s'han pogut salvar de la pluja), pomes, begudes i sucs...
Ha començat a venir gent i gent i gent!!
Ha estat espectacular, alguna queixa, cert, sempre hi ha persones que no saben que això és solidari, no una botiga, però la gran, GRAN, majoria de persones han gaudit, ens han agraït la feina i l'esforç i ni que jo sóc de les més petites, la meva tasca aquest any s'ha limitat a la venda de cava, m'he sentit molt feliç de veure que la gent ho ha entès, ens han animat i hem dit, alt i fort: Fins l'any que ve!!
Mataró, és solidari, els que vénen de fora també.
Gran jornada, plena de satisfacció.
Una enorme abraçada per tots els i les organitzadors i organitzadores, la feina prèvia és esgotadora, la satisfacció posterior, és meravellosa. A més, l'ambient, els somriures i les bromes, han fet que tot fos més lleuger.
(A la foto en Quim, la Montse i jo, som l'equip de vendre cava, cada any)

3 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Que la pluja no espatlli la solidaritat, la causa ho mereix. Felicitats, Joana

joan gasull ha dit...

En aquest pais ens ho em d'acabar fent tot nosaltres, perque ningú no ho fa.

Conchi ha dit...

Hola Joana Guapa ¿como estas? me imagino que ya un poco más animada. Una pena que el día amaneciera con tanta lluvia y lo estropeara casi todo, menos la voluntad de tantas personas solidarias. Espero que para el día 26 no se estropee la del cáncer.
Un fuerte abrazo.