El meu germà Joaquim en fa arribar aquest vídeo que he escoltat dues vegades i les dues, m'ha posat els pèls de punta i ha humitejat els meus ulls.
Cada vegada que algú demana explicacions, sigui en Garzón, siguin les famílies, mirem cap un altre costat?.
Quan de patiment, quantes morts injustes i que ja mai, seran aclarides.
No s'ha fet mai justícia al respecte, i el debat, ara, encara, és si treuen el dictador assassí de la seva tomba o si condemnen el jutge per la seva investigació.
Les famílies ja mai podran vetllar els seus morts.
I els fatxendes segueixen campant tant feliços i la família del dictador viu de rendes, feliçment...
Espanya, ja sabeu.
Cada vegada que algú demana explicacions, sigui en Garzón, siguin les famílies, mirem cap un altre costat?.
Quan de patiment, quantes morts injustes i que ja mai, seran aclarides.
No s'ha fet mai justícia al respecte, i el debat, ara, encara, és si treuen el dictador assassí de la seva tomba o si condemnen el jutge per la seva investigació.
Les famílies ja mai podran vetllar els seus morts.
I els fatxendes segueixen campant tant feliços i la família del dictador viu de rendes, feliçment...
Espanya, ja sabeu.
7 comentaris:
és molt trist...però només el pas dels anys podran arreglar-ho
Ja ho dius bé ja: Espanya...
Oblit = Justícia?
Oblit = indignitat?
Com es pot veure açò sense que et caiguen les llàgrimes de ràbia, d'impotència, d'amargo...de vergonya. Encara romanen obertes les ferides dels que van pagar injustament amb la seua vida la llibertat que "els altres" el havíen robat.
No es mereixen encara ser reconeguts i retornades les restes a les seues famílies. En quin món de salvatges vivim?
I jo encara no sé on és el meu besavi. sota alguna cuneta d'alguna carretera secundària d'algun poble de Sevilla. Sense puguer pregar-li, sense poder plorar-lo i el meu pobre avi va morir fa cinc anys portant tota la vida aquesta incertesa que, encara que mai no hi parlava, li pesava com una llossa. una abraçada i gràcies per recordar i per fer-nos recordar.
Lo más sangrante, es que en tantos años de democracia y durante la mayor parte de la cual la izquierda ha tenido mayoría absoluta, no hemos tenido coj...de hacer nada, e incluso por un asunto de venganza, hemos dejado tirado al juez Garzón, cuando los tuvo, para airear el problema y castigar al franquismo.
Después de todo lo que está pasando y de como la izquierda ha perdido sus valores y ha entregado el país a la derecha de una manera tan vergonzosa y denigrante las esperanzas de tanta gente se ha perdido ya de una manera definitiva.
Cuando vuelvan a soltar el poder habrán pasado tantos años, que las nuevas juventudes optarán por lo fácil, el olvido.
D'allò en deien democràcia orgànica... d'això també en diem democràcia... si no s'han respectat les persones, no s'han respectat les opinions, tampoc cal respectar les paraules i compte! que podem tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, que no seria el segon cop. Llàstima de terra, llàstima de gent!
Publica un comentari a l'entrada