Vacances...

Relax, caminar, parlar, petonejar, dormir, fer gazpatxo, menjar els cogombres, esberginies i tomàquets, regals d'en Remi, llegir més del "normal", vestir més informal, fer neteja de papers ja oblidats, descobrir persones noves, retrobar amistats llunyanes, fer maletes, desfer i tornar, convides a dinar, et conviden a sopar, fas un café i un altre....no estàs sola ni un minut, però ho agraiexes, ja tindrem temps per estar.hi, et poses un xic morena, ni que t'amaguis del sol, vas a la paltja a les 8 del vespre i camines, esperes que es bany el nen tot observant l'horitzó, esperes novetats i més que rés, gaudeixes d'aquestes coses...., vas al cinema, que si Srek, que si en Harry Potter, menges crispetes, malgrat que no t'agraden...
Rellegir escrits de fà anys, d'alguns poetes "no reconeguts" un d'ells pensador bastan "Indi", tal com ell es defineix i a la vegada em dona permís per posar aquesta imatge, alguns descobrireu en aquesta imatge, presa després d'un magnífic dinar a "Villa Bética", i un estupendo salmorejo marca "Soriano&company", qui s'amaga al darrera.
Dues poesies, bons desitjos i afecte per tots i totes, jo, ara, a descansar i desconnectar.
Bones vacances!.

Així donar-te l'aire
quan és arrel de roses
com aquell bes
que tu pensaves.
(Manel Patricio).
------------------------------------------
Joana
quan arriba sant Jordi
i ens envaeix la calor
i el color de les roses,
jo comprenc els volcans
i sento un terratrèmol
interior i personal.
(L'Indi).

Gorda...

Dijous passat, molt ben acompanyada de 3 amigues i un amic, vaig anar a veure l'obra que porta aquest títol.
El començament de l'obra, típic i tòpic, dona grassa, simpàtica i divertida, lliga, com qui no vol la cosa, jove executiu, amb secretària rossa i guapa, que aspira al jefe. Els convencionalismes i la hipocresia dels "amics " i companys de feina, el fan desistir, malgrat estar enamorat, passar estones magnífiques amb ella etc...
No valoraré l'obra, no soc pas crítica ni entesa en la matèria, però admeto que els cinc que anavem, varem sortir dolguts i una mica moixos. Però dues de les persones que anavem en el grupet, estavem especialment sensibles, en P. és gai, i jo, la grassa, sobretot per una frase que diuen a la meitat, més o menys... A les persones ens fan por les diferències, per aixó les menyspreem...., és a dir, allò famós del fet diferèncial, rés de rés.
Vaig recordar situacions viscudas, per cert ja superades, però en P. i jo varem estar parlant una bona estona sobre discriminar les persones, sigui per la condició que sigui, en aquest cas era purament de pes, en el cas d'ell de sexe i en altres per colors de pell....
Admeto que jo pensaba que anava a veure una obra de riure, no se el motiu, però ho pensaba, la resta també. Lo més decebedor no va ser que no fos així, lo pitjor és el mal gust de boca que deixa el final, ella és capaç de fer tots els esforços possibles per "agradar" els seus amics, fins i tot operar.se. Però ell, és incapaç d'afrontar els mateixos amics i com és evident, lo fàcil és no donar la cara.
He esperat dos dies a fer aquest post per rumiar una mica de quina manera ho feia, és evident que em va afectar, no per el meu present, potser per el meu passat.
Tants i tantes persones insubstancials i lleugeres de cascs haurien de veure l'obra, per descubrir el mal que poden fer certs comentaris. No tot.hom està gras per menjar molt, com no tot.hom te els ulls blaus, ni les mans llargues, ni els pits grans, ni uns llavis sensuals....
(sort que al final del vespre varem passar per la plaça de la brisa i algún vall i alguns carícia varen calmar els ànims).

Dependències municipals...

O com perdre el temps de manera absurda i estúpida a l'Ajuntament....
Amb el canvi de casa, que us he explicat i sabeu que ha trigat a ser efectiu, he esperat a empadronar l'Elmer, el nostre gos a la casa actual, i espero que definitiva.
Dilluns a la tarda vaig anar a l'OFIAC, Oficina d'Atenció ciutadana de l'Ajuntament de Mataró, on per cert sempre em solucionen els problemes i funciona molt bé, vagi aixó per endavant. Informo de les meves intencions a la persona que m'atén i em diu, educada i disculpant.se, aquesta és de les poques gestions que no fem aqui, ha d'anar al carrer de Cuba, de 9 a 14h. Molt amable, la noia, imprimeix el full de sol.licitud i decideixo anar.hi dimecres, son les 15:30 i ja està tancat i jo vaig cap a la feina.
Ahir al matí, en Martí i jo, tots formalets, anem al carrer de Cuba, li explico el mateix a la dona que m'atén i em respón que aixó ara és a la Plaça Catalunya, jo, extranyada, li dic que m'han enviat allà de l'OFIAC, ella insisteix, ho sento, no la podem atendre....
Total, pacient i decidida aquest matí amb una calor que em suen fins i tot les ungles, amb en Martí de nou, cap a la Plaça Catalunya, sorpresa!!!, m'atén un funcionari, no podia ser d'una altra manera, i em diu que ha de constar a la cartilla, reglamentaria que jo duc i expedida per el veterinari de la gossera Municipal, la raça del gos, jo li dic que ja consta, posa que és un gos "creuat" de raça mitjana, doncs no, em diu que torni al veterinari i especifiqui la raça del gos, llavors ja emprenyada li he respost... doncs no!, aquest gos serà des de avui un "sin papeles", està vacunat, desparasitat, net, és bon gos però no està registrat per la negligència d'un funcionari que ha decidit que el meu gos no és ros amb els ulls blaus!!. Encara no entenc com m'han deixat empadronar a mi, d'avi murcià, pare català, mare francesa.... de quina raça dec ser?????.
Quins pebrots home!. He perdut dos matins de les meves vacances per legalitzar una situació que per tontería i poca flexibilitat municipal ja no faré mai més.

El "même" de la catosfera i el viatger....

Vaig tard, ho se, però tinc "dispensa"...

La meva estimada amiga Glòria, em fà arribar, un cop més, junt amb la María, un "meme". Bueno, son dos diferents, anem a veure si em surt bé...
El primer, de la Glòria, sobre recomanacions de la catosfera.

Un bloc en català: (ostres quin compromís, em costa dir sols ún, però és el "joc"), Anoharra, de Francesc Puigcarbó, la tendresa de la seva poesia em te del tot encisada.
Un bloc en un altre idioma: El club de los corazones solitarios, les paraules d'en Rafael m'emocionen més sovint que jo voldria. Relats que transmeten i molt.
Un post d'especial interès: Recordo i rellegeixo doncs el tinc guardat, una poesia de Javier Naya, Mi beso, encara que ja l'he llegit un munt de vegades, em segueix posant els pèls de punta!.
Recomanar una web: uff..... aixó sí és complicat. Centpeus, investigació entenedora per ignorants com jo.
Recomanar una eina: Estic experimentant amb Box store, per posar música al bloc.
Audio: Goear.com, el mateix, però ja el domino.. je je.
No li passo a ningú, ja ha caducat!.

Per la Maria:

Llocs per visitar: (entenc que pendents).

Mar del Nord i Fiords Noruegs.
Perito Moreno, Patagònia.
Ortigueiro.
Menorca, he de coneixer algú.
Islàndia.
Canadà.

Rutes:

El transcantàbric, amb un preu impossible.

M'agradaria tornar a:

Istanbul.
Madrid.
Granada.
Bilbao.
Londres.

(Espero no haber aburrit massa!).
Deixo una cançò molt maca que he "descobert" fà poquets dies.

Aixó és una persona lletrada?, aixó és un imbècil !

Llegeixo i no m'ho crec. Torno a llegir, potser el mal de coll m'ha afectat la comprensió, la lectura, ves a saber!.

Però no, he llegit bé, clar i entenedor, han retirat la qustòdia de unes nenes a una mare per ser lesbiana....

No és possible!, però a quin Mon vivim?, però d'on ha sortit aquest jutge cafre i beneït que compara el lesbianisme amb ser.... pederasta, drogadicte, prostitura o pertanyer a una secta....

Sabia, més ben dit, se i soc conscient que en aquest país nostre queda molta gent inculta, molts fatxendes, molts racistes, molts masclistes, i molt més!, però un jutge, carrera complicada i sols a l'abast dels més estudiosos, com varen aprovar a un animal com aquest?.

Estic indignada, cabrejada i espero, impacient, que algú destituexi aquest maníac, perturbat i racista.

No sols estic enfadada per el pas enrrera que aixó representa, molta gent encara confia en aquesta "justícia" absurda, estic enfadada perque porto tota la meva vida de mare ensenyant als meus fills que no han de diferènciar les persones per amb qui o quan dormen, que lo real, lo que val de veres, és l'amor. Per les moltes converses amb la meva filla sobre aquest tema, sobre la il.lusió de poder casar.se, adoptar, de que ningú la jutgi per tenir núvia, per tot el que hem avançat i normalitzat, per la il.lusió que em fà el casament d'elles dues.

Per els amics gais que tinc, maravellosos i bonissimes persones, generosos, dignes i educats.

Espero que aviat, però ja mateix, algú destituexi aquest capullo. Diu que l'estàn investigant, però mentres, ell segueix jutjan i condemnant les persones per la seva orientació sexual. Una vergonya!.

Perdoneu, avui estic realment, molt enfadada!.

Aíííí....

Mala setmana aquesta, des de aquest dimecres soc a casa "imposibilitada".
Una contractura muscular a les cervicals em te feta pols, aixó fà més mal que parir un fill. D'aqui la meva absència i poques visites blocaires.
Cinc minuts a l'ordinador son, ara mateix, una tortura!.
Aquesta setmana, amb en Martí de campaments i mil soparets i trobades pendents i ja vaieu!, no es poden fer plans, és evident.
Avui, un germà i la seva dona em duen entre "cotons" a sopar, però rés de marxeta, ssnniiff.
Tinc un meme pendent, per part de la María i la Glòria, tan aviat pugui el faig reines.

Intolerància, un cop més....

Una vegada més, els violents i intolerants han fet valer la seva "raó" a cops de puny, patades i insults.

Vaig llegir al diari que el passat diumenge s'havia "declarat" dia sense banyador. Aquesta notícia, entre tantes de dolentes, em va fer certa gràcia, vaig deixar escapar un lleuger somriure i tot.

Però noi, uns bèsties varen golpejar un noi, aqui a Mataró, per haber decidit seguir aquesta jornada, diguem, eroticofestiva.

Sembla que el noi va quedar amb uns amics per dur a terme nudisme, amb tan mala fortuna que va coincidir amb tres, o més, brètols. Sort que al final, quan ja l'avien agredit, algus banyistes el varen defensar.

Tan repugnant és veure una persona sense complexes, lliure i nua?, no podem decidir "tèxtil sí o no"?.

Jo tinc clar que no ho faria, (no vull pas espantar els peixos), però com és evident, i ja m'hi he trobat, si vaig a la paltja i algú és nu aprop meu, ni em molesta ni m'hi fixo, trobo que el cos humà és maco i si el volem lluïr no hi veig on és el problema. No crec pas que calgui fer "guetos" per aquestes persones que ho practiquen, ho trobo del tot, anticuat.

Viu i deixa viure, gran frase!, espero que aixó sigui tan sols una anècdota, desagradable, cert.

Vive.

Deja vivir.

Necesito un instante

que me dejes

respirar,

salir sin molestarte.

Alguien

dijo

que yo soy para ti.

Dime,

dime que si

y luego desaparece.

(Jarabe de Palo).

Sí.. sííí... ssssíííííí... oohhhhhh

Orgasme!
Una conseqüència de petons, abraçades, llepades, pesigadetes, grapejades en general i que un cop aconsseguida aquesta fita, oblidem els preliminars rapidament...
Parlem de sexe, 4 dones, madures i decidides i les poso al "tanto" d'una conversa mantinguda al matí, via Messenger, amb un amic llunyà i a la vegada proper. Està divorciat fà un munt de temps i em diu que està perdut, amb cinquanta anys!, no entén les dones "d'avui" em confessa tot moix, jo li dic que som les mateixes de quan era jove i diu que no.... tot espantat diu que les dones avui.... demanem massa al llit!. És a dir, tota una vida de queixes sobre lo "pasives" que erem les "oficials" i ara... ens tenen por.... ostre tú!.
Diu ell, tot conveçut, que ja no lliga, el lliguen, i aixó li trenca tots els esquemes.... no he volgut riure per no ferir els seus sentiments... li he donat quatre consells i m'he despedit. Després, via messenger també, avui faig la pau, he xerrat amb les amigues, sense concretar qui era, un "menage" a quatre i ens ha fet llàstima però.... és els que trobem ara mateix.
Aquesta tarda vespre, ara acabo de tornar, m'han dut les amigues de Mataró, a la sala Quartier, (Retro-music), a Pedralbes, zona pija per excelència de BCN, malgrat que no estaba per massa disco, jo, he gaudit una passada, música dels anys 70, molt de Rok&Roll, bon ambient i no massa ple, un grup ha tocat en directe i ho han fet bé, he ballat, he recordat els anys de "vinil" a casa dels pares, els germans grans i música tot el dia. Ha estat molt bé, torno amb un magnífic gust de boca, si us agrada aquesta música, els Creedence Clearwater Revival, el Elvis, la Areta, etc... gaudireu molt, i per cert..... sols una petita cosa.... moltes parelles, ballant estupendament però.... els quatre "pavos" sols que hi havien, amagats a la barra amb el cubata!!!.
Llàstima, les meves amigues, dues d'elles, volien ballar, jo, el Rok, ni se com començar.
Hem acabat amb la frase de sempre.... on son els homes???.

Del que entenc i del que no....

Avui, dia una mica "plaf" d'entrada, ha acabat sent un dia gaire bé magnífic.
He canviat l'horari de feina, per motius laborals que no personals, apart de tenir en Martí a fora amb l'esplai, m'ha permés dinar amb dues amigues i un bon amic més relaxats del que ho fem tants cops, estimats els tres, un dinar de bromes, de riure, sense manies ni complicacions, amb projectes i abraçadaes.
M'ha permés fer un café a la Rosita a hores impossibles per mi, les 5 de la tarda, passejar el gos tot seguit i una trucada imprevista, però sempre ben rebuda, m'ha dut a sopar amb les meves estimades nenes al Cambados de la paltja, és a dir, un dia deliciós i de bon ambient.
Ara arribo, i mirant amb calma el correu veig un post d'en Xesco, persona, jove i sempre correcte amb la qual sempre he mantingut una cordial relació, malgrat les males influències externes i els cometaris, ell sap bé com penso i crec que també sap que hi soc.
Em convida a fer una volta per el seu bloc, no sabia que tornava a escriure, ja no pasarà més, l'he afegit al meu blogines, em parla de música i jo.... ufff.. ara estic emocionada.
Flamenc, no hi entenc ni una mica, ni gota ni ná de ná!. Però si entenc de sentiments, d'amor, de dolor i passions humanes.... una de les cançons no la conec, la canta Miguel Poveda, maca, maquisima diria. Emotiva.
Però la segona... Falete... tinc debilitat per ell, per com i de quina manera em transmet el sentiment de les cançons, del dolor d'aquest amor, del sentiment....
Total, li prenc la ideia i penjo aquest vídeo, canta la canço a mitges amb Maite Martín, escolteu bé la lletra, sense pressa, sense llegir, tanqueu uns segons els ulls i sols la lletra..... ja veureu!.
(Xesco, perdona que agafi la teva ideia, però avui era un dia indicat per sentiments).

Passeig sense tornada...

Ja feia dos anys que podia sortir al carrer sense por, ell, el que sempre l'havia limitat, el que la pegaba, la maltractaba sicològicament, ell, que deia voler·la tant, però cada discurssió acabava en un munt de bufetades, ell, ara, era a la presó.
Respiraba, dos anys de calma, de sortir al carrer i poder mirar endavant, no vigilar les cantonades ni racons foscos, era lliure i gaudia de la seva llibertat, del sol a la cara, de la vida.
Era conscient que ell sortiria, un dia o un altre, però quedaria lliure i tornaria, també ho sabia.
Per aixó, quan va saber de la seva llibertat va ingressar a una casa d'acollida, la por va tornar, la foscor és va instal·lar de nou a la seva pell, li varen dir que estaria protegida, i ella els va creure, sortir a fer unes compres li va costar la vida.
Ell era un il·legal, en sortir de la presó el varen enviar al seu país, però va tornar i allà, al mig del carrer la va ganivetar, com si fos un porc, sense miraments, aquell que un dia va dir que l'estimaba, aquell amb qui va compartir nits de passió i també dolor, es va pendre la llibertat de decidir el final de la seva vida, era la "seva dona", per tant, ell podia decidir, qui li havia donat permís per deixar.lo?.
Una història més de les tantes que vivim cada any, cada mes, cada dia..... i de moment ja en van 46 mortes a mans dels seus "estimats" i ell per edat, com a molt, complirà 10 anys...., ella, ja no en complirà cap més...
No és aixó l'amor.... no pot ser aixó!.

I doncs?...

Sovint he parlat amb gent sobre els motius que ens impulsen a obrir un bloc, la veritat, la majoria ho fan per provar, d'altres per parlar sobre temes que els interesen, d'altres es volen expressar, però, sempre trobem un però, poques persones escriuren tal com raja, és a dir, la majoria escriuren i volen "quedar bé", dir el que toca. No tot.hom, és evident, però quan una persona expressa el que realment pensa, sovint, plouen les crítiques, d'àmbits diverssos, de persones variades, la frase comú és, vols dir que calia?.
Perqué barrejem la roba?, per quin motiu algunes persones amb amistats d'anys et veuen "diferent" per el sol fet de discrepar políticament?, soc la mateixa i les amistats son aixó, si son sinceres, opinis el que opinis i mentre no faltis al respecte a ningú, vaja, aixó crec jo. Estic molt desconcertada amb una persona, que per cert casi no ha participat políticament mai, i ara em jutja per una intervenció meva de fà ja mesos a una Assemblea i per cert, encara no se el motiu!.
Llavors, també sovint, aquests o bé aquestes blocaires, desapareixen, he pogut comprovar durant el temps que fà que escric, i no és poc, que els sectors diguem "oficialistes" desapareixen, deixen d'escriure un cop aconsseguit l'objectiu o bé la finalitat.
Avui faig "neteja" de links, i em sap molt de greu, perqué la gent que tinc linkada la tinc perqué m'agrada, no per compromís i sempre que algú plega em sap greu, i lo pitjor, la majoria ni es despedeixen.
En fí, jo aqui tossuda i a "lo mio", com diria Serrat, cada loco con su tema....

El bon camí...

O com omplir les hores d'un primer cap de setmana sola.
Ahir va "tocar" sessió de neteja general, tant vuidar capses i bosses porta molta pols. Va ser un matí esgotador, però la música i les ganes de veure ordre, varen ajudar molt.
A la tarda, i tal com vaig dir a quatre de les persones que em varen ajudar al trasllat i en son membres, vaig anar a veure la funció de teatre del Col.lectiu EPMA, teatre d'aficionats i bó. Si teniu ocassió aneu.hi, passareu una molt bona estona. A més, vaig anar acompanyada d'una molt bona amiga, cada vegada ho és una mica més, si aixó és possible!.
L'obra: UVI, (Cuidados Intensivos), de Eduardo Ladrón de Guevara, un tip de riure, l'absurd d'una situació viscuda a una UVI amb un malalt gravissim, mentre van apareixent dones del malalt, de la "ofical", a la que hi viu i per acabar una nena prenyada!, és a dir, un home típic, tal com diu la "oficial" en un moment, es va fer ginecòlec per estar "més aprop del tema"...
En fí, llàstima que no era ple, perqué malgrat els varen fallar la infraestructura, el local no era l'adequat, molt fresquet, aixó sí, no podien posar teló etc... varen ser uns professionals i s'en varen sortir molt bé.
Vaig riure fins el punt de llagrimejar!, em va ser una gran vitamina.
Després a corre cuita cap el Centre de Mataró on havia quedat amb dues amigues per sopar, xerradeta, llavors a Santa Anna havaneres i a les 12 cap a casa, aixó sí, amb la sensació d'haber tingut un dia, complert.
Avui ja m'ho penso agafar amb més calma...

La música i jo....

La Glòria em fa arribar un "meme" de música, bueno, ja fà uns dies però he anat de bòlid!.
A veure com em surt.
Es tracta de dir quina música tens a l'ordinador, l'últim disc comprat, cinc cançons que t'agradin o formin part de la teva vida, i la cançó que estàs escoltant en aquell moment.

A l'ordinador, al de casa poca, tinc cançons molt variades que escolto un dia en algún lloc i després baixo. També en tinc d'en Martí, compartim l'afició descoltar mp3. Al de la feina i tinc un munt de cds, tota la tarda tinc posada música, baixeta, molta salsa, bachata i Tomeu Penya.
L'últim disc que he comprat a estat Quijano, Vidas i Venidas, m'agradaba amb els seus germans, Café Quijano i m'agrada sol, bueno... je je, m'agrada tot ell!!.
Cançons de la meva vida... ufff... la música m'ha acompanyat sempre, ha evitat que em sentís sola sovint i serà difícil escollir sis, però faig l'intent... i el faig per edat, de joveneta a fà poquet.

Hotel California, primers lents al Shermans del Parc central.
Déjame, Los Secretos, ufff, encara em posa la pell de gallina.
Más y Más, La Unión, Rafa Sánchez el seu cantant era un míte eròtic per mi.
Boig per tu, Sau, recordo i espero oblidar aviat, un estiu caminant per la platja, sola, escoltant aquesta canço i esperant la tornada d'algú. Ara soc del tot incapaç d'escoltar aquesta canço.
Te amaré, Miguel Bosé, com no, el meu Bosé.

Ara escolto, Lady Marmalade, l'eròtica al poder...

Apa! ja sabeu una mica més de mi, no el paso a ningú, he trigat massa!.

Setmana de reflexió i transició....

Mai és sencill tornar a començar, de fet, crec que encara no ho he fet,

Sí, estic més o menys instal.lada, falten mobles que amb sort vindràn abans de l'agost, falta buidar capses i sobre tot, donar certa calidesa a l'espai que ens envolta. Però admeto que els dos estem bé, estem tranquils i el pis és ben situat, a pocs minuts de casi tot, no oblidem que sempre hem estat junts en Martí i jo, així que aviat estem d'acord i aviat actuem a una, ni que ja és casi un adolescent, és un amor.
Aquesta setmana, que estic tant esgotada, que he patit esdeveniments i actituts del tot imprevistes i que mai hauria d'haber viscut, he patit una certa devallada moral, no per dubtes, tinc les coses clares, si no per aquestes actituds i comportaments que m'han deixat del tot dolguda.
Ara, que per fí veig una llumeta encesa, una gent pendent i unes actituds afectuoses i amables, uns amics i amigues pendents de si em fa falta alguna cosa, de si vull sopar, dinar o sencillament, parlar, em fan saber que hi son i jo, m'emociono, amb tots, i més que rés, amb les persones que no pregunten i tan sols et fan una abraçada, algunes persones del tot inesperades, els afectes sempre m'han emocionat. Dissabte vaig poder gaudir d'una part d'aquests amics i amigues, els vull agraïr, un cop més, l'ajut en el trasllat i sobre tot, el consol i els ànims, capses amunt i avall, muntar prestatges, armaris, portar cireres.... no posaré noms, casi tots i totes llegeixen el bloc o ho saben, us estimo, gràcies, a tots i totes.
Aquesta imatge, no gaire bona, la he fet amb el mòbil doncs encara no he trobat la càmera digital, ves a saber per quina capsa para!, doncs pertany a la meva habitació.
En fí, estic aqui, estic tendreta però preparada per donar.... canya!.