diumenge, 31 d’agost de 2008

Poesia oblidada...

Dies i dies sense penjar cap poesia, aquestes lletres que tant m'emocionen i m'agraden, les que posen els pèls enxerinats i endolcen tants moments asseguda al meu sofà, amb un bon café, amb els sentits a flor de pell... gaire bé tant com aquesta canço...



Me desordeno, amor, me desordeno
cuando voy en tu boca, demorada;
y casi sin porqué, casi por nada,
te toco con la punta de mi seno.

Te toco con la punta de mi seno
y con mi soledad desamparada;
y acaso sin estar enamorada;
me desordeno, amor, me desordeno.

Y mi suerte de fruta respetada
arde en tu mano lúbrica y turbada
como una mal promesa de veneno;
y aunque quiero besarte arrodillada,
cuando voy en tu boca, demorada,
me desordeno, amor, me desordeno.

Carilda O. Labra

divendres, 29 d’agost de 2008

Parlem clar....


Cada cop que escolto "plorar" els promotors inmobiliaris, els venedors de pisos, les grans inmobiliaries, doncs m'emprenyo.
Portem un munt de temps, anys, parlant de que no podia durar aquesta "bombolla" i que el dia que això petés cauria molta gent. Però mentre guanyaven milions i milions no patien, mentre abusaven de milers de persones que s'embarcaven en hipotèques impagables, el maleït euroibor, i tants i tants abussos, doncs callats com uns putes.
I ara vinga plorar, vinga demanar ajuts, però on tenen tot aquest diner?.
Tot.hom sap, és conegut, que quan compres un pis et demanen diners en negre, on son?.
Aquests no passen gana, mai, però ara toca despedir treballadors i esperar que passi, que tornin les "alegries", però ells segueixen el seu tren de vida, amb els seus iots, luxes i temes varis.
Ens han de fer pena?, ni una mica!

dimecres, 27 d’agost de 2008

Tocada i enfonsada?...


Espero que no...
Dissabte al vespre, un cop més, vaig sortir amb les amigues a ballar, nit divertida i alegre, com gaire bé sempre.
Va ser una nit moguda doncs el primer lloc on varem anar ha canviat i ara sols posen salsa i era ple de canalla i llatins, em sentía la mare de tots i totes :)
Allà mateix, mentre esperavem que obrisin, assegudes en un banc, una de les meves amigues va establir conversa amb un home que també esperava. La cosa és que quan varem marxar, aquest senyor li va preguntar on anavem i va venir al segón local. Ens varem trobar exactament el mateix problema, gent massa jove i sols balls i balladores llatines, els homes espanyols a la "caça" de jovenetes.
Total, abans de marxar d'aquest segón local i donat que haviem pagat varem pendre la consumició i aquest senyor es va adreçar a mi i varem mantenir una conversa prou interessant.
Quan li varem dir passat un quart d'hora que marxavem a un altre lloc, ell va venir també amb el seu cotxe.
Un cop allà, i ni que em fa cert rubor reconèixer això, el senyor em va dir clar i directe que venia per mi, que li agradava la meva conversa i em va començar a llençar uns "piropos" que com no estic gens acostumada, però gens, em varen incomodar una mica.
Vaig ballar amb ell algunes cançons i malgrat que reconec que no li vaig donar peu, ell anava directe, sols li interesaba jo. i mira que vaig intentar un cop i un altre que ballés amb les meves amigues!. Imagino que lligar és això...
Que si d'ón ets, fills, feina etc... em va fer cinc cèntims de la seva vida i en un moment donat, ballant, li vaig deixar clar que jo no busco ni vull parella, que no estic preparada i que em limito a conèixer persones, entrar sortir i fer cafés, però poc més, potser vaig ser massa directe o seca, no se...
Es va parar en sec, em va mirar als ulls, als quals havia dedicat un munt d'elogis, i em va dir.... has desistit d'estimar algú?, tant de mal t'han fet?.
Bueno, en aquell moment jo no li vaig donar gaire importància i amb un somriure varem seguir ballant i xerrant, l'home és un bon conversador i també un bon ballarí, ho ha de ser per dur la Joana....
Va ser agradable i les estones que seiem també parlava amb les amigues, per això no s'em va fer pesat, malgrat que elles vinga insistir que em deixés anar i no em tanqués, que l'home feia "bona pinta".
Quan ens varem despedir, dos petonets a les galtes i un saber si aquesta setmana aniriem, ell ja tenia clar, imagino, que jo no estava interessada ni disposada, ni em va demanar el mòbil.
Després, ja a casa i donat que estic sola, en Martí és fora amb el seu pare, doncs he pensat, i molt, en aquestes paraules que em va dir. I m'he emprenyat i de valent amb mi mateixa, perque resulta que aquet home, que no em coneix de rés i segurament no tornaré a veure, va endevinar el que sento i com ho sento i m'emprenya pensar que sigui així. No que s'adonés, si no estar així, tancada.
Ahir, tot xerrant amb en Carles mentre feiem una cerveseta a la Rambla, em vaig adonar que a tots dos ens agradaria poder sentir coses similars.
Avui he despullat l'ànima, però no patiu aquests que sovint em dieu que explico massa, ja em vesteixo, fins i tot amb abric i casc i poso el vestit de "dona dura", ni que vaig poder observar que davant un home llest, aquest no serveix de rés.
Demà serà un altre dia, no penseu pas que estic trista, no és el cas, més aviat sorpresa de mi mateixa.

dilluns, 25 d’agost de 2008

Barbuts....


Tota la meva vida, 47 anys, he tingut un problema amb els barbuts, siguin barbes incipients, llargues, fins i tot ajustadetes a la cara.
Deixant apart que no m'agraden els homes barbuts, quan ún em fa un petó, sense distinció de la mida, de la barba... em provoca una granissada a la cara.
Tinc amics barbuts, no he tingut cap parella que ho sigui, imagino que per el mateix.
Tinc en Joan, amic de fa anys, el primer cop que el vaig veure sense, em va costar molt de reconèixer.lo. S'havia tret de sobre 20 anys!
En Carles, des de fa un temps porta barba i creu que lliga més, diu que les seves amigues, les altres, és clar, el troben més guapo... jo el trobo més gran :)
En Javier, el fà més gran quan la porta, però segueixo preferint la seva "pinta juvenil".
Per sort, cap dels meus germans ni fills en porta!.
Què voleu?, on hi hagi un home ben afeitadet i perfumat..... treieu els pèls del meu camí!.
(Amb afecte a tots els mencionats eehh, que avui he tornat a la feina i tinc un trauma....).

dissabte, 23 d’agost de 2008

I algú ha preguntat?...

Tant és qui te raó, o qui no la te. Qui son els "bons" o els "dolents", qui va começar i qui ho acabarà, però algú ha preguntat a les autèntiques víctimes, la població, com estàn?, algú ha preguntat a aquestes pobres dones de les fotos com estàn?, si ha perdut algún fill germà o persona estimada?. Els hi hauràn curat, espero, les ferides físiques però i el cor?, qui lls ha donat una bona abraçada?, qui els donarà arguments per la barbàrie?.
Restem impassibles, un cop més, davant una guerra a les portes de la "gran" Europa?.
On és la Onu?, 1200 morts i qui clama al cel per això?.
A mi, sols veure aquesta foto i les imatges de la tele, ja em varen sortir les llàrimes, soc la única?.
Quina vergonya, un cop més, tot s'hi val per el petroli i d'interessos malvats ells dos, aquest i aquest, fan el que volen, caigui qui caigui.
Maleïdes armes...

dijous, 21 d’agost de 2008

Un any més?... un dia més....

Soc molt conscient que no tinc la pell tan ferma, que aquest "rictus" impertinent al voltant dels llavis ha caigut un xic, malgrat ser tan riallera. Soc molt conscient que potser veig les coses amb més calma, que ja no m'altero amb tanta facilitat, però si m'apassiono igual....
També en soc de que alguna taqueta, de moment insignificant i gaire bé invisible, ha aparegut a les meves mans, però aquestes conserven la seva força.
No pasen en va, però els porto prou bé.
Conservo les ganes, la "picardia", les mirades intenses que dieun tant en tan poca estona. Conservo la majoría de gent estimada, les meves curves, ni que més suaus. Conservo el meu "canalillo", ni que més petit. També l'amor per els meus. Les ganes de soparets amb amigues, de balls i confidències. Les ganes de fer l'amor i de gaudir, de fer petons....
L'amor per la música, per les caminades per la platja, de bones lectures i bon cinema.
Conservo les estones amb bones amigues, discretes i tolerants. També el bon humor i el meu caràcter...
També la passió per Ribes de Fresser i Queralbs, per les seves muntanyes i valls, la seva fresqueta d'agost i per els bons àpats dels Caçadors...
Conservo, les ganes de viure i espero impacient el moment de conèixer el meu net, i de que ell em conegui, àvies com jo no en corren massa.
Avui faig 47 esplèndids anys, diguin el que diguin!

divendres, 15 d’agost de 2008

Mamma Mia !!


Dimecres vaig anar a veure Mamma Mía al cinema, l'obre de teatre la trobo massa cara, ni que segur m'encantaria.
Vaig passar casi dues hores estupendes, vaig riure i molt, vaig plorar, em vaig emocionar i per fí, després de tants anys, vaig saber què diuen les seves cançons.
Anava acompanyada de dos joves que ja m'han vist en casi totes les situacions possibles, els dos els va encantar veure com reia a "carcajadas", ni que no crec que entenguessin les llàgrimes, de vegades les lletres d'alguna canço descriu part de les nostres vides i no pots evitar les emocions, aquestes venen soles i jo crec que és bò deixar.les fluir i sortir.
Aneu a veure la peli, val la pena per els actors i per la música. Per veure en Pierce Brosnan amb plaformes i pantalonets ajustats, la Meryl Streep, magnífica i divertida, la interpretació de Mamma Mía ha estat divina.
Com és evident no soc crítica ni tan sols entenc de cinema, però us garantitzo que passareu una molt bona estona.

dimecres, 13 d’agost de 2008

A tota màquina.....


Imagino que no soc la única, però a l'estiu sempre llegeixo molt més que la resta de l'any. El relax, les poques ganes de fer res, les hores que estic sola i la calor, son propicies perque em pasi això.
Porto tanta marxeta que m'he quedat, gaire bé, sense lectures, i tenia pendents 8 llibres!, dos d'ells super gruixuts.
La "cosa" va començar amb la marxa de campaments d'en Martí, de cop i volta hi ha una sèrie d'obligacions que no tens, deu dies seguits... tens més temps del normal i aprofites.
He llegit Los Pilares de la Tierra, Hermanas, Solteros tóxicos, Francesca Martín, (quins records....), Irisacions, La noia dels seus somnis, La política de la Bondad, estic casi al final de El juego del Ángel i m'han deixat El Perfume, que penso començar demà.... i finito!.
Aixi que ahir a la tarda vaig fer una petita excurssió, pocs cops m'ho puc permetre, i vaig anar al Robafaves amb en Martí, m'he comprat dos llibres, no massa cars, i he apuntat un parell de títols per si ara que ve el meu aniversari algú pregunta regal, cal ser previsora :)
Em vaig comprar Trena de Cendra, de Carme Guasch i La mala dona, de Marc Pastor i no, no parla de mi.. je je.
(p.d. m'ha donat per fer fotos, però soc dolenta.. ufff)

dilluns, 11 d’agost de 2008

Tot el que m'he estalviat....


o no....
Quan vaig decidir agafar "vacances" del blog, sabia que alguns dies em costaría molt i molt, estar calladeta.
Passen coses, bones i dolentes, però sovint en passen d'aquestes que em fan treure el caràcter, la força i perquè no, la mala llet.
M'ha costat i molt no parlar de coses que no entenc, i mai entendré. No cridar, tal com sona, d'avant d'actituds masclistes i incomprensibles, a l'Espanya actual encara patim aquestes coses, llavors no em pregunteu per quin motiu soc feminista. Aquest paio és un poca vergonya.
Podia haver cridat, un cop més, contra els assasinats masclistes i vils, ho seguiré fent.
No parlar d'atacs imaginaris d'alguns integristes castellanoparlants, aquest No és dels meus ok?.
També ha tornat una part del que mai hauria d'haver marxat.....
Callar, davant el racisme, la insensatesa i les decissions cafres, també m'ha costat.
Com podeu veure, llegir, he tingut "temptacions" de tornar i dir el que penso, però el meu fetge, i segurament algun dels meus lectors, hauràn agraït el meu silènci.
També hem tingut bones noves, notícies amables, no tot ha de ser dolent.
Per exemple anar al cinema, un diumenge a les 12 del migdia, sola, i plorar sense maníes, la película ho valia. També les ballaruques i rialles amb les amigues, les caminades per Ribes de Fresser, els àpats.
També de que som més que molts no es pensen, malgrat vulguin fer "desaparèixer" la paraula amb esmenes de lo més increibles. M'he fet les mateixes preguntes que ell, ni que ell sap molt millor que jo transmetre les mateixes.
Podia haver parlat de tantes coses....
De moment, les vacances, bé, si no fos per la calor... estic tan esplèndida.