dimecres, 29 d’agost de 2007

És possible?....



No se, és una cosa molt estranya. Jo, que sempre tinc algo per dir, sempre tinc alguna queixa o reivindicació, alguna anècdota per explicar...., doncs aquests dies estic "seca".
No és ben bé que no tingui coses per explicar, en tinc algunes, més aviat, doncs no en tinc ganes.
Sembla que la inspiració m'ha fugit. A on?, ni ideia!.
Fins i tot he dit que no d'anar a dinar demà dijuos, jo, que m'ho paso de conya en aquests dinars, que puc ser jo mateixa i el riure està garantit, doncs demà he dit que no....
I no estic pas trista, anyoro molt en Martí però no és aixó.
Total, que faré un petit recés, serà petit doncs em conec i m'agrada massa aixó d'escriure, em fa vibrar molt, però m'he de trobar..... encara que no se per on començar, si per el tema de la Rosa Regàs, que segur que te raó.... o per en Pascual, que amargat d'aquesta "esquerra" nostre m'ha fugit al "centre", d'aquest jove esportista mort d'ún infart i que em recorda el meu nebot mort fà dos anys en similars circumstàncies i edad, podria parlar dels focs de Grècia, del punto G, aquest que casi cap home sap on és, i la majoria de dones tampoc.
En fí, que descanso uns dies i miro de trobar algún tema que em doni.... trempera!, ni que sigui verbal ok? i a veure si les "muses" tornen a mi, ni que amb aquesta calor....

dilluns, 27 d’agost de 2007

Apacible tarda de cinema?...



Ahir vaig donar un gran pas, per mi, és clar, anar a cinema sola.... crec que per primera vegada.
Vaig decidir que ja tocaba i apart, m'he d'acostumar algun dia no?.
Em vaig decidir per una pelicula d'acció, he seguit la trilogia de Bourne i la volia veure acabar. Apart, una mica d'adrenalina abans de tornar avui a la feina, segur que va bé!.
Vaig arribar aviadet i em vaig permetre el luxe de comprar un xupa-xups, de maduixa, tot un luxe per mi.
Un cop asseguda a la meva butaca i tranquila vaig anar veien com venia la gent, mitjana edat principalment i algun jovent.
Em va cridar molt l'atenció el carregament de menjar que porta la gent per veure una película.... flipant! i si tenim en compte lo car que val tot allà, encara molt més.
Al meu costat va seure una "senyora" de més o menys la meva edat, amb una capsa de crispetes impresionant.... vaig començar a patir, no paraba d'endrepar i fer soroll, mastegaba amb la boca ben oberta i jo estaba del tot flipada. Aquell cubell no baixaba i al cap d'un moment sento uns xarrups espatarrants, el noi de l'altre costat escuraba un got inméns de coca&cola, vinga xerrupar i vinga escurar, ja començaba a estar dels nervis.
Per fí veig que la de l'altre costat posa a terra el cubell de crispetes, vaig pensar,,, per fí!!!, doncs NO, llavors obra el bolso i treu una bosa de kikos!!!!!!!!, vinga mastegar i vinga cruixir la seva boca. Fins i tot un nen que anava amb ella, d'uns 12 anys, li va dir... mama no facis tant de soroll....
La peli és llarga, ni que em va agradar, però la senyora va mastegar fins el final de la mateixa donat que en acabar els kikos va treure una bossa de "xuxes".
De veres cal anar al cinema amb aquest carregament de menjar?, no son conscients que no son al sofà de casa seva?. Un noi va cridar l'atenció a una dona que li va fotre els peus al cap per damunt el seient, increible!.
Sort que en algún moment vaig aconseguir "desconectar" de la "engullidora" i gaudir d'unes escenes d'acció vibrants.

dijous, 23 d’agost de 2007

Fueron los celos......

Diu la canço de La Unión, fueron los celos y no yo, si de algo soy culpable es de amor, sólo pretendía guardar algo de mi posesión...... avui, un altre cop, i van ja 55 aquest any, han matat una dona, l'argument.. la gelosia.... a cops de martell, que pateixi força!.
Mortes per els seus "estimats" i "amants" parelles, mortes per l'absurd d'un masclisme que no para.
I encara que les lletres cauen en un sac vuit, jo no puc deixar passar, un cop més, un altre assasinat.
I pensar com m'agrada la Unión, soc fan incondicional, però avui he escoltat 2 cops aquesta canó i m'he esgarrifat. Justifica lo injustificable.



dimecres, 22 d’agost de 2007

I jo... feliç com un "xinxol"...

Burriac

Doncs sí, aquests dies com avui, a mi, m'agraden. Ja se, ja ho se.... voleu Sol i platja, voleu calor i jo, mentrestant, escolto la pluja com cau sobre el plàstic que protegeix una roba que no secaré pas avui, mentres el gos s'amaga a la caseta i em mira amb ulls de pena, mentres llegeixo i gaudeixo d'aquesta fresqueta.
Jo, un cop més, agafaré les meves "bambes" i posaré direcció al Port de Mataró, si em plou al damunt m'és ben igual, vull veure Mataró des de la punta del mateix, vull veure el castell de Burriac entre núvols de cotó, cotó fosc i humit, però aixó sempre m'ha relaxat i m'ha deixat respirar a plé pulmó.
Sento persones rondinar, volen Sol i jo.... amb un mig somriure puc comprovar que no soc pas l'única que gaudeix amb aquest dia, un senyor s'arrepenja, una mica més enllà que jo, a la barana del port, mira en el mateix sentit i veig, de reull, com somriu, també disfruta amb aquesta vista i aquest espectacle de la natura.
Agafo el camí de tornada, el vent em ve de cara i tinc un xic de fret, però estic feliç, un veler surt del port i imagino la llibertat que deu donar aixó, passar per damunt les ones, avui una mica rebels i mirar l'horitzó, sense pensar, sols respirar aquesta olor profunda de mar i pensar.... 46 no son rés Joana, i menys... amb tanta gent que està al teu costat.
Gràcies a tots i totes per les vostres felicitacions!.
Veler

dimarts, 21 d’agost de 2007

Segur?... no se pas...


Doncs res.... la meva mare insisteix, i ja sabeu, s'ha de creure les mares no?.
Segons ella, avui, 21 d'agost, aquesta donota, jo mateixa, amb molt de caràcter, decidida, diuen que divertida, amb un cert grau de mala llet quan veig, llegeixo o sento tantes injustícies, marassa, bona cuinera (diuen les males llengües), Boteriana, despistada, lectora a gran escala, mimosa, carinyosa, solidària, tendreta, una mica punyetera i "picarona", socialista, republicana, feminista dialogant, i sobre tot, dona, fa 46 anys.
Esteu convidats.

divendres, 17 d’agost de 2007

Vida loca...


Sovint escric de lo molt que em costa entendre algunes decisions, no sols polítiques, també judicials. Em pregunto, també sovint, sí els jutges és tornen "xiripes" a l'estiu, o sencillament, ja ho estàn.
Un jutge obliga una dona a recollir la seva filla a casa dels pares de l'exmarit, condemnat a estar allunyat d'ella 500 metres per amenaces i intent d'agressió, en aquesta casa, viu ell. El jutge és coneixedor de la sentència d'allunyament, però li és igual. Sí la mata, ja farem un altre judici no?. La dona te por, com tindria jo mateixa, per aixó ha fet pública aquesta barbaritat.
Cas apart:
Un jutge alemany permet una manifestació d'homenatge a Rudolf Hess, als 20 anys de la seva mort. Com és evident la convoca un partit ultra dretà i jo, pobre de mi, em segueixo preguntant.... ara es permeten homenatges als assasins massius?. Qué no val el dolor dels pocs supervivets?, no recorden les imatges d'aquesta terrible guerra i el que varen fer els nazis?.
Lo dit, una Vida loca.... que sovint em pregunto si val la pena els mals de cap que em dona....
Avui toca ball, sala Tango a Barcelona, almenys "esbargiré" una mica.... i amb una mica de sort escoltaré aquesta canço tan preciosa....

(Vida Loca)

...de esta vida loca, loca, loca
con su loca realidad
que se ha vuelto loca, loca, loca
por buscar otro lugar
pero le provoca
este sufrimiento
y no me abandonona
porque a mí me toca
esta vida loca.

(Francisco Céspedes).




dimecres, 15 d’agost de 2007

Petits plaisirs....


No penseu malament... avui no va de sexe... :).
De moment, les meves vacances, de les que encara queden uns 10 dies, han estat plenes de petits plaers, de petits moments, de delicies selectes, de silencis agradables, de pau, molta pau i sobre tot, de molta tendresa amb en Martí, hem parlat d'una manera com si fos gran, als seus deu anys, és gran. Segurament son les vacances que més vida social faré, potser per aquest afany que te tot.hom de que "no me coma el coco".
Els petits plaers de caminar per La Vall de Ribes sense horaris, sense pressa, de la mà, sota la boira, la pluja, molta per cert, pedra, llamps i trons, agafats, de la mà, amb aquest instint protector que ens tenim els dos, molls de cap a peus, però contents.
El plaer de menjar i residir a un hotel con és Els Caçadors, on ja et coneixen, sense injerències, però amb el caliu que dona que les cambreres, encantadores, saludin amb un... Martí... qué gran estàs!. Amb un menjar bó i elaborat.
Ha estat una setmana del tot relaxada, he tornat amb una altre cara, amb una tranquilitat d'esperit i una moral alta, ara espero poder mantenir la mateixa els més de quinze dies que ell serà amb el seu pare i jo, per primer cop, estaré sola.
També per primer cop no tindré tots els fills aprop en el meu aniversari, així que potser aquest any decideixo no fer anys... je je... em quedo als 45 i punt!. És clar que per aixó queden uns dies.
Cert que les amigues i alguns amics, son aqui, pendents, truquen i organitzen sortides casi diaries, ni que sigui, com tant bé diu la Alfonsa, per pendre una taronjada, però la cosa és sortir a fer una volteta. Apart, més val que camini molt si no vull que la meva dietista em foti crits el dia 30!.
Així que ja he preparat rutes per caminar, dins i fora, per esbergir i acabar de gaudir un estiu que està sent, del tot, un gust.
Aquesta foto és del dia que varem baixar caminant des de Queralbs a Ribes de Freser, al començament vaig dubtar, no veiem rés!, però va servir per estar, si més no, fresquets.

diumenge, 12 d’agost de 2007

Carta oberta a Pepe Blanco....


"Apreciat" senyor, (no em surt denominar.lo company ara mateix),
Un cop més ha demostrat vosté la seva falta de sensibilitat i delicadesa, com tants en aquest el "seu" partit, cap a les persones que tenen un altre punt de vista.
La seva denominació de "irrellevants" dedicat als membres dimitits de l'Executiva de les joventuts del PSN de Navarra, ja donen una imatge del seu talant, que pot ser moltes coses, menys respectuós i tolerant amb els que discrepem.
No he escoltat veus de solidaritat d'altres joves, de la JSC, per exemple, masses interesos de per mig, ser solidaris no està de moda, ara toca arribar i colocar el cul a una cadira, si discrepes, no tens cadira, així de trist i sencill.
Crec que vosté i la seva Executiva, ha fet una gran demostració de caciquisme, de falta de democràcia interna, un cop més!, les generals son el seu objectiu i va errat, i molt!.
Com poden permetre un govern de dretes?, com poden preferir aixó abans que un govern d'esquerres? i lo més important, la llista de Nafarroa Bai no és una llista legal i "neta"?.
Sempre el mateix, vostés a Madrid i decidint per les Federacions, cap autonomia ni llibertat de decisió.
A Navarra l'han condemnat, als socialistes d'allà el seu propi partit els ha posat la corda al coll i vosté, "senyor" Secretari d'Organització, no sols ho ha permés, ho ha promogut i alentat i a sobre, per si no fos poc això, ara els menysprea amb comentaris sobrats com aquests....
Som irrellevants, però cada vegada som més, i som militants i estimem el nostre partit, sols que aviat, caldrà fer una bona neteja.
Li recomano l'Editorial de El Periodico d'avui, entenedor i clar, però és clar.... qué li pot recomanar a vosté una irrellevant com jo?.
( He tornat i us vull explicar les vacances, però aquest tema fà massa dies que em crema el "pap").