dissabte, 19 de juliol del 2014

Puretes i toca pebrots.



Si us dic que pel món hi ha gent molt avorrida, tampoc us descobreixo res. Però és clar, si aquest avorriment el fan servir per jutjar i tocar la moral a altres persones, la cosa canvia.
He vist, i patit, "personajillos/as" que es creuen perfectes, que es riuen quan d'altres fan, per posar un exemple, faltes d'ortografia.
Tinc una coneguda que te un bloc, i Facebook, té uns 70 anys, gairebé no va anar a l'escola i malgrat tot, ha estat valenta i ha après a fer anar les noves tecnologies, fa moltes faltes, cert, però què hem de valorar, això o la seva capacitat d'intentar estar al dia?, jo valoro el segon.
Vaig tenir un "jefin" que sempre anava carregat amb un retolador vermell, gaudia fent grans subratllats quan feies una falta, o bé no li agradava el redactat, no t'ho podia dir, noooo, havia de fer un gran i vermell destacat, que fos visible per tothom, així, crec jo, se sentia més home! JA!!
Després tenim els i les que es riuen que les persones grans, grosses, el que sigui, facin esport, jo les admiro. Cada matí en anar a la feina trobo un munt d'avis i àvies caminant pel Parc central de Mataró, al seu pas, però admiro que tan aviat surtin, plogui o no, i facin aquest esforç per estar en forma.
Aquest és un escrit per les "persones" que es riuen, fan burla o bé presumeixen dels seus coneixements i capacitats, malgrat tot, les persones, jo mateixa, seguirem escrivint, malgrat les faltes d'ortografia, fins i tot amb això, ens sentim bé quan ho fem.
Jo vaig fer sols el graduat, a casa feia falta els diners i amb 14 ja treballava. Tot el que he après a posteriori, sigui escriure en català o bé millorar el meu castellà, ha estat posant molta voluntat i esforç, els ordinadors, les webs, amb ajut dels fills i algunes persones properes que mai, MAI, m'han deixat que em desanimi.
Per tant, a qui molestin les meves faltes ho té tan fàcil com treure'm del Twitter, Facebook o deixar de llegir el meu Blog, que jo ni sóc, ni mai ho he dit, perfecte.
Encara conservo el "do" de veure les persones com són, no els seus coneixements gramaticals. No sóc tan superficial.
Prefereixo la imperfecció, a la perfecció destructora i cínica.  

"Hay defectos que manifiestan un alma bella mejor que ciertas virtudes" dedicat als i les virtuosos i "perfectes".
Jo marxo a gaudir de nets i néta!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No crec pas que ningú rigui de ningú, jo ho penso així. Faig faltes especialment en català, però l'altre dia vaig escriure "bivir", en la meva llengua materna "pamatarme". Hi ha pàgines d'ortografia que ens recorden a diari les reglas bàsiques, procuro fer cas...
Gaudeix amb els teus néts, precissament et volia trucar avui per esmorzar i veure si em podies ajudar amb un problema que tinc a la tablet; aquí sóc una patata, pots riure't de mi...

Relatus ha dit...

Hem d'intentar fer-ho tot el millor que puguem, així ningú podrà riure's de res. I si ho fan, pitjor per ells.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Els idiomes progressen per els seus barbarismes durant el temps emprats, així dons, no cal ser tan purità, que per se un ser perfecte ja estic jo mateix... que quedi constància amb les meves afirmacions, que moltes persones no serien capaces de fer, ni de sentir, ni menys pensar el que meva persona viu en cada instant, això si, amb totes les errades i despropòsits del món. :P

marga riera ha dit...

Millor no fer cas als poca-pena que es riuen dels defectes dels altres per sentir-se millor...

Montse Brugal ha dit...

Hi ha persones amb actituts que no mereixen que hi perdis temps. Sobretot quan tenint oportunitat de millorar no han volgut fer-ho, es creuen que son superiors als altres mortals, Allà elles superiors i en realitat profundament soles enlairades en els seus tamburets.

xelofont ha dit...

Mai podria mirar les faltes en un escrit, m agrada el contingut, recordo un dia quasi plorava d emoció escrivint una cosa i algú en el facebook em va dir la falta que hi havia...no ho vaig entendre, no per sentir-me ofés, simplement vaig pensar que jo podria posar una b en comptes d una v però ell sempre escriuria malament la paraula sensibilitat...el que val és el que és diu i el que és vol dir, fer faltes o no depen en molts casos de l'època que t'ha tocat viure o estudiar...si algú m'escriu t'hestimo li agraïré profundament...perquè l'amor és l'important en aquest cas...