dimecres, 30 d’agost de 2006

Has tornat... per fi...

nom

Dibuix de Jmora.
Fa dues setmanes què no sabia rés de tu, he estat una mica desanimada, una mica plaf. He pensat que era per tornar a la feina, aquesta famosa depressió postvacacional, no li havia donat més importància fins que ahir et vaig veure, el meu cor va començar a bategar més ràpid, un cúmul d'emocions i transpiracions varen afectar el meu cos, la emoció era evident i vaig mirar al meu voltant per si algú s'habia adonat de lo feliç que em sentia en aquell moment.
Tu allà parlant darrera un faristol, tot el teu voltant de color taronja, irradiaves una llum especial.
Fa més de dues setmanes que no et veia, des de aquells dies de calor i foc inténs i per fi has tornat.
Mariano, has tornat al costat d'aquest passat que voleu esborrar, Fraga, has tornat a dir aquestes coses que encenen el meu esperit, les teves paraules mai em deixen indiferent, sempre provoques alguna cosa en mi, normalment és mala llet, no ens enganyem.
Per fi ha acabat l'estiu, en Mariano ha tornat i jo.... jo ja tinc l'armament preparat!, i és que Mariano..... me pones!.
Pd: Donat que algú ha pensat que en Rajoy meponedeesamaneraquetantomegusta, faig un petit afegitó, Mariano me pones.... de los nervios!.

dilluns, 28 d’agost de 2006

¡No Más Violencia!


¡No Más Violencia!
Vídeo enviado por memmoria

Vídeo impresionant què acabo de veure al blog de Imagina-ción, sobren les paraules, us aconsello llegiu el seu post.

Fotomontaje, ¡NO A LA VIOLENCIA DE GÉNERO!

Fotografías: AI, Internet,
Dibujos: Imagina, Rafael, Pepetxu
Música: Carmina Burana (Karl Off)
Montaje: Memori@ De Una Desmemoriad@
http://www.lacoctelera.com/tazzie

Gracias a :
http://www.lacoctelera.com/imaginacion
http://www.espacioblog.com/pepetxu
http://www.lacoctelera.com/rmorales

dijous, 24 d’agost de 2006

Lectures d'estiu...

nom



No concebo la meva tauleta de nit sense 3 o 4 llibres al damunt, no m'agrada fer un piló massa gran, però si poder escollir en cada moment i segons els ànims que tinc, quina lectura agafo.
He arribat a llegir tres llibres a l'hora.
Llegeixo tot l'any, fins i tot si arribo tard a casa m'agrada llegir ni que siguin 10 minutets, dec ser adicta.. dic jo.
L'estiu és potser l'època que més ho faig, tinc més hores i ara en Martí ja no reclama la meva atenció cada deu minutets, això es nota.
Aquest estiu he llegit, per exemple, Pasión India de Javier Moro, per fi he entés allò que la meva mare sempre deia quan li demanavem alguna cosa innecesària..... no soc el Marajà de Kapurtala!. La Vida d'Anita Delgado, plena de luxes i misteris, així com de gelos i malifetes. Interessant.
També he llegit Antologia de Poesia catalana, recull fet per Isidor Cònsul i Llorenç Soldevila. Sense cap dubte m'ha transportat a llocs llunyans en la meva ment i tendreses viscudes.
També un llibre que m'ha deixat la Glòria, de Lucía Etxebarría, Un milagro en equilibrio, distret i animat, ideal per l'estiu, amb algunes neures què deunidor.
També ha "caigut" un de romàntic i amb certa intriga, Susurros al atardecer, de Barbara Delinsky, distret i sense gaires pretensions, però el vaig devorar en dos dies i és que en el fons.... soc una romàntica.
Ara estic llegint La Catedral del Mar, el vaig començar fa dos dies i em te enganxada total, m'agrada moltíssim, és de Ildefonso Falcones.
També he llegit El amor en tiempos de Franco, de Rafael Torres i regal d'en Xavier, un bon amic ni que casi no li veig el pel :).
He llegit també Veneno de Cristal de Donna Leon, intriga i misteri, així com un alt coneixement de Venècia, he gaudit molt amb aquest.
El següent serà Una dona difícil, de John Irving, espero que la persona que me l'ha deixat no pensi que jo ho soc..., quina por!.
Crec que oblido algún títol, però vaja, no està malament.

dimecres, 23 d’agost de 2006

Atenció al client

nom




Ahir a la tarda varem decidir anar al cinema, Piratas del Caribe 1 m'habia agradat molt i era una bona excusa per passar una tarda agradable i fresqueta. Vaig comprar les entrades, com sempre per estalviar cues, al Servicaixa.
Varem sortir de casa 1 hora abans de la peli, temps de sobres. A la parada del bus nº5 trobem dues noies que diuen que el bus de les 17:57 no habia passat, uuffff... mala cosa.... nosaltres esperavem el de les 18:19, tot xerrant amb en Martí passa l'hora i tampoc ve el nostre, ja començo a estar nerviosa, la peli és a les 19:00 i ja son les 18:30, portem casi 30 minuts a la parada.
Truquem al 010 i diuen que han tingut una averia, però ja està solucionada i aviat arribarà un bus, dit i fer a les 18:41 passa un bus, el conductor tot impasible ni mira les 4 persones que seguim allà esperant, sencillament passa de llarc, ni una mirada, les nostres cares son un poema, el bus va amb molta gent però de cap manera va ple, a la plataforma del darrera no va ningú dret.
A aquestes alçades la meva mala llet ja és important, ja arrivem tard segur, jo, que soc la dona més puntual del mon!. No sols ens veiem obligats, els què fem servir el transport públic de Mataró a esperar 55 minuts els diumenges, ara com és estiu doncs 30 minuts i suposadament aquesta línia, la 5, havia de ser una lanzadera ràpida per les persones què volen anar des de l'estació de Mataró al Mataró parc, lloc al que no tenim més remei que anar si volem veure cinema a la nostre ciutat, no queden més cinemes ja.
Com no ens cal un altre remei, després d'esperar 45 minuts, no tenim més remei que demanar un taxi per el mòbil. Varem arribar 10 minuts tard a la peli i jo emprenyada.
Tota aquesta dialèctica, va lligada amb un tema que sovint he comentat, el Mataró bus NO està preparat ni dona el servei que una ciutat de casi 120.000 habitants necesita. Fa casi un any, vaig entrar una queixa per el registre de l'Ajuntament i ningú, però NINGÚ m'ha respost. Vaig fins i tot oferir d'acompanyar un/a tècnic o responsable i demostrar les deficiències del servei, rés, ni cas.
Aquesta queixa sols ha servit per descarregar la meva mala llet, és evident que per saber el què patim les persones que el fem servir, s'hi ha d'anar, molt em temo que cap responsable del mateix hi vagi mai, tenen bons cotxes per anar per Mataró. Els usuaris i usuaries som els què patim quan s'espatlla l'aire acondicionat i no tenen bus de recanvi, quan demanes més servei a la línia 3 i un dia fan una gran campanya, això si en saben.... i t'espliquen que han reforçat el servei, i una merda!. A les 8 que puja la majoria de gent que ve de BCN de treballar, el bus arriva a Sta. Anna a vessar de gent, suats i apretats ens veiem obligats a viatjar fins a Rocafonda, però és clar, ells mai ho pateixen això. Ho com ahir, una sola avaria ja desmunta tot el servei, és patètic.
Jo no soc de les que és queixen d'amagat, no, aquest país està plé de persones que ho fan por lo bajini, jo soc conseqüent i presento aquestes queixes, ara mateix penso trucar al 010 i fer la queixa d'ahir, però sabeu..... ja se que sols obtindré la callada por respuesta!.
Per cert, la peli em va encantar.

dimarts, 22 d’agost de 2006

El Meme del Javi

nom




El Javier Naya, Javi per els amics i amigues entre els què m'agrada pensar que ell em considera, em fa arribar un dels famosos Memes que corren per aquest mon ciber que és Internet.
Admeto que em costarà una mica respondre, dir sols tres Blogs per mi serà difícil, però espero quedar bé i ser sincera, a la fi, és la finalitat del mateix, també intentaré no repetir, doncs el Javi ja n'ha posat un que jo gaudeixo molt llegint i que casi sempre em recorda a mi mateixa quan era mooooolt més joveneta, el blog de la Sara, directa i decidida com ella sola.
Cada dia llegeixo més o menys uns 15 blogs, per sort no tots actualitzen diariament, no tindria temps, parlaré de tres, no se si coneguts o no, però que a mi em fan passar molt bones estones.
La definiria com una dona jove, mare soltera, amb molta empenta, encara que ella de vegades no ho sap veure, forta, valenta, treballadora, amb un punt de timidesa important, agradable, vaig tenir el plaer de coneixer.la l'any passat a l'estiu i encara que no ens hem tornat a veure, la considero una amiga. Tira endavant amb tot i encara que de vegades sembla que cau, ella segueix. És molt més forta del que pensa i te un fill encantador. Estudia i tira endavant sola, una dona com cal, jo l'admiro.
Una dona de la meva edat, mes amunt o avall, una generació sense cap dubte decidida i marcada per una certa repressió que hem sabut tombar i encarar al nostre favor.
La conec fa bastants anys, però la he "descobert" fa poc temps, ha estat com un retrobament de dues amigues després d'un munt de temps sense veure's, ens redescobrim cada dia, però coincidim en tantes coses que no ens deixem de sorprendre.
Ella sap l'afecte que li tinc i mai començo a mirar blogs sense entrar al seu, ni que darrerament no escriu tant com abans.
Home, que no sigui dit que sols poso dones...
És un home, d'edat indefinida, és coqueto i no m'ho diu.. :), m'agrada molt com escriu, és molt profesional, sembla un peroidista quan escriu, és directe, clar i contundent, presumeixo què és d'esquerres i compartim moltes opinions.
Anyoro que darrerament tampoc esciu gaire.
Com és evident, segueixo altres blogs, i m'agraden molt, però sols en podia posar tres...., soc fidel als enllaços que tinc posats, però cada dia descobreixo algú nou i interessant.
Ara toca passar el meme a algú i com no vull trencar la "cadena" doncs aqui va....
Li passo el meme a: Rafa, jove encantador i que sempre em fa somriure. La Coctelera-Imaginación, home proper en territori i en idees. Ricard Blasco, cañero per excelència, amb un sentit de l'humor molt fi... Albert de la Hoz, genio y figura, li encanta discutir!, y per fi a la Gemma, si torna de vacances a temps, de vegades quan llegeixo els seus escrits em sento molt identificada amb ella.
Apa vinga! a fer els deures!

dilluns, 21 d’agost de 2006

Fins a 45...

nom



Podeu anar sumant.
Avui és un bon dia, diguin el què diguin, fer anys, per mi, sempre és un plaer i més si és estiu i son vacances i estic.... feliç.
Esteu convidats.


Estiu

És allò de no poder-hi

fer res de res, és allò

de ser cruelment pletòrics,

irracionalment tancats i efusius.

els dits impúdics

exhibint-se indiferents,

es allò de no poder

veure res més que la sang

d'un petó corrent avall

i avall i avall. És allò

de no poder-hi fer res,

de veure's cada minut

com una pruna encesa d'estiu.

(gener 1998)

rcomes juny 2006.

dissabte, 19 d’agost de 2006

No sigueu còmplices!!

nom



Sovint, al meu voltant, ha sortit el tema de les curses de braus, sovint he discutit per aquest tema, fins i tot algú proper m'ha comentat de fer una peña taurina a Mataró i jo he amenaçat al moment de fer una anti-taurina.
És un debat antic, ho se, però avui he llegit una frase al bloc d'en Rafa què m'ha fet pensar.hi una bona estona. Diu la mateixa:
"Hasta que el hombre no sienta como suyo el dolor que él mismo produce a los animales, no será de verdad hombre", (Antonio Gala).
També dins aquests debats que sovint mantenim en Martí i jo amb aquesta persona taurina, s'ens ha dit que: estem equivocats, és art això!, com podeu comparar els animals amb les persones?.
Però no baixem la guàrdia, mantenim que això és una barbaritat, una crueltat terrible, pública i que no te un altre nom. Em parlen de tradicions d'Espanya.... llavors em reboto i contesto doncs apa!, seguim executant la gent a les places, que abans també era un espectacle!. Les tradicions, moltes vegades, més val oblidar-les i jo, per sort acompanyada dels meus fills, som antitaurins.

dijous, 17 d’agost de 2006

Romàntica...

nom

Serà la pluja?....

Suposo

Suposo que és el dia i el record,
la pluja d'avui i l'ombra d'ahir,
tan vermella; suposo que és mirar-me
els cops a la pell i coure'm d'amor
la vista, i també d'enyor, és clar.

Segur que són les fulles i els llençols
aspres i és la ferida que ja es tanca,
i és el sucre als llavis i la sal blanca
a la pell, a la carn i als pensaments
de foc; és l'ungla i la humitat, suposo.

(novembre 1996)
Rcomes

dimarts, 15 d’agost de 2006

Delictes ecològics

nom




Quí no ha gaudit un dia de la tranquilitat d'un bosc?, quí no ha parat l'orella al cant d'un ocell?, quí no ha respirat profundament en arribar al cim d'una muntanya?......
Qui no ha gaudit d'alguna experiència similar, no sap el que representa.
A mi m'agrada la muntanya, no soc escaladora però he fet els meus pinitos, he pujat al refugi de La Renclusa, a Benasque, allà mateix he anat als llacs de Paderna, si no recordo malament el nom, sempre intento passar alguns dies a la muntanya, és un plaer inméns per mi i per sort en Martí gaudeix casi tant com jo. Les nostres escapades a Núria i Ribes en son la prova més evident.
Per això i per el que reprensenta veure tot això cremat, veure que son focs intencionats i ves a saber amb quines intencions, dol i molt, veure tanta bellesa i tanta riquesa, que a la fi ens beneficia a tots i totes.
No se com algú pot fer aquestes coses, per diners imagino...., però de vegades son tantes les coses que no entenc que em sento tonta de remate.
En aquest cas, com en tants d'altres que patim, calen unes condemnes més dures, sancions econòmiques i de presó, no valen contemplacions, sols val actuar amb contundència. Fan falta més mitjans i estic d'acord que l'exèrcit ha de ajudar, a la fi fan més feina als focs que fen josc de guerra a les casernes no?.
Imaginem..... per una vegada el PP fa el què cal i dona suport al govern, sería estupendo, el foc ens afecta a tots per igual..... però no, el foc, com tot en aquest país, també l'ha provocat en Zapatero.

diumenge, 13 d’agost de 2006

Enamorada


Puppi
Originally uploaded by Mandarina1.



Doncs si, qui va dir que no es poden estimar dos a la vegada?. Sempre m'he definit com una dona mediterrània, catalana de caràcter i maneres de fer, adoro aquest mar, però noi.... he tornat enamorada fins las trancas del Pais Vasc, ja hi havia anat, dues vegades, aquesta ha servit per reafirmar aquest amor.
Hem fet estada a Bilbao, al barri de Deusto, al costat mateix de la universitat, casi davant del museu Guggenheim, he pogut veure el museu des de tots els seus angles, totes les perspectives i llums possibles. També les exposicions actuals, hem quedo amb la de ¡Rusia! , magnífica.
Hem visitat Donosti, passejat per la Concha, menjat en un restaurant amb encant, hem trobat, com no!!, gent de Mataró, hem passat per Markina, un dels pobles amb més xapelas que he vist mai, i més pancartes...., hem estat a Ondarroa, on no he vist ni un sol cartell de botiga ni oficial en castellà, cosa que ha fet que entengués molt poquetes coses...., però és un poble pescador preciós.
Hem menjat molt de peix, hem estat a llocs moderns i tradicionals de Bilbao. En Martí i jo, hem anat de compres, hem anat en tranvia i ens ha encantat!.
Bilbao ha canviat molt, el passeig per la Ría és un plaer enorme, de nit, amb la fresqueta, la gent surt i és un gust contemplar tot aquest tram i la millora magnífica que han fet, els carrers son nets, rés de caques de gos, envoltat de muntanyes verdes, sempre dona la sensació de frescor en l'ambient, si alguna queixa tinc, potser poques papereres i pocs accesos per minusválids, sobretot als edificis més antics. Hem viscut fins i tot una manifestació! i al mes d'agost te mèrit això.
Han estat uns dies encantadors, el temps ens ha acompanyat, la temperatura és deliciosa, la gent agradable.... Sara.... què mazizotes son els vascos!, quins nois més macos...
Més tard penjaré alguna foto, però si podeu, ni que no m'agrada compartir els "meus amors", feu una escapadeta, val la pena, jo hi penso tornar.

divendres, 4 d’agost de 2006

Dol....

Foto de: Pedro gtc, a Flickr, duu per nom: Castell complert.

Castell completado
Originally uploaded by pedro_qtc.

Dia trist avui a Mataró, ha mort una nena dels Capgrossos, la nostre colla castellera, va caure del castell el 23 de juliol, festa Major de Mataró, tenia 12 anys....

De tot cor, ho sento molt, una abraçada a tots i totes i en especial, als pares, no els conec, però imagino com deuen estar.

Vacances, relax, bombes i Fidel....


Torno a casa després de 5 dies magnífics a Ribes, he llegit, hem fet llargues caminades, hem menjat bé, hem dormit fresquets, i malgrat que he intentat desconectar una mica, no és sencill. Sort d'en Martí que sempre te alguna cosa per explicar, alguna broma per fer i això fa que miri menys les notícies, que no vegi tants nens morts, mares i àvies... i encara em tinc que "justificar" per defensar els civils.... quin cinisme contemplo de vegades..., defenso els civils, mai els terroristes...
Recullo de la pàgina de la Sara Moyá l'enllaç d'Amnistia Internacional per posar fi als crims de guerra, ja fa dies que vaig signar, però sempre és bó recordar-lo.
Escolto en Bush, alies "salvador del mundo", dir que ajudarà a Cuba durant la transició..... ja podem patir!, a Cuba lo pitjor què li pot passar és que aquest malabestiaassasí els doni "una mà", algunes mans millor es deixen passar....
Cuba ha de ser democràtica, sense cap dubte, però no ha de caure en mans enemigues, les mateixes mans que la tenen amb tantes carències, amb un bloqueig inhumà i bàrbar, les mateixes mans que han provocat milers de morts a Iraq, a Liban, a tants i tants països, morts d'innocents i desvalguts.
Bueno.... espero que a Bilbao pugui desconectar una mica més, veig que em fa molta falta!.