Aquests dies, la meva família, prepara una festassa.
En Daniel, el meu fill Aussie, i el meu gendre Albert, es casen.
I han tingut un gest enorme amb la família que és venir aquí, a Catalunya, des de Sidney, per fer-ho.
Com ja podeu pensar fer una cosa com aquesta, amb el que representa muntar un casament a 17.000 quilòmetres, vol dir que els hi fa molta il·lusió fer-ho aquí, amb la gent que els estima, i que els estimem.
Realment, en donar una mà, i suport, amb el que he pogut, m’adono de que si, m’he fet gran, ja queda confirmat.
El mar, enorme i rebel que habita dins meu, que sovint ha fet bullir l'ànima, s'ha calmat, ha començat a valorar instants, estones, companyies, les volgudes, ja no en vull cap més.
Estem emocionats, contents, preparats per anar ben mudats, per ballar, riure i el que calgui.
Per brindar per ells, per la família, la present i els que ja no hi poden ser, la vida és fotuda sovint i m’ha tret germans molt abans d’hora. Brindarem per el seu amor que ja te molts anys, per donar les gràcies de compartir i estimar, per l’amor en general.
M’han demanat que llegeixi alguna cosa, quan passi el dia ho compartiré, ja veig que hauré de dur, de nou, mocadors de paper.
Dissabte ja arriben, 10 dies per gaudir amb ells, de moment, diumenge, escapada íntima.
Estic ben bé, en estat de felicitat!
Brindem!!
