dimecres, 30 d’abril de 2014

Massa coses negatives, i alguna positiva!

Negatiu:
Estic bastant callada, cert...
No és que no hi hagi coses per explicar, dir, criticar, comentar o cridar, sí, fins i tot cridar!
El que passa és que com no em vull emprenyar, malgrat sentir sovint molta ràbia, la canalitzo, llegint, sopant amb família i amics, o bé, senzillament, escoltant...
Aquests dies estic dolguda amb la justícia, justícia?, que cony!, amb els jutges!
La violència familiar és cada cop més greu, i ells, els jutges, concedeixen règim de visites a pares maltractadors que acaben matant els fills.
I busquen els motius... motius?, perque son ben clars, fer mal a la mare. Punt.
No comprenc, no em cap al cap, si, redundància, que ningú pugui fer això i a sobre, ara diràn que pateix un transtorn mental transitori i no ho volia fer.
I una merda! Ho volia fer i va cridar la mare que anés fins allà i contemplés la barbaritat comesa.
Per un altre costat, una nena viu al davant mateix de l'home que va abusar d'ella i ara, miren de canviar de casa la família perquè ell no es salti l'ordre d'allunyament mentre espera judici... però què cony ha de canviar la família?, que l'allunyin a ell no?
Diuen que no denunciem, les dones, i digueu.... de què cony serveix?, molts casos, MOLTS!, queden arxivats pels jutges sense dret a reclamar. Casos que son clars, amb un munt de testimonis disposats a declarar després de veure les agressions però noi... un "senyor" jutge diu no, i t'has de fotre i esperar que no torni a passar, perquè si torna a passar, llavors, no vagis al jutjat... busques d'altres solucions. Perquè digueu, quan la justícia no empara ni menors ni dones, ni persones... què fem?.
Com podeu veure, el tema dels maltractaments, en molts àmbits, em té ben emprenyada.

Positiu:
Cuinar. Per trencar la negativitat poques coses més emocionants que fer una mona amb en Martí per el seu fillol, en Biel. Per alguna cosa és el padrí! Va quedar de "rechupete"!
Llegir... darrerament tinc sort amb els llibres, en gaudeixo i molt.
Plantar pèsols i que surtin, ni que sigui pocs.
Jugar al Apalabrados, m'encanta :)
Sopar amb amigues, ara mateix hi vaig.

2 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

A mi cuinar no m'agrada gaire, però jugar a l'apalabrados ... :-) a veure quant repetim!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

De maltractadors n´ha més del que pensem, alguns d´ells son encara pre-adolescents, si, nois i noies d´uns tretze o catorze anys ja insulten i fan fals testimonis, de fet a casa és lo que viuen cada dia, el respecte per el pròxim quasi ja no existeix.
I no cal dir res de la corrupció d´alguns sectors, incloent la JUSTICIA.