He pogut escoltar els teus sospirs,
allà, ple de matolls, mig amagat,
enyorança dels amors viscuts,
dels petons, lliures, donats,
ocells al vol en llibertat,
recorden que estàs ben lligat.
Has viscut un passat dolç,
ple de vida i amor,
enamorats i petons,
els veïns han gaudit del teu repòs,
a la fresca de la font.
Ara sols queda esperar,
temps millors,
una mà de pintura,
i més amor....
3 comentaris:
si algú i fes el manteniment....segur que l'amor li tornava.....deuen ser les retallades
Bonic poema ple d'amor, fins i tot un banc ens pot inspirar...
Hi ha tants de bancs oblidats en aquesta vida, que mirar-los o recordar-los fan mal a l'ànima
Publica un comentari a l'entrada