Dubai, viatges, noves experiències, nova vida...

Durant 4 dies llargs he estat visitant al meu fill Daniel, i al seu xicot Albert, a Dubai. Ha estat el regal de fills i joves pels meus 54 anys i he de dir, que malgrat els meus dubtes, ha estat un viatge interessant i emotiu, és clar.

Si segueix així, aquest fill, em fa veure mig món!

És un país de grans contrastos, riquesa exagerada, en tots els àmbits, i certa tradició. S'han obert al món, però conserven els seus costums i espais separats.

El turisme és una font d'ingressos vital, per tant, el reben i cuiden. Això sí, contacte, tens amb estrangers, de tot el món, que hi treballen, en millors o pitjors condicions, però amb els del país, gens ni mica.

Viuen en un altre àmbit.

Molta gent m'ha fet broma amb el tema burca, que si he comprat, que si tinc, etc... sols m'he hagut de tapar el cap per entrar a la Gran Mesquita a Abu Dhabi, impressionant per cert, la resta, vesteixes i vas com vols.

Què m'ha cridat més l'atenció?, de ben segur veure com construeixen mesquites, moltes, i grans edificis, és una ciutat en construcció. Miris on miris hi ha gratacels que van amunt, carreteres noves, moltes, soroll... molt!, contaminació lumínica, són els reis, aire condicionat a tot arreu, normal, ahir estaven a 27 graus i és hivern... ni vull imaginar l'estiu.

M'ha encantat el menjar, variat, saborós, ple d'espècies i aromes nous. Pujar al Burj Khalifa i les seves vistes, sopar vora un canal, sopar al desert, mirar...

He vist les postes de sol més maques de la meva vida, i ja en porto un grapat.

Les dones van tapades, cert, ni que no tant com sembla, amb la cara tota tapada he vist ben poques i sempre anaven amb el marit. La resta tapen sols el cos, cares maquillades, guapes, i van soles o amb amigues, tenen més llibertat, almenys per sortir, que d'altres països àrabs.

He gaudit molt, he anat sola pel carrer i el metro i la gent és molt amable. Molt correcte, la seguretat és extrema, no has de patir per un mòbil a la taula ni per la teva bossa.

He vist la posta de sol al desert, increïble, no he vist mai res més bonic. He comprat poc, s'ha de dir, els preus per nosaltres són elevats. He caminat poc, és tan gran i queda tot tan lluny que vas amb cotxe vulguis o no.

Una nova experiència, que sols les imatges poden transmetre una mica.
Gràcies a la meva família que ha fet possible aquesta aventura i com no, gràcies a ells dos que m'han passejat i ensenyat un munt de coses.

Sopa de curri, llet de coco i gambes....

 El meu gendre Albert, no parlem la mateixa llengüa, però ens entenem amb molts somriures i gestos.

La Gran Mesquita d'Abu Dhabi, brutal.

Sí, jo....

 Descans!

Parc temàtic.

El metro.

Centre comercial, luxe suprem.

Cap al desert!

Maco no?

 Sabateries amb imaginació.

 Fem caramels?

Barri de les espècies, un mar d'olors....