divendres, 23 de maig de 2014

Mòrbida....


Aquesta paraula tan lletja, i tan mal feta servir per insultar, menysprear, fer sentir malament...
Si els metges sabessin el mal que fan quan et qualifiquen amb la mateixa, potser mirarien de trobar una altra.
A la gent, per norma els agrada fer mal, menysprear. I costa fer entendre que moltes persones que pateixen, ho han patit, això, és una malaltia com tantes altres, molt incompresa, però ben certa.
Jo he estat una dona grassa tota la meva vida, positiva, cert, decidida, més cert encara. Mai això ha estat un motiu per viure pitjor, estimar, tenir sexe, amics i amigues, sortir, ballar, riure... Si de cas, els altres no ho han viscut amb la mateixa naturalitat. Tothom es veu en cor d'opinar, gairebé sempre des del desconeixement.
Jo he acostumat a passar, molt!, fora d'alguna vegada que si he mirat malament i fins i tot he preguntat, passa alguna cosa?, tinc mones a la cara?
Una estimada amiga del Facebook, i de Rocafonda, comentava l'altre dia un incident on li varen deixar clar que era una gorda, ella, que té un sentit de l'humor increïble, va deixar anar una de les seves i tant panxa!, i jo em pregunto, per quin motiu ens han de fotre en cara això?. Son millors persones les primes?.
Ara ja no sóc una persona obesa, encara he de perdre uns 6-7 quilets, cosa insignificant davant els 37-38 perduts. Ara sóc millor persona?, sóc diferent?, doncs no. Sóc la de sempre i per això, ara, que rebo un munt de "piropos" i afalacs, no m'agrada gaire, sóc sincera, em poso vermella i no ho entenc.
Em trobo molt bé, em canso sovint, cert, però vaig al gimnàs molt de gust, estic més activa potser, però els meus quilos de més no feien una persona diferent...
Ella, la primera imatge, i jo, imatge actual, som la mateixa persona, sols canvía la talla de roba i 9 mesos en el temps.

Vigileu el llenguatge, és fàcil fer mal, però no cal.
(pd. una de les frases que recordaràn la família i amics de mi serà, des de sempre, estic divina!)

7 comentaris:

chufiporris ha dit...

Joana, tens molta raó. I m'encanta que parlis de ma mare!!
La nostra societat, on anem de tan moderns i progres, som tan intolerants encara...

joan gasull ha dit...

Amb la única cosa que s'ha d'anar amb compte és en tot cas amb la salut., però per la resta tot és el mateix.
Sempre li dic a la meva dona, si t'engreixes estimaré més tros.

marga riera ha dit...

Ben cert Joana, vivim en una societat -els progrés també- dominada per la imatge i subjecta a uns clixés molt concrets: talla, pes…No serveix de res anar de oberts de ment i tenir el cos encotillat...

Priego ha dit...

Hola Joana maca, tu amb pes i sense pes, eres un noia genial, l'important es la teva salut.
Una abraçada i bon cap de setmana.

Dolo Ruiz Poza ha dit...

Com sempre que et llegeixo em fas pensar en coses que potser a vegades no faig be. Gràcies

Loreto Giralt Turón ha dit...

El llenguatge pot fer molt de mal i sovint no ens n'adonem. Hi ha mil exemples: és com un càncer que es propaga per la societat, ésser un esquizofrènic, no aguantar-se els pets... hem de mirar d'evitar aquest tipus de frases però és realment complicat no dir-ne cap. Salut!

Gregori Samsa ha dit...

Doncs jo sempre he desitjat que em toqui la "grossa"