Estimar “estripant samarretes”

Darrerament tinc una vida social molt activa, més del que voldria, però si em diuen per quedar, jo vaig, i ho gaudeixo.

Fa poquet, dinant amb una amiga “d’antic”, és a dir de fa molts anys, vam fer una valoració, amb sinceritat, dels amors de la nostra vida.

Amors de veritat, dels que et fan dir la frase que encapçala l’escrit, amors d’estripar samarretes, que et fan, en certa manera, perdre el nord.

Jo crec, que sols els he viscut dues vegades, i no és poc, que moltes persones no han estimat mai d’aquesta manera.

Estimar és una cosa, així, és una altra.

Les dues vam coincidir, les dues divorciades i sense parella, que l'important és haver sentit això, malgrat el dolor del final, viure aquesta passió i sentiment, no té preu.

Això sí, malgrat la intensitat del dinar, al port, relaxades i en confiança, que dues dones de més de 60 parlen clar, vam acabar el dinar amb la meva broma, ja popular entre les persones que em coneixen… pocs homes estan preparats per dur una gran empresa com Telefònica, jo soc una gran empresa, de moment, ingovernable.

Que l'important, a la fi, és haver estimat, viscut, gaudit, compartit. I haver sentit, no papallones a la panxa, sinó, foc a l’ànima.

Llavors pots dir que has estimat i has viscut.

Brindem per això!

Gaudir de la família i de la vida....

Aquesta Setmana Santa passada he tingut la gran joia, felicitat, plaer, alegria i il·lusió, de poder gaudir de tota la meva família junta.

Això, que pot semblar normal, a casa sols passa, de mitjana, un cop l'any, per tant, quan passa, festa grossa i felicitat de la mammma!, jo mateixa.

El meu fill gran, en Carles, va programar una excursió per Queralbs, coneixedor com és de la felicitat i la pau que m'aporta aquest indret de Catalunya. Bonic és poc.

Ni la pluja, que ens va respectar gaire bé totes les estones a l'aire lliure, ni la pedregada de tornada, ens van espatllar un dia feliç, els grans i els petits, que això d'anar a riu no ho viuen sovint.

Estic tan orgullosa d'aquesta família meva, de l'harmonia entre tots i totes, d'esgarrapar instants per veure el Daniel, que ve de lluny, de la preocupació d'uns per als altres...
En Daniel ha fet estada a casa, com sempre que no ve amb el seu marit, hem compartit hores i hores, converses, dinars i sopars, un "apagón" que ens va fer treure els jocs de taula gaire bé oblidats en un calaix...
No sé quan tornarem a ser-hi tots i totes, jo, ja espero impacient.
La vida, i les emocions, totes al seu lloc, m'estan tractant prou bé després d'un grapat d'incidències mèdiques que van pel bon camí.
Gaudim l'avui, cada dia ho tinc més present.