Ahir vaig teni el gust? d'anar a Barcelona a fer un curs d'administradora web. Es preveuen canvis i a Can PSC administro aquesta i aquesta.
El primer entrebanc de l'excursió, arriba el tren a Mataró i va a "tope", però ple, de gom a gom. La major part dels ocupants, "guiris" Suecs, i sueques, joves i guapos, tirats per terra, imagino que dormen poquet. La gran quantitat de gent que esperavem a Mataró, eren les 10:20 del matí, ens varem col.locar com varem poder, apretats i acalorats.
A cada estació pujaba més i més gent, crec que ja els miravem malament i tot. Vaig fer la major part del viatge encastada a l'aixella d'un jove català, que per sort anava net, i amb una iaia enganxada, tal com sona, al meu esplèndid cul doncs tenia por de caure amb les frenades. Em va demanar perdò un munt de vegades.
A Catalunya varen baixar un 80% dels viatgers, cosa que ens va permetre un respir als que varem seguir fins a Sants.
Vaig arribar a la seu, Nicaràgua per els de la casa, suada i esgotada!. I jo, que mai hi vaig allà, en 17 anys a la "casa" ahir va ser la tercera, doncs vaig i em trobo de "morros" amb un "pope", bon dia i punt, que soc així d'esquerpa, què li farem!
El curs... bueno la mestra molt didàctica, però el curs mereix almenys un parell de dies, l'hem fet en 3 hores, ara queda practicar i molta paciència.
Lo pitjor, el dia que em toqui fer el curset a mi per la gent de "casa", entre lo vermella que em poso i lo poc que m'agrada parlar en públic..... uffff.
La tornada, penjada al mòbil parlant amb la meva companya i amiga, per sort ha sortit del gran susto que ens ha donat i que com repeteixi li estiro les orelles, trigarem a compartir despatx, que no altres coses, i després de parlar amb ella, el meu ipod, sort que porto bona música.
Per sort vaig pujar a Sants i vaig poder seure doncs a Catalunya va ser una bojeria la gent que va pujar, em vaig estalviar unes quantes "arrambades". Gent, calor, olors... o tinc que dir pudors?, amb lo baratet que és un desodorant punyetes!
Vaig arribar directe a la seu a les 17:20, sense dinar amb un entrepà a una mà i un café a l'altre. Un cop més, la Glòria.... què faria jo sense ella, va venir i va enganxar etiquetes i omplir cartes, amigues així no n'hi ha massa i menys amb la calor que fà al meu despatx....
Si tingués que fer això cada dia, anar a BCN..... soc afortunada de viure i treballar a la mateixa ciutat no creieu?.
El primer entrebanc de l'excursió, arriba el tren a Mataró i va a "tope", però ple, de gom a gom. La major part dels ocupants, "guiris" Suecs, i sueques, joves i guapos, tirats per terra, imagino que dormen poquet. La gran quantitat de gent que esperavem a Mataró, eren les 10:20 del matí, ens varem col.locar com varem poder, apretats i acalorats.
A cada estació pujaba més i més gent, crec que ja els miravem malament i tot. Vaig fer la major part del viatge encastada a l'aixella d'un jove català, que per sort anava net, i amb una iaia enganxada, tal com sona, al meu esplèndid cul doncs tenia por de caure amb les frenades. Em va demanar perdò un munt de vegades.
A Catalunya varen baixar un 80% dels viatgers, cosa que ens va permetre un respir als que varem seguir fins a Sants.
Vaig arribar a la seu, Nicaràgua per els de la casa, suada i esgotada!. I jo, que mai hi vaig allà, en 17 anys a la "casa" ahir va ser la tercera, doncs vaig i em trobo de "morros" amb un "pope", bon dia i punt, que soc així d'esquerpa, què li farem!
El curs... bueno la mestra molt didàctica, però el curs mereix almenys un parell de dies, l'hem fet en 3 hores, ara queda practicar i molta paciència.
Lo pitjor, el dia que em toqui fer el curset a mi per la gent de "casa", entre lo vermella que em poso i lo poc que m'agrada parlar en públic..... uffff.
La tornada, penjada al mòbil parlant amb la meva companya i amiga, per sort ha sortit del gran susto que ens ha donat i que com repeteixi li estiro les orelles, trigarem a compartir despatx, que no altres coses, i després de parlar amb ella, el meu ipod, sort que porto bona música.
Per sort vaig pujar a Sants i vaig poder seure doncs a Catalunya va ser una bojeria la gent que va pujar, em vaig estalviar unes quantes "arrambades". Gent, calor, olors... o tinc que dir pudors?, amb lo baratet que és un desodorant punyetes!
Vaig arribar directe a la seu a les 17:20, sense dinar amb un entrepà a una mà i un café a l'altre. Un cop més, la Glòria.... què faria jo sense ella, va venir i va enganxar etiquetes i omplir cartes, amigues així no n'hi ha massa i menys amb la calor que fà al meu despatx....
Si tingués que fer això cada dia, anar a BCN..... soc afortunada de viure i treballar a la mateixa ciutat no creieu?.
4 comentaris:
Som molt afortunades de poder treballar a la mateixa ciutat i, en el meu cas anar caminant, sempre dic la sort que tinc. Si hagués d'anar cada dia a Barcelona... buf! Com que no!
Saps que m'agrada estar amb vosaltres i donar-vos un mà, ara amb més raó, fins que torni la companya.
Un petó, Joana i bona nit.
Poca pràctica d'anar en tren! Si vols un consell d'un "expert", quan surtis de Mataró, en hores punta i/o a l'estiu, mai agafis els que et venen de Blanes/Massanet/Calella. Agafa el que té origen a Mataró i segur que tens seient i molts menys guiris!
Ja pots ben dir-ho, anar a BCN a fer coses és un pal, dels grossos, jo durant uns llargs anys hi anava a fer cursos d'estiu, me'n vaig cansar per la moguda dels transports... Ara els faig tan a prop com puc, o via telemàtica...Petons!
A mi cada dia em fa més mandra baixar a BCN, tot i queon pujo jo al tren encara pots triar on seure.
Publica un comentari a l'entrada