dissabte, 22 de desembre de 2012

Ara que l'any s'acaba....



Diria moltes coses, donaria molts petons i abraçades, i ho faig quan us trobo. Per els que no puc trobar, els rebeu virtuals.
No hi ha cap dubte, bé ho sabeu, que ara mateix la font més important de felicitat d'aquesta Joana, son en Martí, fill petit, i els néts, aquests parell de marrecs que em treuen un somriure fins i tot quan els veig en imatges.
Sort, us desitjo molta sort, feina i amor.... tot ajuda una mica no?.
Bones festes!


ARA QUE L’ANY S’ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciati 
abandonat.

Propòsits?
Quins propòsits?

Miquel Martí i Pol

dissabte, 15 de desembre de 2012

Llibres amb sentiment...


Llibres que poden fer que al primer capítol, ja et sentis identificada.
Acabo de llegir "El meu amor sikh" i ha estat un llibre que m'ha obert els ulls en molts aspectes sobre les relacions entre persones de diferent cultura i procedència.
Ha estat un llibre de fàcil lectura però és que a cada capítol, a cada tram, hi he trobat coses que bé he viscut, o bé he sentit.
No hi ha cap dubte que les relacions de parella son complicades, que m'ho diguin a mi!, però quan s'hi ajunten procedències, cultures, costums i pors... també diferents, és gaire bé impossible tirar endavant.
Els primers contactes fan certa gràcia. Després, de cop, penses ull! no em vull embolicar, escoltes la gent parlar, que si ves a saber què busca, què vol, que si no te papers....
La protagonista d'aquest llibre s'enamora gaire bé sense pensar-hi. I és una història preciosa, sense cap mena de embafament, una història del dia a dia, i de conèixer, però sobre tot, és una història de respecte cultural, això que costa tant....
Hi han milers de prejudicis a la nostra societat, però si a sobre la persona que t'agrada és més jove i d'un altre país, aquests es multipliquen.
És un llibre per demostrar, veure i sobre tot sentir, que lo important és estimar, que amb amor i paciència, ni la cultura, ni la religió, ni els prejudicis ni les lleis tant sovint absurdes, no hi han de fer res. No és gens senzill, però és possible.
Deixem de mirar el color, i mirem l'interior de les persones. Estem plens de prejudicis, i per culpa d'això, ens perdem tantes coses.... tants sabors, tantes olors, tantes sensacions noves...
Si teniu l'oportunitat llegiu aquest llibre, a mi m'ha encantat i m'ha donat certa perspectiva de la meva relació.

dimecres, 12 de desembre de 2012

Carta oberta a l’alcalde de Mataró, Joan Mora.




Senyor Batlle, li vull parlar de la situació tant penosa que ara mateix passa la nostra estimada ciutat, dono per fet que vostè s’estima la mateixa.
La neteja és nefasta, cada dia està tot més brut i deixat, el servei de neteja imagino que no dóna a l’abast. Contenidors vesats i pudents, dies i dies, mobles abandonats, restes de tots tipus, caques de gos...
Ja se que és un problema de civisme, no cal que m’ho digui, però és la seva responsabilitat mantenir la ciutat en condicions i ara mateix, això no funciona.
Un altre tema és la seguretat ciutadana, dilluns, en el meu recorregut habitual a la parada del bus de Alfons X, tot creuant  la Ciutat Jardí, vaig poder veure  8, 8! cotxes amb els vidres petats, era allà la policia local, però això passa gaire bé cada cap de setmana. Li canviem el nom i li posem “Ciutat sense llei”?.
Al vespre vaig poder comprovar, en anar a veure els néts, que al carrer Colòmbia havien petat 8 cotxes més. Espectacular.

També li vull parlar dels coloms, estem empastats d’ells i de la merda que deixen. A l’Avinguda d’Amèrica n’hi ha centenars, deixen bruta la roba que tenim estesa, els bancs i carrers i també els gronxadors on duem la nostra canalla a jugar. Pensa fer alguna actuació?, un dia d’aquests li faig una foto dels carrers de la Ciutat Jardí i veurà que son un viver dels mateixos, ni la pel·lícula “pájaros” fa més por.
I què me’n diu de voreres, carrers  i avingudes fetes malbé?, ni un mal pedaç de ciment no posen!.
Això sí, te diners per fer actes en per parlar de la Constitució espanyola segons el seu punt de vista, és clar.
No pensi pas que aquesta carta és partidista, no pas, si seguís els meus escrits sabria que dono “candela” quan una cosa no m’agrada, mani qui mani. I sóc de les primeres en reconèixer els múltiples errors dels mal anomenats "meus".
Sols li demano que faci un volt per el meu barri, Rocafonda, fora de campanya i sèquits partidistes. Que miri, observi i prengui nota de quin Mataró gestiona vostè.
Bastant malament per cert. Si te dubtes d'on es troba aquest barri, sols m'ho ha de preguntar....

Atentament,
una ciutadana que n'està bastant farta de caminar entre merda i sotracs.