Ha entrat per la porta amb un somriure als llavis, gaire bé tan gran com el meu al veure'l, allà, ben plantat amb aquestes roses.
Ha fet una important declaració d'intencions: Vull que a partir d'avui comencin els somriures, s'han acabat les males cares, serioses més que res, comença la revolució dels somriures....
La meva cara crec que ja ho deia tot, gràcies, més que res per el detall, per les intencions, per la feina....
La dedicatòria, i la tarja que la porta, preciosa.
Avui deixem de males cares i comencem nova etapa, noves maneres i nous somriures, una revolució d'intencions.
No diré qui les ha dut si ell no dona permís, però una petita pista... com pot seguir solter un amor d'home com aquest? :).
Avui estic ben feliç.
Gràcies, a tu, que si em llegeixes i no t'en amagues, has fet que aquestes roses em fessin venir a casa més lleugera que mai.
7 comentaris:
Precós
Què xulo! Mira que gairebé sé qui és... ;-) Un petonàs.
No se qui és, pero te l'hauries de quedar.
felicitat
jo no puc saber qui és, però si el que és: tot un senyor
Un senyor, no, que soc molt jove encara!
;)
gràcies Joana, gràcies!
:) Jo pensava que havia estat en Martí, jeje. Ara a descansar i canviar el xip, ja han passat les eleccions i la resacar post-electoral. Molt petons.
Publica un comentari a l'entrada