Ho tinc tot preparat, els ous, el llevat, l'ametlla, la mandarina cuita, la mantega, la canyella...
Mentre ho vaig batent i mentre la massa creix i espesseix, em vaig calmant. Cada ingredient quan toca, tot amb amor i afecte, no es tracta sols de cuinar, es tracta d'alimentar amb delicadesa, la única manera que conec de cuinar.
Quan el pastís és al forn començo amb les verdures, els tomàquets, els carbassons, la carbassa, els alls, el porro, la ceba... tot ben petit, entretingut, cert, però forma part d'aquesta teràpia personal que segueixo, sobre tot, els dies que estic especialment trista.
Després tallo el pollastre, també ben petit, vaig cuinant els ingredients tal com diu la recepta, la cuina ja fa olor de menta, el cous-cous ja es a punt...
Per fi respiro profundament, tot ha tornat al seu lloc, el meu cor batega acompassat, ja estic tranquil.la, la teràpia ha funcionat.
I tot perquè avui s'ha parat davant meu una moto com la teva, amb aquest soroll tant particular, tant característic que ha fet que em girés, de cop, cercant, encara, el teu somriure, aquella cara de pillo i trapella que tenies quan anaves amb la moto. He començat a plorar suaument, he seguit camí bastant angoixada, per això, sols arribar a casa he començat la meva teràpia de cuina.
El dia 5 fa tres mesos, i encara no recordo que ara som 7, no 8.
Mentre ho vaig batent i mentre la massa creix i espesseix, em vaig calmant. Cada ingredient quan toca, tot amb amor i afecte, no es tracta sols de cuinar, es tracta d'alimentar amb delicadesa, la única manera que conec de cuinar.
Quan el pastís és al forn començo amb les verdures, els tomàquets, els carbassons, la carbassa, els alls, el porro, la ceba... tot ben petit, entretingut, cert, però forma part d'aquesta teràpia personal que segueixo, sobre tot, els dies que estic especialment trista.
Després tallo el pollastre, també ben petit, vaig cuinant els ingredients tal com diu la recepta, la cuina ja fa olor de menta, el cous-cous ja es a punt...
Per fi respiro profundament, tot ha tornat al seu lloc, el meu cor batega acompassat, ja estic tranquil.la, la teràpia ha funcionat.
I tot perquè avui s'ha parat davant meu una moto com la teva, amb aquest soroll tant particular, tant característic que ha fet que em girés, de cop, cercant, encara, el teu somriure, aquella cara de pillo i trapella que tenies quan anaves amb la moto. He començat a plorar suaument, he seguit camí bastant angoixada, per això, sols arribar a casa he començat la meva teràpia de cuina.
El dia 5 fa tres mesos, i encara no recordo que ara som 7, no 8.
4 comentaris:
Una bona teràpia, cadascú ha de saber buscar el que li pot ajudar a suportar millor el dolor, no pas a oblidar. Un petó, Joana.
Mmmmmm, yo quiero!
encara que el dolor agut minvarà, la cicatriu sempre hi serà. És la garantia que mai l'oblidaràs, així que acabaràs estimant la cicatriu, ja ho veuràs. Una abraçada, reina del Maresme. Jo també vull probar això tan bo que cuines!!!
Temps i molta teràpia. Ànims, guapa
Publica un comentari a l'entrada