Apunt de Santes...

Arribo a la Plaça Santa Anna acompanyada de les meves amigues amb les que he sopat una estona abans. La Alfonsa, la Encarna i la Carme.
Miro, trio i remeno fins a trobar el que busco, la Cuca, matinera com sempre, te una taula junt amb la Núria, han "pispat" dues cadires!, tot un èxit, com sempre el patronat ha fet curt i falten moltissimes cadires.
Decidim fer torns per seure, al  cap d'un instant arriba la meva estimada Glòria amb l'Evarist, el seu marit, la Pepi, (aquesta xicota és la bomba!), en Diego, la Joana amb el seu marit, en Joan Antoni i comecen els Requisits. El meu cartrò de ball és ben vuit, no ballo avui.

Comecen a còrrer ampolles de cava, jo amb l'aigua a la mà, algú ha de conservar el senderi no?. Miro i gaudeixo veient tot.hom com gira, riu, s'acalora, s'entrebanca amb les rajoles trencades....
Arriba en Quico amb la Montse, en Carles amb en Ramon, la Glòria B, la Teresa, algunes persones que no conec, més tard la Mercé i el seu xicot, en Marc, també la Carme i l'Arcadi, una altre Carmen i petons i abraçades.

Em regalen el Ram, per el ball de Rams, bò i que quedo un xic parada l'accepto i des de aquest instant, deixo de ballar ben poca estona, ja estic en forma, ni que soc conscient que no ho faig bé, gaudeixo de la música, d'alguna arrambadeta, gens desconeguda, i dels canvis de parella, fins i tot acabo ballant amb una dona!.
Entre ball i ball, les bromes, el bon ambient, les rialles i les abraçades omplen la nostra taula de caliu i somriures còmplices.
A aquestes alçades ja tenim un grapadet de cadires que em "pispat" als que marxen més aviat.
Toco un culet, com aquell que no vol, a un jove que va fet un "pimpollo" de guapo.
Agafo l'Evarist i amb el permís de la seva dona el trec a ballar, pobret.... no el deixo manar ni un segón!.
A les dues dic prou, tinc mal de peus, estic acalorada però.... contenta i feliç, ha estat una nit... magnífica, per no oblidar. Truco un Taxi i arribo a casa sobre les 2.30 de la nit, estic desvetllada i encara llegeixo una estona, amb el llum apagat recordo... la música, la calor, les mans...
Reprenc el meu descans a ritme de bachata, aquesta em te el cor robat....

Xino xano....

Anem cap a les vacances...
em queden: dues setmanes, de nervis, massa i tot, d'aguantar algunes impertinències, també, de falta de solidaritat, també, sembla que quan més falta fa ser comprensius, menys ho son els que han de ser.ho, i això que son conscients del que ara mateix tenim. Queda el Congrés de la propera setmana, del qual evito opinar i després.... Santes!
M'esperen: els Requisits de Festa Major, Chambao, si m'animo, Ribes de Fresser, Els Caçadors, la Vall de Núria, Queralbs amb els seus carrers empinats i tranquils, llargues estones de lectura, (amb un llibre que em varen regalar ahir per sorpresa i que em va encantar per de qui ve el regal), al costat de la piscina del poble amb un ull al llibre i l'altre a en Martí que no surt de l'aigua, llargues caminades a l'ombre del meu barret, la temptació dels esmorzars llarcs i tranquilets, dels dinars de l'hotel, durant 6 dies, ni parlar de dietes!.
També m'esperen soparets al Cambados, a casa d'una estimada amiga a Dosrius, estones d'afecte i amistat, balls, tendressa i passió, algún tonteig.....

Alguna escapada a Barcelona, algunes exposicions per veure, uns dies de sol.litud amb en Martí de campaments i 15 que serà amb el seu pare....
M'espera, més que res, la calma, i com a tots i totes em fa falta. Al setembre tenim ja esperant un munt de feina que jo espero vagin acompanyats d'un munt de canvis.....
M'agafo, des de avui, vacances del blog, però no m'oblideu, penso tornar, potser més aviat del previst i tot!. Us deixo una temporadeta i amb bona música.
Bones vacances i molta felicitat per tots i totes, us aniré visitant.

Fer" Xarxa"...

Les darreres setmanes he intentat estar al dia amb una xarxa d'aquestes anomenades "socials", és a dir, no serveixen per lligar, vaja, crec jo, que avui serveix gaire bé tot!

Bé, em vaig donar d'alta al facebook amb una invitació del meu fill Daniel.

Els primers dies ni ho vaig mirar, després de 7 hores davant un ordinador a la feina, doncs no tinc massa ganes de fer servir el de casa, però he anat posant alguna foto, m'he inscrit a alguns grups reivindicatius i tinc alguns amics i amigues que sovint estàn connectades al mateix, ni que també les tinc al msn, molt més pràctic al meu entendre.

Lo més curiós que m'ha passat en aquesta xarxa és que responen unes preguntes d'una mena de "joc" que porta per nom "de quina corda política ets", crec que m'ho va proposar la Judit Vives, va resultar que les meves idees son més properes a IC que no pas al PSC, encara flipo!
Diu en concret:
ets un socialista de l'antiga escola, la igualtat de les persones està per damunt de tot i l'home ha de buscar l'equilibri amb la natura. Tot i que has acceptat que la revolució internacional es un fenòmen poc probable penses que treballant desde les institucions es pot arribar a un sistema socialista.

És una eina un tant curiosa, molt més curiós és veure com t'afegeix la gent , gaire bé sense conèixer'te ningú i com d'altres coneguts i conegudes no ho fan.

També em vaig donar d'alta al Neetlog, també per invitació d'una coneguda, i aqui encara entro menys, apart, aquesta "xarxa" si sembla per lligar, no tinc tant de temps i al vespre, segueixo preferint una bona estona mirant la tele amb en Martí, i després llegir, que no pas engegar l'ordinador!.

Però bueno, m'agrada conèixer gent nova, i aquestes son unes eines més.

La mateixa Joana??

Davant l'actitud d'algunes persones, sovint, em faig aquesta pregunta.
Soc la mateixa de fa un parell d'anys o bé soc una altre?.
El motiu de la pregunta és senzill, i em consta que no soc la única persona que es fa la mateixa, quan et separes, divorcies o bé deixes d'estar de núvia amb algú, deixes de ser la mateixa persona?.
La persona amb la que has sopat tantes vegades, anat al cinema, compartit festes i aniversaris etc....
He parlat algunes vegades amb les amigues d'aquest tema i totes diuen que no, però jo veig que sí. Ni que totes han viscut situacions similars a la meva.
Persones que quan eres senyora "de", malgrat que mai, però mai, he exercit d'això, venien a casa, sopaven, reien, et trovaben per el carrer i vinga petonets i abraçades, i de cop, sense que el tema vagi amb ells, doncs et veuen i fan com que no, o bé saps que malparlen de tu, o també quan fan alguna festeta, doncs t'ignoren, ja no ets benvinguda, ja no tens el "títol".
I resulta que tu recuperes la calma i la tranquilitat, fins i tot amb el teu "ex", les coses, tal com ha de ser, es normalitzen i ells ja han prés "partit", això sí, ningú els hi ha demanat.
A mi em dòl això, soc la mateixa persona d'abans, sense marit, cert, però llavors quin tipus d'amistat era la nostra?, doncs sols d'interés per la teva parella, punt.
Jo fa molt de temps que poso el "mundo por montera", no puc fer feliç tot.hom quan decideixo alguna cosa, però llavors, aquests, interessats, que ni em mirin, no els necesito a la meva vida, per res.
No tot.hom és aixì, ho se, divendres mateix vaig sopar amb un amic que ens comparteix, que no ens jutja, va al cinema amb ún i a sopar amb l'altre, i és així com tindria que ser, però alguns casos puntuals m'arriben, no ho puc evitar.
Sort que sempre ens queda Maitena per riure una estona....

Tot al seu lloc.....

De vegades costa endreçar, que les coses siguin, o bé tornin, al seu lloc. Les darreres setmanes, algunes coses que m'envolten han recuperat l'ordre previst i desitjat per mi.
Una relació que semblava impossible per un final terrible, recobra l'afecte i la comunicació.
Una persona molt malalta, va endavant i comença a veure el final del seu "martiri".
Unes altres persones, que no es podien ni veure, però ni de lluny, descobreixen que no n'hi ha per tant i que s'han deixat "inflar" el cap. Ara veuen com han estat de "tontes" i tornen a començar.
Aquest dijous va passar una d'aquestes coses, una cosa que va quedar on tocava. La Núria va entrar de regidora, per mi ho havia de fer fa més d'un any, però tot arriba i malgrat tot, és regidora, i jo, que vaig a l'Ajuntament molt poquet, per no dir mai, i menys a un Ple Municipal, doncs li he volgut donar tot el meu suport, se que ho ha agraït.
Serà una bona regidora de Gent Gran, pot semblar una cartera "petita" però no és pas així, sols hem de veure que cada dia vivim més, amb més qualitat i per tant, volem més.
Està preparada, formada i forta, te empenta i ganes. Una dona més al Grup Socialista, bona notícia.
Força Núria i paciència, saps que et farà molta falta.

Excursió a BCN....

Ahir vaig teni el gust? d'anar a Barcelona a fer un curs d'administradora web. Es preveuen canvis i a Can PSC administro aquesta i aquesta.
El primer entrebanc de l'excursió, arriba el tren a Mataró i va a "tope", però ple, de gom a gom. La major part dels ocupants, "guiris" Suecs, i sueques, joves i guapos, tirats per terra, imagino que dormen poquet. La gran quantitat de gent que esperavem a Mataró, eren les 10:20 del matí, ens varem col.locar com varem poder, apretats i acalorats.
A cada estació pujaba més i més gent, crec que ja els miravem malament i tot. Vaig fer la major part del viatge encastada a l'aixella d'un jove català, que per sort anava net, i amb una iaia enganxada, tal com sona, al meu esplèndid cul doncs tenia por de caure amb les frenades. Em va demanar perdò un munt de vegades.
A Catalunya varen baixar un 80% dels viatgers, cosa que ens va permetre un respir als que varem seguir fins a Sants.
Vaig arribar a la seu, Nicaràgua per els de la casa, suada i esgotada!. I jo, que mai hi vaig allà, en 17 anys a la "casa" ahir va ser la tercera, doncs vaig i em trobo de "morros" amb un "pope", bon dia i punt, que soc així d'esquerpa, què li farem!
El curs... bueno la mestra molt didàctica, però el curs mereix almenys un parell de dies, l'hem fet en 3 hores, ara queda practicar i molta paciència.
Lo pitjor, el dia que em toqui fer el curset a mi per la gent de "casa", entre lo vermella que em poso i lo poc que m'agrada parlar en públic..... uffff.
La tornada, penjada al mòbil parlant amb la meva companya i amiga, per sort ha sortit del gran susto que ens ha donat i que com repeteixi li estiro les orelles, trigarem a compartir despatx, que no altres coses, i després de parlar amb ella, el meu ipod, sort que porto bona música.



Per sort vaig pujar a Sants i vaig poder seure doncs a Catalunya va ser una bojeria la gent que va pujar, em vaig estalviar unes quantes "arrambades". Gent, calor, olors... o tinc que dir pudors?, amb lo baratet que és un desodorant punyetes!
Vaig arribar directe a la seu a les 17:20, sense dinar amb un entrepà a una mà i un café a l'altre. Un cop més, la Glòria.... què faria jo sense ella, va venir i va enganxar etiquetes i omplir cartes, amigues així no n'hi ha massa i menys amb la calor que fà al meu despatx....
Si tingués que fer això cada dia, anar a BCN..... soc afortunada de viure i treballar a la mateixa ciutat no creieu?.

Eròtica....

I perquè no?. Poesia...

DEFINICIONES

(Gioconda Belli, Nicaragua)

Podríamos tener una discusión sobre el amor.
Yo te diría que amo la curiosa maneraen
que tu cuerpo y mi cuerpo se conocen,
exploradores que renuevan
el más antiguo acto del conocimiento.
Diría que amo tu piel y que mi piel que te ama,
Que amo la escondida torre que de repente se alza desafiante
y tiembla dentro de mí
buscando la mujer que anida
en lo más profundo de mi interior de hembra.
Diría también que amo tus ojos
que son limpios y que también me penetran
con vaho de ternura o de preguntas.
Diría que amo tu voz
sobre todo cuando decís poemas,
pero también cuando sonás serio,
tan preocupado por entender
este mundo tan ancho y tan ajeno.
Diría que amo encontrarte y sentir dentro de mí una mariposa presa
aleteándome en el estómago
y muchas ganas de reírme
de la pura alegría de que existía y estás,
de saber que te gustan las nubes
y el aire frío de los bosques de Matagalpa.
Podríamos discutir si es serio esto que
te digo.
Si es una quemadura leve,
de segundo, tercero primer grado.
Si hay o no que ponerle nombre a las cosas.
Yo sólo una simple frase afirmo
Te amo.